Plutó, l'enigmàtic planeta nan del sistema solar, ha sorprès la comunitat científica amb la seva complexa i canviant atmosfera. Encara que es troba a enormes distàncies del Sol, aquest cos celeste posseeix una fina capa gasosa que varia amb la seva òrbita. Gràcies a la missió New Horizons de la NASA i altres estudis, avui coneixem més sobre el seu composició y comportament. Si us interessa més sobre el context de Plutó, podeu llegir informació detallada sobre aquest planeta nan.
Aquest article aprofundeix en les troballes més recents sobre l'atmosfera de Plutó, la relació amb els gels de la superfície i els processos que n'afecten l'evolució. Des de les capes de boirina fins als vents que modelen el seu paisatge, descobrireu el fascinant entorn d'aquest món gelat.
La fràgil atmosfera de Plutó
L'atmosfera de Plutó és extremadament tènue en comparació de la terrestre. Està composta principalment per nitrogen (90%), a més de petites quantitats de metà y monòxid de carboni. A causa de la llunyania del Sol, les temperatures al planeta nan oscil·len entre -233 i -223 °C, el que provoca que bona part dels seus gasos es congelin a la seva superfície quan s'allunya a la seva òrbita. Si vols conèixer més sobre com es compara l'atmosfera de Plutó amb altres planetes, com Mercuri, pots visitar aquest enllaç sobre l'atmosfera de Mercuri.
Durant el seu apropament al Sol, la calor és suficient perquè part dels gels superficials se subliminin, alliberant gasos a l'atmosfera temporalment. No obstant això, quan Plutó s'allunya, aquests gasos es tornen a congelar, reduint significativament la pressió atmosfèrica. Aquest fenomen fa que la seva atmosfera no sigui permanent, sinó un procés cíclic de formació i dissipació.
Descobriments de la sonda New Horizons
El 2015, la sonda New Horizons va sobrevolar Plutó i va proporcionar imatges i dades sense precedents sobre la seva atmosfera. Una de les troballes més sorprenents va ser la presència de diverses capes de boirina que s'estenen fins 130 quilòmetres d'alçada. Aquestes boirines estan compostes per partícules d'hidrocarburs generades per la interacció entre la radiació ultraviolada del Sol i els compostos gasosos de l'atmosfera.
Un altre descobriment significatiu va ser la presència de dunes de metà a la superfície de Plutó. Es creu que aquestes dunes es formen per la sublimació del nitrogen i el metà, els grans de les quals són transportats pels suaus vents del planeta nan. Encara que els vents a Plutó poden assolir 30 o 40 km/h, la seva baixa gravetat facilita el desplaçament de partícules. Aquest fenomen es relaciona estretament amb l'atmosfera i el paisatge de Plutó, fet que fa necessari entendre millor la seva dinàmica.
L'enigma de la temperatura atmosfèrica
Un dels misteris més grans revelats per New Horizons va ser la inesperada temperatura de l'atmosfera de Plutó. Els models previs predeien que la seva temperatura rondaria els -173 ° C, però els mesuraments reals van indicar temperatures d'aproximadament -200 ° C. Aquest desfasament tèrmic es deu a la capacitat de la boirina d'hidrocarburs per absorbir radiació solar i emetre-la de tornada a lespai, reduint lescalfament atmosfèric.
Aquest fenomen mai abans no s'havia observat en un altre planeta i representa un nou comportament atmosfèric dins del sistema solar. S'espera que futures observacions amb telescopis espacials permetin comprendre millor aquest mecanisme i el seu impacte en l'evolució climàtica de Plutó, cosa que podria obrir les portes a descobriments nous sobre el clima en altres cossos celestes.
Com afecta l'òrbita de Plutó a la seva atmosfera
A diferència dels planetes clàssics, l'òrbita de Plutó és altament excèntrica, oscil·lant entre 29,7 i 48,8 unitats astronòmiques (UA) del Sol. Aquesta variació extrema provoca cicles de refredament i escalfament que impacten directament a la seva atmosfera. Per entendre millor la peculiaritat de la seva òrbita, pots llegir sobre altres òrbites al sistema solar en aquest article.
Quan Plutó està al seu periheli (punt més proper al Sol), la radiació provoca la sublimació del nitrogen i metà congelat, generant una atmosfera amb una pressió de fins 10 microbars. en el seu afeli, els gasos tornen a congelar-se i l'atmosfera desapareix gairebé del tot, deixant una capa de gel a la superfície.
Aquest procés afecta també el color y brillantor del planeta. Al periheli, la superfície és més fosca a causa de la sublimació dels gels, mentre que a l'afeli, la deposició de nous gels augmenta la seva reflectivitat.
Les dades recopilades per New Horizons i telescopis terrestres han demostrat que la pressió atmosfèrica de Plutó està en canvi constant. En les darreres dècades, els mesuraments indicaven un augment inesperat de la pressió, contradient les prediccions que hauria de disminuir a mesura que s'allunya del Sol. No obstant això, les dades més recents suggereixen que aquest augment podria haver estat temporal i que l'atmosfera ja està col·lapsant.
L'estudi de l'atmosfera de Plutó ha revelat un món dinàmic i ple de sorpreses. Tot i la seva petita grandària i ubicació remota, presenta fenòmens complexos com la sublimació cíclica de gasos, la formació de boirines atmosfèriques i la presència de dunes impulsades pel vent.
Els descobriments de New Horizons han canviat completament la nostra comprensió d'aquest planeta nan, demostrant que fins i tot els cossos més distants poden tenir processos atmosfèrics fascinants. A mesura que es facin més observacions, continuarem desentranyant els secrets d'aquest món gelat enigmàtic. Si us interessa saber més sobre per què Plutó no es classifica com un planeta, podeu llegir aquesta explicació detallada.
