Una investigació recent ha posat en relleu un fenomen geològic poc habitual que està transformant lentament el continent africà des de les profunditats. Científics de diferents universitats europees, liderats per la Universitat de Southampton, han aconseguit identificar pulsacions intermitents de roca fosa que ascendeixen des del mantell terrestre i que estan provocant la separació de plaques tectòniques a la regió d'Afar, a Etiòpia.
El descobriment ofereix una explicació nova sobre com es fragmenten els continents. Lluny de tractar-se d'un flux constant, els investigadors han documentat com aquests materials pugen en forma de batecs rítmics, semblants a pulsacions cardíaques geològiques. Aquesta dinàmica podria ser la responsable de l'inici d'un nou oceà, que sorgiria a mesura que les plaques tectòniques continuen el desplaçament.
La zona d'Afar representa un dels punts més inestables del planeta, on convergeixen tres grans riftes: el del Mar Roig, el Golf d'Aden i el Rift Etíop. Aquesta intersecció el converteix en un autèntic laboratori natural per estudiar com es trenca la litosfera terrestre. Durant dècades, s'havia suposat que hi havia una ploma mantèlica sota la regió; tanmateix, fins a aquest estudi no s'havia aconseguit identificar el comportament de manera tan detallada.
Una ploma mantèlica que batega sota els nostres peus
L'anàlisi de més de 130 mostres de roques volcàniques de la regió ha permès reconstruir l'estructura i la composició d'aquesta ploma de material calent. Els investigadors van descobrir una única columna asimètrica que emet polsos de roca fosa a intervals regulars. Aquests polsos, lluny de ser aleatoris, generen patrons químics repetitius que han estat comparats amb codis de barres geològics.
Aquests patrons varien en funció de la velocitat amb què se separen les plaques tectòniques, segons va explicar el professor Tom Gernon, un dels autors de l'estudi. En regions on les plaques es desplacen amb més rapidesa, com el Rift del Mar Roig, els polsos pugen de manera més eficient, cosa que permet una activitat volcànica més intensa.
Aquesta troballa implica que el mantell i les plaques tectòniques no actuen de forma independent, sinó que estan més connectats del que es pensava anteriorment. El flux de magma impulsa aquests moviments des del més profund del planeta, i alhora, la dinàmica de la superfície modula la forma en què aquest material emergeix.
Implicacions per al futur geològic del continent
La relació entre la ploma mantèlica i el comportament de les plaques tectòniques ha obert noves vies destudi sobre el vulcanisme, els terratrèmols i la formació oceànica. Segons el doctor Derek Keir, un altre dels investigadors principals, aquesta interdependència suggereix que els processos interns de la Terra canalitzen l'activitat volcànica cap a zones amb menys gruix d'escorça, cosa que podria explicar perquè alguns volcans apareixen en llocs determinats.
La investigació també ha tingut un component logístic notable. Hi van participar deu institucions acadèmiques d'Europa i Àfrica, i va ser liderada per Emma Watts, de la Universitat de Swansea. La combinació de treball de camp, modelatge estadístic i anàlisi geoquímica va ser fonamental per desxifrar aquest trencaclosques subterrani.
El que passa sota Afar es podria repetir en altres punts del planeta on hi ha condicions similars. En estudiar com s'està obrint aquest nou rift continental i com s'omplirà eventualment amb aigua marina, els científics també poden entendre millor com es van formar altres oceans, com l'Atlàntic, fa milions d'anys.
El naixement d'un oceà nou
Els experts creuen que, encara que el procés és extremadament lent, no és una hipòtesi llunyana. La separació gradual de les plaques tectòniques a la regió d'Afar farà que, amb el pas de milions d'anys, l'aigua del mar penetri en aquesta zona i doni origen a un oceà nou.
Aquesta transformació geològica ofereix una oportunitat única per observar en temps real com canvia la superfície terrestre. A diferència d'altres regions on aquests esdeveniments ja van tenir lloc fa molt de temps, Afar ofereix una finestra viva al passat i al futur del planeta.
A més, aquests descobriments permeten ajustar els models sísmics i volcanològics actuals, anticipant riscos naturals eventuals i millorant la planificació en zones d'alta activitat geològica com la Banya d'Àfrica.
Aquesta troballa de pulsacions a gran profunditat no representa només un avenç en la comprensió dels processos interns del planeta, sinó que també influeix en l'estudi de riscos geològics, formació de recursos naturals i evolució geodinàmica dels continents.