Les últimes actuacions dictades pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja (València) marquen un nou rumb en la investigació per la catàstrofe derivada de la DANA ocorreguda el 29 d'octubre del 2024. La jutgessa, Nuria Ruiz Tobarra, ha decidit no prendre declaració com a investigat al cap de Climatologia de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez Mora, desestimant així la petició realitzada per l'acusació popular exercida pel partit Valores.
A la seva interlocutòria, la magistrada insisteix que els avisos meteorològics previs emesos per l'AEMET van ser exhaustius i van estar a l'abast de les institucions responsables, com ara la Conselleria d'Emergències, que els van utilitzar per adoptar mesures. Segons Ruiz Tobarra, «l'existència d'avisos previs de l'AEMET va quedar àmpliament reflectida als informes» i el dia àlgid de l'emergència, el 29 d'octubre, «va ser advertit prèviament i conegut públicament a través dels mitjans de comunicació».
Arguments de la jutgessa davant la petició de recerca
La jutgessa considera que la sol·licitud d'imputació parteix d'un desconeixement clar dels fets i de la normativa penal aplicable, segons el que ja ha resolt instàncies superiors com l'Audiència Provincial de València. Assegura que la participació del cap de Climatologia al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) no es pot interpretar com una actuació negligent o dolosa i lamenta que "la declaració de responsables d'AEMET hagi estat seguida per una escalada d'acusacions infundades i sense recorregut processal".
Una de les qüestions més cridaneres que ressalta la interlocutòria és la crítica a la gestió d'emergències durant la DANA. Ruiz Tobarra considera «inexplicable» que la reunió del Cecopi es programés tan tard, a les 17 hores d'aquell 00 d'octubre, malgrat que des de primera hora del matí ja s'havien produït incidents i hi havia advertiments explícits sobre el risc. La magistrada posa de manifest que les decisions preses al si d'aquests òrgans d'emergència no es poden atribuir als tècnics meteorològics i que la desconnexió d'AEMET en una de les reunions va ser una mesura que s'escapa de la seva responsabilitat directa.
Investigació sobre la crida als bombers i noves diligències
El cas s'amplia amb la investigació sobre la trucada que va mobilitzar els bombers forestals al barranc del Poyo. A instàncies de l'acusació popular exercida per Intersindical, la jutgessa ha demanat a la Guàrdia Civil que en recopili les enregistraments d'una trucada feta poc abans de les 12 hores del 29 d'octubre, en què, segons el testimoni d'un treballador d'Emergències, s'hauria sol·licitat vigilància sobre el riu Magre i el barranc esmentat. Després de la mobilització, els bombers van ser retirats, sense que consti qui va prendre aquesta decisió, cosa que ha atret l'atenció del jutjat.
Aquest moviment busca aclarir perquè no es va detectar a temps l'increment del cabal, element crucial per comprendre el desenllaç tràgic de la jornada. A més, la jutgessa ha donat tràmit a l'ampliació de la personació de l'acusació particular, representant nous lesionats i familiars de víctimes, i ha demanat que les acusacions valorin si hi ha indicis de responsabilitat penal contra els altres dos investigats: l?exconsellera de Justícia Salomé Pradas i l?exsecretari autonòmic d?Emergències Emilio Argüeso.
Organització d'un procés judicial complex
La instrucció judicial continua endavant amb una notable multiplicitat de parts personades: tretze acusacions populars i vint-i-una particulars. Això ha suscitat el debat sobre una possible unificació per evitar dilacions i garantir el bon ritme del procés. Tot i que la jutge nega que hi hagi endarreriments indeguts, sí que ha advertit que la reiteració de preguntes i la confusió dels rols de testimonis i acusats han dificultat les sessions, com va passar durant l'interrogatori a la delegada del Govern, Pilar Bernabé.
Finalment, la magistrada ha emfatitzat que les divergències i tensions entre les diferents acusacions i defenses no han d'entorpir la recerca de la veritat en el procés penal i que les actuacions s'hauran de centrar en els fets fonamentats judicialment i no en especulacions sense suport.
Els avenços en aquesta causa reflecteixen un procés en què es busca determinar la responsabilitat en la gestió de l'emergència i descartar la imputació als tècnics de meteorologia. En canvi, se centra en les decisions operatives preses durant la jornada crítica del 29 d'octubre, així com en la coordinació entre les institucions d'emergència mentre continuen les diligències per aclarir tots els extrems i oferir respostes a les víctimes ia la societat.
