La Terra està orbitada per un únic satèl·lit natural conegut com a Lluna. Un cos celeste que gira al voltant d'un planeta s'anomena satèl·lit natural. Mentre que alguns planetes, com Júpiter i Saturn, tenen més de setanta satèl·lits naturals, altres com Venus i Mercuri no en tenen cap. Entre els satèl·lits naturals del Sistema Solar, la Lluna ocupa el cinquè lloc en tamany. Moltes persones es pregunten per què la Lluna no és considerada un planeta.
Importància pel coneixement de la Lluna
L'era espacial va començar a la dècada de 1950, marcant el començament de la recerca de la humanitat per explorar cossos celestes més enllà de la Terra. La Lluna, en ser la més propera al nostre planeta, esdevingué l'objectiu principal. Des de llavors s'han dut a terme més de cent expedicions robòtiques i més de deu missions tripulades per arribar a la Lluna i estudiar-la. L'esdeveniment històric d'aterrar amb èxit un coet a la lluna i tornar sa i estalvi a la Terra va ocórrer el 1969 amb la missió Apol·lo 11. Aquest assoliment monumental va ser liderat per Neil Armstrong, que es va convertir en el primer astronauta a posar un peu a la superfície lunar. En general, un coet triga aproximadament tres dies a viatjar de la Terra a la Lluna.
Característiques del nostre satèl·lit
La Lluna té característiques distintives que la distingeixen d'altres cossos celestes del nostre sistema solar. Diverses característiques notables distingeixen la Lluna, incloses les següents:
- És l'únic satèl·lit natural de la Terra i és a uns 385.000 quilòmetres del nostre planeta.
- Entre l'àmplia gamma de més de cent noranta llunes que envolten diversos planetes del nostre sistema solar, aquesta lluna en particular ocupa l'estimada posició de ser la cinquena més gran.
- En comparació amb la mida de la Terra, és només una quarta part de la seva magnitud.
- La densitat daquest objecte és un 40% menor en comparació amb la de la Terra.
- La superfície de la lluna és accidentada i està marcada per nombrosos cràters causats per les col·lisions d'objectes de grans dimensions que van penetrar amb èxit en la seva delicada atmosfera. A més, la lluna hi juga un paper crucial en el manteniment de l'estabilitat i el clima de la Terra.
- L'activitat sísmica en aquesta regió en particular és mínima i hi ha una manca significativa de calor que emana del nucli. A diferència de la Terra, no posseeix camp magnètic; no obstant això, certes roques a la seva superfície exhibeixen una qualitat magnètica permanent.
L'estructura i la composició de la Lluna
La Lluna es compon de diverses capes, que inclouen:
- L'escorça es pot comparar amb el paisatge lunar, ple de nombrosos cràters.
- El mantell, que és la capa que segueix l'escorça, és la capa dominant. És una coberta ferma que passa a un estat parcialment sòlid a mesura que s'acosta al nucli de la lluna. Dins del mantell hi ha minerals com magnesi, silici, ferro i calci, a més d'oxigen i roques basàltiques.
- El nucli lunar està compost per un centre de ferro sòlid embolicat per una capa de ferro líquid, cosa que el converteix en la secció més interna del cos celeste.
S'han proposat diverses teories per explicar l'origen de la Lluna. La formació de la Lluna va passar fa més de quatre milions d'anys, cosa que va generar nombroses teories sobre el seu origen i el mecanisme darrere de la seva creació. La hipòtesi predominant suggereix que es va produir una col·lisió entre la Terra i un planeta naixent, cosa que va provocar que les restes de l'impacte romanguessin a l'òrbita terrestre. Amb el temps, aquestes restes es van acumular i fusionar per formar la Lluna tal com existeix avui.
La trajectòria de la Lluna al voltant de la Terra, coneguda com a òrbita lunar, segueix una trajectòria en sentit antihorari en forma d'el·lipse.
Moviments
Els moviments de la Lluna es poden descriure de la manera següent:
- La Lluna fa un moviment giratori mentre gira sobre el seu propi eix.
- El moviment conegut com a translació involucra a la Lluna orbitant al voltant de la Terra.
Es necessiten aproximadament 28 dies perquè la Lluna completi una revolució completa, que abasta tant la seva rotació sobre el seu eix com la seva òrbita al voltant de la Terra. La velocitat del moviment de rotació de la Lluna coincideix amb la del moviment de translació de la Terra.
Les forces gravitacionals dels cossos celestes interactuen de manera que es produeix un moviment sincronitzat. Com a resultat d'aquesta sincronicitat, la Terra sempre veu el mateix costat de la Lluna, mentre que el costat oposat, que roman invisible, es coneix com el costat ocult de la Lluna.
Importància per al planeta Terra
La Lluna té importància a causa de la seva capacitat d'impactar una multitud de fenòmens a la Terra, que inclouen:
- El flux i el reflux de les marees de l'oceà estan influenciats per la trajectòria que segueix la Lluna mentre orbita al voltant de la Terra. Aquest camí segueix una forma el·líptica, provocant que la Lluna s'acosti al nostre planeta en determinats moments. Com ho dicten els principis de la física, els objectes que són molt a prop exerceixen una atracció gravitacional més forta entre si. En conseqüència, quan la Lluna s'acosta a la Terra, la força gravitacional que exerceix provoca un augment al nivell de la marea, a mesura que l'aigua és atreta cap a la presència de la Lluna.
- El clima de la Terra està influenciat per la força gravitacional entre la Terra i la Lluna, cosa que provoca que les marees canviïn i, en última instància, provoca canvis en els patrons climàtics. Aquest fenomen natural juga un paper crucial en el manteniment de lequilibri general del planeta.
És la Lluna un planeta?
Per complir els criteris establerts per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) per a la classificació planetària, un cos celeste ha d'orbitar al voltant del Sol de manera directa. La mida de la Lluna li impedeix assolir una forma esfèrica a causa de la seva pròpia força gravitacional, a diferència dels planetes, que són cossos celestes de mida suficient per aconseguir-ho.
La manca d‟una òrbita definida és un altre aspecte significatiu de la Lluna. Segons la definició proporcionada per la Unió Astronòmica Internacional (IAU), els planetes han d'haver rebutjat la seva òrbita d'entitats més petites. Tot i això, la Lluna no compleix aquest criteri ja que coexisteix amb diversos asteroides i cossos celestes dins de la seva òrbita.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer una mica més sobre el nostre satèl·lit i saber per què la Lluna no és un planeta.