Quan es parla de ciclons tropicals, moltes vegades sorgeixen dubtes sobre quins criteris es fan servir per mesurar la seva intensitat i quines són les diferències entre tempesta, huracà o tifó. Per entendre millor aquests fenòmens atmosfèrics, és fonamental conèixer la classificació oficial dels ciclons tropicals, els paràmetres en què es basa i el significat de cada categoria.
La temporada de ciclons tropicals mobilitza institucions meteorològiques i comunitats costaneres, especialment en regions exposades del Pacífic i Atlàntic. El motiu principal és la varietat d'efectes que poden provocar, des de pluges intenses i vents nocius fins a maror i inundacions, aspectes que depenen directament de la intensitat i el tipus de cicló a què s'enfronta la població.
Com es classifiquen els ciclons tropicals?
La classificació dels ciclons tropicals es realitza principalment per la velocitat dels vents màxims sostinguts. A partir d'aquestes dades, es determinen tres nivells principals: depressió tropical, tempesta tropical i huracà. Aquest últim es divideix en cinc categories d'acord amb la força dels seus vents, emprant la coneguda escala Saffir-Simpson.
Segons les dades recents i la pràctica internacional, les criteris principals utilitzats són:
- depressió tropical: presenta vents sostinguts inferiors a 63 km/h.
- tempesta tropical: els vents se situen entre 63 i 118 km/h, i ja rep nom propi.
- huracà: passa quan els vents superen els 119 km/h. En aquest punt, el cicló canvia de denominació segons la regió (huracà a l'Atlàntic i el Pacífic oriental, tifó al Pacífic nord-occidental).
Un cop assolida la força d'huracà, l'escala Saffir-Simpson ho segmenta en cinc categories:
- Categoria 1: vents de 119 a 153 km/h.
- Categoria 2: vents entre 154 i 177 km/h.
- Categoria 3: vents sostinguts de 178 a 208 km/h. A partir d'aquí ja es parla de huracà major.
- Categoria 4: entre 209 i 251 km/h.
- Categoria 5: més de 252 km/h. Aquests poden causar danys catastròfics.
El valor d'aquesta classificació va més enllà de la xifra de vent, ja que proporciona orientació sobre el potencial destructiu del sistema, incloent-hi el risc d'inundacions, danys estructurals i altres amenaces associades, com ara pluges intenses o marejades ciclòniques.
Huracans majors: què són i per què representen tant risc
la denominació «huracà més gran» es reserva per a aquells ciclons de categoria 3, 4 o 5 a l'escala Saffir-Simpson. Aquests sistemes es distingeixen per registrar vents superiors a 178 km / h i per la capacitat de provocar danys generalitzats i greus a infraestructures, béns i entorns naturals.
Un aspecte important dels huracans majors és el ampli diàmetre de la seva àrea ennuvolada, que pot aconseguir entre 500 i 900 quilòmetres. Això vol dir que, a més dels vents violents, generen pluges intenses i persistents que representen un dels seus riscos més letals, amb potencial per provocar desbordaments de rius i lliscaments de terra.
Durant la temporada, no tots els huracans arriben a aquesta classificació, però els que ho fan solen concentrar la major part dels danys i tenen més probabilitat de requerir evacuacions o plans d'emergència a les regions afectades.
Quants ciclons tropicals i huracans s'esperen el 2025?
Cada any, organismes internacionals i serveis meteorològics nacionals publiquen estimacions sobre el número de ciclons tropicals que podrien formar-se. Per al l'any 2025, els pronòstics anticipen una temporada activa tant al oceà Pacífic com en el Atlàntic.
En el Pacífic, s'espera la formació de 16 a 20 ciclons amb nom, dels quals:
- Entre 8 i 9 serien tempestes tropicals.
- 4 a 5 assolirien la categoria d'huracans (categories 1 o 2).
- De 4 a 6 podrien ser huracans majors (categories 3, 4 o 5).
Per al Atlàntic, les projeccions indiquen la possibilitat d'entre 13 i 17 ciclons amb nom.
- De 7 a 9 serien tempestes tropicals.
- 3 a 4 podrien ser huracans de menor intensitat (categories 1 o 2).
- Una xifra similar, 3 a 4, aconseguiria la categoria d'huracà major.
Institucions com la NOAA (Estats Units) i l' Universitat Estatal de Colorado coincideixen que hi haurà una proporció significativa d'huracans majors, cosa que incrementa el risc d'impactes greus a zones costaneres i de l'interior.
Impactes i utilitat de la classificació
La classificació de ciclons tropicals permet avaluar la perillositat de cada sistema i facilita la presa de decisions davant d'emergències. Conèixer la categoria ajuda a la població ia les autoritats a preparar-se amb anticipació, identificar zones de més risc i ajustar infraestructures per minimitzar danys.
A països com Mèxic, Hondures i altres països centreamericans, l'experiència demostra que els ciclons de més intensitat tendeixen a provocar els danys més severs, tant pels vents com per les pluges perllongades. S'estima que entre un i tres grans ciclons puguin afectar directament o indirectament la regió durant la temporada 2025.
Les pluges associades, fins i tot de tempestes llunyanes, solen ocasionar inundacions, desbordaments de rius i lliscaments en zones muntanyoses i valls.
conèixer la classificació dels ciclons tropicals és vital per valorar el potencial de perill, preparar dispositius d'emergència i entendre per què certs ciclons requereixen un seguiment més exhaustiu. La temporada 2025 es presenta activa, per la qual cosa és recomanable mantenir-se informat i reconèixer cada categoria segons els criteris internacionals.
