Un estudi realitzat per investigadors de l' Institut Universitari de Recerca de l'Aigua i del departament d'Ecologia de la Universitat de Granada demostra que l'aportació de pols que procedeix del desert del Sàhara és capaç d'augmentar el paper que té el mar Mediterrani com a clavegueró de CO2.
Què és un clavegueró de CO2? És una zona que és capaç d'absorbir el CO2 de l'atmosfera i no tornar-lo al cicle de nou, sinó que aquest CO2 surt de la circulació atmosfèrica.
Aquesta investigació, realitzada dins del projecte METES, demostra que el mar Mediterrani actua com un clavegueró de CO2 atmosfèric a les àrees de mar obert. S'encarrega d'eliminar el CO2 del cicle en aquestes zones, però serveix de font de CO2 a les costes, on és capaç de generar-ho. Aquesta dualitat és crucial per comprendre la importància del Mediterrani com a clavegueró i font de CO2.
A partir d'aquest descobriment s'ha intentat provar com aquests ecosistemes que serveixen com a embornals i fonts de CO2 respondrien als increments en les intrusions de pols de Sàhara ia la radiació ultraviolada. La importància de comprovar la resposta d'aquests ecosistemes davant d'aquestes variables és que són els factors de canvi global més importants que afecten la regió mediterrània.
Els resultats d'experiments que s'han realitzat in situ evidencien la capacitat que tenen les algues per poder absorbir el CO2 de l'atmosfera i per tant, actuar d'embornal. L'autor d'aquest informe, Marco Jabalera Cabrerizo, treballa al departament d'Ecologia de la Universitat de Granada.
L'investigador ha destacat que durant les darreres dècades les intrusions de pols sahariana juntament amb l'increment de l'exposició dels raigs ultraviolats poden accentuar el paper que té el mar Mediterrani com a regulador dels nivells de CO2 en un futur molt proper. És per això que els resultats d'aquests estudis són molt rellevants si els posem en el context del canvi climàtic actual, ja que ens poden indicar si els ecosistemes marins es comportaran com a embornals de CO2 o com a fonts en un futur. A més, cal considerar com el escalfament global influeix en aquests processos.
El paper de la pols sahariana al cicle del carboni
La pols del desert del Sàhara, en ser transportada pel vent cap al mar Mediterrani, pot tenir múltiples efectes a l'ecosistema marí. Aquesta pols no sols aporta nutrients essencials com el fòsfor i el ferro, que són necessaris per a la fotosíntesi, sinó que també pot modificar la química de l'aigua i, per tant, influir en la capacitat de l'oceà per absorbir CO2. Per a una millor comprensió de com funciona aquest procés, és important conèixer com el clima mediterrani interactua amb aquestes dinàmiques.
Aquest fenomen, conegut com fertilització de l'oceà, pot potenciar el creixement de fitoplàncton, que al seu torn, juga un paper crucial en la captura de carboni. Així, les algues utilitzen el CO2 per a la seva fotosíntesi, reduint-ne la concentració a l'aigua i augmentant-ne l'absorció del gas de l'atmosfera. És destacable que, en relació amb aquest procés, l'estudi sobre els ecosistemes marins i el seu paper en el canvi climàtic és fonamental per entendre la seva funció.
Tot i això, l'augment de les intrusions de pols també pot tenir efectes negatius. Per exemple, canvis a l'acidesa de l'aigua poden afectar la salut dels organismes marins que depenen de l'equilibri químic de l'oceà, per la qual cosa és crucial estudiar com el Mediterrani és vulnerable al canvi climàtic.
Els resultats de la investigació METES
La investigació del projecte METAS ha revelat que el mar Mediterrani actua de forma dual, sent un embornal de CO2 a mar obert i una font a les àrees costaneres. Aquest descobriment és crucial per entendre el comportament dels ecosistemes davant del canvi climàtic.
L'exposició a la radiació ultraviolada (UV) i la variació en les intrusions de pols afecten la capacitat de les algues per absorbir CO2. Durant els experiments, es va observar que l'augment de la radiació UV va disminuir l'eficiència de fotosíntesi en algunes espècies d'algues, cosa que podria comprometre la seva funció com a embornals de carboni. Això ressalta la importància d'investigar com el canvi climàtic afecta aquests ecosistemes.
L'impacte del canvi climàtic a la Mediterrània
El canvi climàtic està generant un augment en la temperatura de les aigües de la Mediterrània, cosa que alhora influeix en els patrons de precipitació i en la freqüència de les onades de calor. Aquestes transformacions poden tenir impactes significatius a la biologia marina ia la química de l'aigua. A més, atès que el cicle del carboni és crucial, és interessant observar com les plantes s'adapten al canvi climàtic.
L'augment de la temperatura també pot contribuir a una major emissió de CO2 des de l´oceà cap a l´atmosfera, creant un cicle viciós que agreuja l´escalfament global. Per tant, la investigació en aquesta àrea no només és important per entendre la dinàmica del CO2, sinó també per preveure futurs escenaris climàtics. Pel que fa a aquest tema, l'estudi sobre l'efecte illa de calor és particularment rellevant per a les projeccions futures.
Projectes de recerca relacionats
El Projecte Carboocean és una iniciativa europea que té com a objectiu quantificar el comportament del CO2 als oceans al llarg dels últims 200 anys. Aquest projecte es recolza en la recopilació de dades sobre salinitat, temperatura i concentració de clorofil·la a través de diferents plataformes de recerca, inclosos vaixells de recerca com el Vell Marí.
Les dades obtingudes són crucials per comprendre com els ecosistemes marins poden actuar com a embornals o fonts de CO2. Conèixer el balanç de carboni és vital per prendre decisions informades sobre polítiques ambientals i desenvolupar estratègies de mitigació del canvi climàtic. En aquest sentit, també s'estan fent estudis sobre les conseqüències del canvi climàtic a diferents països.
Els investigadors involucrats en aquests projectes busquen definir el paper dels ecosistemes en el cicle del carboni i com es poden adaptar a les canviants condicions ambientals. La investigació sobre el canvi climàtic i els mamífers és una àrea dinterès en aquest context.
La investigació sobre el mar Mediterrani ha permès identificar el seu paper crucial com a clavegueró de CO2. A mesura que les condicions climàtiques continuen canviant, és fonamental continuar investigant i protegint aquest ecosistema. L'absorció de CO2 és vital per mitigar els efectes del canvi climàtic i protegir la biodiversitat marina.
A més, és molt important que es continuïn els esforços de conservació i restauració a les zones costaneres, així com el foment de pràctiques sostenibles que redueixin l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle. La col·laboració internacional és clau per abordar aquests desafiaments i salvaguardar el mariner mediterrani i la seva capacitat per actuar com un embornal de carboni en el futur.
