Les sequeres a Espanya han passat de ser un fenomen puntual a convertir-se en una condició estructural que afecta l'economia, la societat i els ecosistemes. L'avenç del canvi climàtic, unit a models de consum d'aigua intensius, transforma el panorama hídric del país i provoca la necessitat de repensar com es gestiona aquest recurs estratègic.
Els darrers estudis científics mostren que l'atmosfera actua cada cop més com una esponja 'assedegada', absorbint més quantitat d'humitat de la qual la superfície terrestre és capaç de reposar. Aquesta característica, coneguda com a demanda evaporativa atmosfèrica, ha intensificat la gravetat de les sequeres en les darreres dècades, fins i tot en regions on la precipitació mitjana anual s'ha mantingut relativament estable.
El paper de l'atmosfera a l'agreujament de les sequeres
L´escalfament global incrementa la capacitat de l´aire per captar vapor d´aigua, la qual cosa provoca que regions tradicionalment humides també pateixin sequeres més severes. ja no es tracta només de la quantitat de pluja que cau, sinó de la intensitat amb què l'atmosfera exigeix aigua a l'entorn.
Això resulta en una reducció dràstica de la humitat del sòl, pèrdua de productivitat agrícola i embassaments sota mínims. L'escassetat hídrica també afecta sectors com la producció hidroelèctrica, la indústria alimentària, el turisme rural i la salut pública, agreujant el risc d'incendis i onades de calor intenses.
Respostes de la vegetació mediterrània davant la sequera
A la regió mediterrània, la varietat d'estratègies de les espècies arbòries i arbustives juga un paper clau davant l'avenç de l'aridesa. Estudis recents evidencien diferències en la profunditat de les arrels i l'eficiència en l'ús de l'aigua. Per exemple, els arbustos petits consumeixen aigua ràpidament després de pluges superficials, mentre que els arbres de major port accedeixen a capes profundes del sòl i utilitzen el recurs de manera més eficient per sobreviure períodes secs perllongats.
Aquestes estratègies diverses augmenten la resiliència dels ecosistemes, encara que no eviten que les comunitats forestals siguin cada cop més vulnerables. La regió mediterrània es troba entre les àrees més exposades al canvi climàtic al planeta, amb prediccions de disminució de les precipitacions i augment de les temperatures en les properes dècades.
Conèixer aquestes adaptacions és fonamental per dissenyar plans de restauració ecològica i conservació que prioritzin les espècies més resistents i adequades a les condicions futures, ajudant a mantenir els recursos hídrics disponibles.
Espanya davant d'una aridesa creixent: desertificació i sobreexplotació
Actualment, prop del 20% del territori nacional ja està desertificat i fins a un 74% es troba en risc, segons fonts del CSIC i del Ministeri per a la Transició Ecològica.
- La reducció de cabals a rius com el Segura, el Xúquer o el Guadalquivir és una realitat constatada des de fa dècades.
- S'estima que hi ha més d'un milió de pous il·legals, cosa que intensifica l'estrès hídric a moltes conques.
- La caiguda de la humitat del sòl i la disminució de la capa de neu a zones muntanyoses comprometen els recursos hídrics lligats al desglaç. Per aprofundir sobre l'impacte del canvi climàtic a la disponibilitat d'aigua a Espanya, podeu consultar aquesta anàlisi sobre el canvi climàtic a Espanya.
Les tendències climàtiques suggereixen que l'aridesa i la severitat de les sequeres seguiran en augment, especialment al sud de la península ia l'entorn mediterrani. La particularitat de l'escalfament en aquesta regió augmenta la freqüència d'onades de calor i de pluges torrencials, amb llargs períodes secs intercalats.
La gestió de la sequera: reptes i necessitat dadaptació
L'últim informe de l'OCDE i les projeccions nacionals alerten que l'impacte econòmic de la sequera el 2025 ja s'ha duplicat respecte de principis de segle i podria augmentar un 35% els propers deu anys. Les polítiques actuals són insuficients davant d'una amenaça que s'ha consolidat com una condició estructural a l'economia espanyola.
Entre els principals desafiaments hi ha:
- Adaptar les infraestructures hidràuliques, restaurar ecosistemes i modificar-ne la distribució de l'aigua per reflectir l'escassetat i promoure'n l'ús eficient.
- Transformar la planificació i gestió de conques per incloure la sequera com un risc sistèmic, no només com a emergències puntuals.
- Impulsar la investigació, la cooperació internacional i la participació ciutadana per innovar en tecnologies destalvi i solucions ecològiques basades en la natura.
- Reforçar la governança i el compliment de lleis relatives a l'ús de pous il·legals i la sobreexplotació d'aqüífers i recursos superficials.
A regions com la conca del Segura, la reducció de fins a un 30% en recursos hídrics farà que les restriccions actuals, reservades per a emergències, siguin permanents, exigint noves fórmules de gestió i cooperació territorial. Per entendre millor els efectes de la sequera en la gestió de l'aigua, es pot consultar com altres països enfronten la sequera.
Aquest escenari requereix actuar des de diferents fronts: dissenyar estratègies dadaptació social i econòmica, protegir i restaurar ecosistemes, i promoure un consum responsable de laigua. Només amb aquests esforços es podrà evitar una degradació irreversible del territori i garantir la seguretat hídrica de la població i dels sectors productius.
