Deserts? A Espanya? Impossible. O potser sí? La veritat és que a gran part del país, sobretot a la meitat sud ia la regió mediterrània, les precipitacions són cada vegada més escasses. A això cal afegir l'impacte que té l'activitat humana a terra. I el pitjor és que ara és una realitat encara més patent gràcies a un estudi que s'ha publicat a la revista 'Science of the Total Environment'. Ha passat de ser un comentari, a ser un tema que s'ha estudiat.
I és que sembla que encara no ens volem adonar de la gravetat del problema. La desertificació a Espanya és una realitat, tant és així que segons aquest estudi, un 20% del territori ja és un desert.
Per arribar a aquesta conclusió, es van fer servir dues eines: un mapa de condició de la terra i un conjunt de models de simulació sobre cada paisatge de desertificació. Gràcies a aquesta anàlisi, els científics del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han pogut esbrinar quins factors intervenen en el procés, agreujat pel canvi climàtic, sent el factor climàtic el que més afecta el territori.
Tot i que els resultats no es poden generalitzar, perquè segons va dir Jaime Martín Valderrama, investigador de l'Estació Experimental de Zones Àrides a Almeria, «cal estudiar més casos per cobrir la casuística que ofereix el territori espanyol i que permeti reproduir les anàlisis en diferents llocs», el cert és que no estaria de més començar a actuar ja. Posar mesures per evitar perdre més terreny.
Espanya és un dels països que ha signat la Convenció de les Nacions Unides de lluita contra la desertificació, la qual va entrar en vigor el 26 de desembre de 1996. Però nosaltres, a casa, als nostres jardins, també podem fer alguna cosa, com no malbaratar l'aigua i reutilitzar-la sempre que es pugui, i utilitzar productes d'origen orgànic i no tants minerals (químics).
Abans d'entrar en detall sobre les causes i les conseqüències de la desertificació, és important entendre què és aquest fenomen. La desertificació és el procés pel qual les terres fèrtils de zones àrides, semiàrides i subhumides es degraden, convertint-se en terreny desèrtic. Aquest procés pot ser conseqüència de variacions climàtiques i activitats humanes, i és un problema que es presenta a tots els continents, excepte a l'Antàrtida.
Causes de la Desertificació a Espanya
Les causes de la desertificació són múltiples i complexes. Entre les més importants es troben:
- desforestació: l'eliminació de la coberta vegetal pot portar a la pèrdua de fertilitat del sòl.
- Agricultura intensiva: l'ús excessiu de la terra per a cultius pot derivar a la sobreexplotació dels sòls i dels recursos hídrics.
- Ramaderia intensiva: una gestió inadequada de les activitats ramaderes pot esgotar els recursos hídrics i fer malbé la vegetació de l'entorn.
- Canvi climàtic: l'escalfament global està contribuint a la intensificació de la desertificació, augmentant la freqüència de sequeres.
- Activitats humanes: el creixement urbà desmesurat i l'abandó de pràctiques agrícoles sostenibles han augmentat la pressió sobre els recursos naturals.
Tot això resulta en una intersecció complicada de factors que, combinats, acceleren el procés de desertificació al país. Les comunitats més afectades solen ser aquelles on l'agricultura intensiva i la ramaderia són predominants.
La situació de risc a Espanya és un tema que mereix atenció, proposat per l'amenaça de desertificació que estem vivint.
El fenomen de la desertificació té conseqüències devastadores tant per al medi ambient com per a la societat. Alguns dels més significatius són:
- Pèrdua de biodiversitat: la desertificació altera els ecosistemes naturals, posant en perill moltes espècies de flora i fauna.
- Inseguretat alimentària: la degradació del sòl impacta directament a la producció agrícola.
- Escassetat d'aigua: la desertificació redueix les reserves daigua dolça, crucials per a la supervivència humana.
- Desplaçament de població: molts habitants d'àrees afectades es veuen obligats a abandonar casa seva a la recerca de millors condicions.
- Augment de malalties: la degradació ambiental pot generar un increment en malalties zoonòtiques i altres problemes de salut.
A més, s'estima que el 2050 es perdran aproximadament 1,5 milions de quilòmetres quadrats de terres agrícoles a tot el món si no es prenen mesures adequades. La capacitat del sòl per sostenir la vida humana i animal es veu compromesa, cosa que afecta el desenvolupament sostenible i el benestar general de les poblacions.
Espanya, a Risc de Desertificació
A nivell europeu, Espanya és el país més vulnerable a la desertificació. Amb un 75% del territori en risc, i al voltant d'un 6% ja degradat de forma irreversible, la situació és alarmant, especialment a les comunitats autònomes del vessant mediterrani, com Andalusia i les Illes Canàries.
Segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), en els darrers 40 anys, Espanya ha experimentat episodis de sequera perllongada i intensa que han contribuït a augmentar el risc de desertificació. Aquests episodis de sequera han estat més freqüents i severs, cosa que es tradueix en una disminució important de la disponibilitat d'aigua al país. D'acord amb el Banc Mundial, la ràtio d'estrès hídric a Espanya se situava al 43.25% el 2020, reflectint la relació entre el total d'aigua dolça extreta i el total d'aigua renovable disponible de manera natural. Aquest percentatge posa de manifest la situació crítica dels recursos hídrics al país.
Mesures per Combatre la Desertificació
Davant aquest desafiament, és important adoptar mesures efectives per prevenir i combatre la desertificació. Algunes d'aquestes mesures, recomanades per organismes com el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), inclouen:
- Prevenció i reducció de la degradació de les terres: implementar pràctiques agrícoles sostenibles que preservin la qualitat del sòl.
- Rehabilitació de terres degradades: recuperar àrees que han patit danys significatius mitjançant tècniques de restauració ecològica.
- Reforestació: plantar arbres nadius que ajudin a restablir la vegetació i millorar la retenció d'aigua a terra.
- Millora de la gestió de l'aigua: utilitzar tècniques de reg més eficients, com el reg per degoteig, i promoure la captació daigua de pluja per a la seva reutilització.
- Educació i consciència ambiental: fomentar campanyes de sensibilització sobre la importància de conservar el medi ambient i els recursos naturals.
A més, és fonamental la col·laboració entre governs, organitzacions no governamentals i la comunitat, per implementar projectes que contribueixin a la sostenibilitat i la recuperació dels ecosistemes afectats.
Des de l'àmbit individual, cadascun de nosaltres pot contribuir a la lluita contra la desertificació a les nostres comunitats, mitjançant accions quotidianes, com:
- Consum responsable: optar per productes locals i de temporada que requereixen menys recursos hídrics per a la producció.
- Redueix, reutilitza i recicla: disminuir la generació de residus i lús de materials que contribueixen a la contaminació.
- Educació ambiental: informar i conscienciar altres persones sobre l'impacte que les activitats humanes tenen sobre el medi ambient.
La desertificació a Espanya és un fenomen complex i desafiador que requereix l'atenció de tothom. Les accions que emprenem avui són crucials per assegurar un futur sostenible on les properes generacions puguin gaudir d'un ambient saludable i productiu.
És essencial actuar amb responsabilitat i fer un esforç conjunt per mitigar els efectes de la desertificació al nostre país. La sensibilització social i la implementació de polítiques efectives poden i han de ser part de la solució. Per això, cada petit gest compta amb la lluita per combatre la desertificació i protegir el futur del nostre entorn natural.
