L'anàlisi de les emissions de CO2 a nivell mundial, europeu i espanyol revela la complexitat del desafiament per avançar cap a una economia baixa en carboni. L'últim informe de la Fundació Empresa & Clima, elaborat a partir de dades oficials, posa sobre la taula les dades més recents que mostren com, malgrat les mesures i estratègies plantejades a diversos països, el problema de les emissions està lluny d'estar resolt. El creixement global dels gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) i la disparitat de tendències entre regions fan imprescindible revisar tant el progrés com les dificultats a què ens enfrontem.
El context internacional continua marcat pels compromisos derivats de l?Acord de París i per factors geopolítics que influeixen en les polítiques energètiques i ambientals. L'estudi destaca tant la trajectòria de les emissions energètiques com el paper que exerceix la regulació, les subhastes de permisos i l'impacte de l'economia en l'evolució de la petjada de carboni.
El panorama global: les xifres de les emissions
Les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle el 2022 van augmentar un 1,4%, recuperant els nivells previs a la crisi sanitària, amb un total de més de 37.000 milions de tones de CO2. La mitjana per persona va pujar un 0,5%, situant-se en 4,29 tones de CO2 per habitant i any.
La Xina i els Estats Units representen gairebé la meitat de les emissions globals, amb un 44,3%, seguits de l'Índia, Rússia i el Japó, que en conjunt sumen un altre 15,7%. Només els tres emissors principals concentren més de la meitat del total mundial, evidenciant la importància d'un petit grup de països a l'escenari climàtic.
Europa: un exemple de reducció sostinguda
Enfront de l'augment generalitzat, Europa mostra una tendència de descens a les seves emissions, amb una caiguda del 2,5% respecte a l'any anterior, reprenent la trajectòria de reducció que només es va interrompre breument el 2021. En total, Europa va emetre 3.400 milions de tones de CO2 i va reduir les 3.600 milions de l'exercici anterior.
Dins Europa, hi ha diferències notables: Luxemburg va aconseguir la major disminució relativa amb un 12,7% menys, mentre que Estònia va incrementar les xifres en un 10,9%. Un altre aspecte important és la contínua reducció de les emissions regulades per la Directiva Europea, que va caure un 15,8% respecte a l'any anterior, i es va acostar a xifres fins i tot millors que el 2020.
Espanya: augment recent però amb tendència descendent
Espanya va patir el 2022 un increment del 2,4% en les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en comparació de l'any previ. Aquesta dada contrasta amb la tendència descendent acumulada des del 1990, que reflecteix un descens del 3,7% en aquest període. Es van assolir els 246 milions de tones de CO2, davant dels 244 milions de l'any anterior.
En analitzar a nivell autonòmic, Andalusia es manté com la regió més emissora, amb prop de 39 milions de tones de CO2, mentre que Ceuta va ser la que va experimentar el major augment relatiu respecte a l'any anterior (21,5%). En sentit contrari, Castella i Lleó va destacar per la reducció relativa d'emissions més gran, amb un 6,1% menys.
Espanya ocupa una posició destacada en regulació i comerç de drets d'emissió. Juntament amb Alemanya, Polònia, Itàlia i França lidera l'adquisició de permisos, acumulant entre aquests països el 65,6% del total de permisos subhastats el 2024. Espanya ocupa el quart lloc amb un 10,4% de les adquisicions.
Factors que impulsen i frenen la reducció d'emissions
Levolució de les emissions està condicionada per múltiples factors. D'una banda, l'encariment del cost de la tona de CO2 i les normatives europees acceleren la transformació en sectors estratègics, com l'energia i la indústria. L'impuls a les energies renovables i l'aplicació de tecnologies netes permet avenços significatius en algunes àrees, encara que no prou per revertir l'augment global.
D'altra banda, el desenvolupament ràpid d'activitats tecnològiques, com la intel·ligència artificial, planteja nous desafiaments, ja que pot portar a un creixement del consum energètic i les emissions si no s'acompanya d'una implantació més gran de fonts renovables a tot el món.
Els desafiaments de les solucions de compensació
Molts actors consideren que plantar arbres pot ajudar a compensar les emissions; tanmateix, un estudi científic recent adverteix que la superfície necessària per neutralitzar només les emissions de les 200 majors petrolieres del planeta equivaldria a Amèrica del Nord i Amèrica Central juntes. Aquesta opció és inviable a escala global i pot causar impactes negatius en comunitats i ecosistemes existents, fent que no sigui una solució suficient per resoldre el problema de l'excés de CO2.
El repte de reduir les emissions de CO2 exigeix un enfocament global, coordinat i sostingut en el temps, on la transició energètica, la innovació i la regulació exerceixin rols centrals. És fonamental reconèixer els límits físics i socials de les propostes compensatòries. Tot i que Europa i algunes regions avancen en la direcció correcta, el ritme mundial encara és lluny de ser suficient per frenar el canvi climàtic i garantir un futur sostenible per a tothom.
