Els dos pols de Júpiter preses per la sonda »Juno».
Imatge - NASA
Per primera vegada en la història de la humanitat, podem observar des del saló de les nostres cases dels pols de Júpiter, un planeta gasós que es troba a una distància aproximada de, ni més ni menys, que de 588 milions de quilòmetres. I tot gràcies a la NASA, i més concretament a la seva sonda espacial Juno.
En les imatges que ha pres es pot veure una autèntica plaga de ciclons amb forma ovalada que tenen un comportament i una composició que no s'ha vist fins ara en cap altre planeta de el sistema solar. En el Pol Nord, s'han arribat a descobrir tempestes gegantines, de 1.400 quilòmetres de diàmetre, que ens recorden a les formacions de l'atmosfera en altres llocs del cosmos, similars a les que s'estudien a les tempestes a l'atmosfera de Júpiter i també es relacionen amb altres fenòmens atmosfèrics de gran magnitud.
Imatge - Craig Sparks
Tot i que no només hi ha tempestes impressionants, també han vist una núvol que mesura uns 7.000 quilòmetres de diàmetre que es troba molt per sobre de la resta en Pol Nord. De moment, no se sap com es poden formar tan increïbles fenòmens; però, a l'estudiar les dades sobre les temperatures de les capes internes de l'atmosfera s'ha pogut esbrinar que grans quantitats d'amoníac que emanen de zones més profundes contribueixen a formar-los. Aquest aspecte és similar al que es pot observar en altres planetes exteriors, fet que fa d'aquest estudi una part fonamental de la investigació sobre l'estructura de l'atmosfera de Júpiter.
La sonda espacial »Juno» ha estat la primera a poder observar la pluja d'electrons que cau cap a l'atmosfera, La qual crea les intenses aurores boreals de l'planeta gasós. Fa una dècada la sonda Pioneer 11 de la NASA va passar a 43.000 quilòmetres de núvols, però »Juno» s'ha acostat deu vegades més, de manera que als científics no els ha resultat difícil mesurar la intensitat de camp magnètic, que està relacionat amb els fenòmens de les aurores boreals. El resultat ha estat 7.766 gauss, El doble del que es calculava fins ara. Per fer-nos una idea del que passa al planeta gasós, hem de saber que la intensitat de camp magnètic de la Terra són 100 gauss, el que equival més o menys a l'atracció que té un imant de barra inclinat 11 graus respecte a l'eix de rotació de l'globus terraqüi.
»Juno», de la mida d'una pista de bàsquet, és una nau espacial que fa servir només energia solar captada per grans panells. Les càmeres i la resta d'equips científics estan blindats amb titani perquè estiguin ben protegits de la radiació que emet Júpiter. però seva »suïcidi» està programat: serà el 20 de febrer de l'any 2018, quan s'endinsi en les capes externes de l'atmosfera per saber si hi ha un nucli rocós com es ve creient des de fa temps. Si és així, i com Júpiter va ser el primer planeta en formar-se, podria aclarir als científics quins tipus de materials existien en els primers moments de l'Sistema Solar, tal com s'estudia en altres planetes exteriors com Saturn, que també tenen característiques úniques com les llunes de Saturn i ofereixen una rica font d'informació per entendre'n la composició.
Si vols veure més imatges, fes clic aquí.
