El satèl·lit natural de la Terra, conegut com a Lluna, segueix una trajectòria el·líptica al voltant del nostre planeta a una velocitat de 3.680 quilòmetres per hora, segons afirma l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai, o NASA. En mancar d'atmosfera, la Lluna experimenta fluctuacions extremes de temperatura, que van des de -184 graus Celsius durant la fase nocturna fins a abrasadors 214 graus Celsius quan està il·luminada pel sol. Hi ha estudis que suggereixen que la lluna va patir un volteig global del mantell i avui està al revés.
Coneixement sobre la lluna
De tots els objectes celestes de l'univers, el nostre coneixement de la Lluna supera el de qualsevol altre. Entre les nombroses investigacions fetes fins ara, algunes troballes tenen més importància que altres, inclòs el descobriment d'un cràter ple de gel a la cara fosca de la Lluna.
En una publicació recent de la revista científica Nature, va sorgir una sorprenent revelació que la Lluna ha patit una transformació significativa, voltejant-se «de cap per avall». cosa que va provocar una important agitació del mantell i l'acumulació d'ilmenita que es va enfonsar al seu interior.
Si bé hi ha certesa al voltant d'aquest coneixement, les evidències continuen sent únicament geoquímiques, per la qual cosa calen evidències físiques per validar la hipòtesi que ja sembla una completa realitat, considerant l'agitació del mantell.
Segons els científics, la interpretació abans esmentada del tomb de la Lluna està recolzada per la semblança entre el patró observat, la magnitud i les dimensions de les anomalies gravitacionals, així com la presència d'ilmenita acumulada.
Segons National Geographic, els experts Weigang Liang i Adrien Broquet han corroborat les troballes publicades anteriorment per la revista Nature, i han aportat proves tangibles mitjançant la integració d'inversions gravitacionals i models geodinàmics. No obstant això, el seu argument afirma que abans de la presència de mars lunars com Serenitatis i Humorum, la Lluna va experimentar un fenomen peculiar en què semblava estar «al revés».
La lluna va patir un volteig i avui està al revés
Hi ha nombroses hipòtesis sobre l'origen de la Lluna, però la teoria predominant suggereix que el nostre satèl·lit natural es va formar a partir d'un cos celeste de mida similar a Mart fa milions d'anys.
Després d'una col·lisió amb el nostre planeta, un objecte estrany va expulsar una part important de la seva composició, deixant el material expulsat suspès a l'espai, envoltant la Terra. Amb el temps,La constel·lació de Càncer també pot ser vista en relació amb els cossos celestes que envolten el nostre planeta i la Lluna.
Segons Gaceta de la UNAM, una roca provinent de la Terra va ser impulsada cap a l'espai després d'una col·lisió amb un meteorit de grans dimensions, revelant l'existència d'un portal entre les formacions rocoses de la Lluna.
Tots els temes discutits avui tenen una immensa importància en la història lunar, cosa que en conseqüència amplia la nostra comprensió del nostre veí celestial, la Lluna. Un tema d'interès particular és l'existència d'un vast dipòsit de roca fosa.
Com es va donar el volteig
La Lluna, entitat celeste que va sorgir fa aproximadament 4.500 milions d'anys, deu la seva existència a un esdeveniment cataclismic al cosmos. Aquest esdeveniment va implicar una col·lisió colossal entre la Terra i un protoplaneta de mida similar a Mart, cosa que va resultar en l'expulsió de runes que finalment es van fusionar per formar la Lluna. Aquest esdeveniment inicial, però, va ser simplement el començament d'una seqüència de transformacions geològiques extraordinàries. A mesura que va passar el temps, la jove Lluna va quedar engolida per un vast oceà de roca fosa, que gradualment es va solidificar formant el mantell i l'escorça lunar.
Però la història no va concloure amb el refredament del magma. Denses capes d'ilmenita, un mineral abundant en titani, es van formar sobre capes menys denses a les profunditats de la Lluna. Aquesta disposició era gravitacionalment precària i, en última instància, va resultar en un fenomen conegut com «bolcada global del mantell», que va provocar l'enfonsament dels acumulats d'ilmenita a l'interior lunar.
Experts com Weigang Liang i Adrien Broquet van contribuir a un estudi que presenta proves empíriques convincents d'aquest fenomen. Mitjançant la integració d'inversions gravitacionals i models geodinàmics, els científics han vinculat amb èxit anomalies gravitacionals lineals a l'àrea dels mars lunars amb les restes d'acumulacions d'ilmenita que van tenir lloc després de l'esdeveniment d'inversió. El planeta Júpiter, per exemple, influeix en moltes dinàmiques del sistema solar i també pot estar relacionat indirectament amb els esdeveniments en altres cossos celestes.
Les peculiaritats observades no són rareses insignificants, sinó més aviat formen una disposició geomètrica precisa que s'alinea perfectament amb els patrons projectats per a les restes d'ilmenita. La detecció d'aquestes subtils desviacions al camp gravitacional de la Lluna va ser possible gràcies a la missió GRAIL de la NASA, que va orbitar incansablement al nostre veí celeste de 2011 a 2012.
En analitzar les dades, els investigadors no només van obtenir una comprensió més acurada de com es distribueixen els components interns de la Lluna, sinó que també van determinar la seqüència cronològica d'aquests esdeveniments. Es planteja la hipòtesi que la capa d'ilmenita es va assentar abans de la formació de les conques Serenitatis i Humorum, cosa que indica que aquest esdeveniment probablement va precedir i potencialment va ajudar l'activitat volcànica que actualment és evident a la superfície lunar.
Possibles implicacions i àrees per a exploració futura
El descobriment de la bolcada del mantell lunar té importants implicacions per comprendre el desenvolupament geològic de la Lluna. A més, aquest fenomen té el potencial de proporcionar nous coneixements sobre altres entitats celestes que comparteixen atributs comparables.
Aquesta investigació en particular subratlla la importància de les missions espacials i la cooperació global a l'exploració espacial, ja que proporciona informació vital que no només millora la nostra comprensió del cosmos sinó que també aprofundeix la nostra intriga duradora amb el nostre satèl·lit.
Les investigacions en curs sobre la Lluna desafien constantment les nostres nocions preconcebudes i milloren la nostra comprensió de l'univers. Amb cada nova troballa, ens acostem cada cop més a desentranyar els enigmes de l'espai exterior, demostrant que fins i tot el nostre cos celest veí, la Lluna, amaga una multitud de narratives inèdites.
