La cartografia està vivint un moment de protagonisme renovat gràcies a la seva versatilitat com a instrument científic, cultural i social. Mapes i plànols, lluny de ser simples representacions gràfiques, estan demostrant la capacitat per transformar la gestió d'entorns urbans, la defensa de territoris indígenes i la recuperació de la memòria històrica col·lectiva.
A l'àmbit urbà europeu, la cartografia col·laborativa està obrint el debat sobre com es percep i es gestiona la contaminació lumínica a les ciutats. Un estudi recent a Alemanya, realitzat sobre 22 quilòmetres quadrats i amb la participació ciutadana, ha tret a la llum que la majoria de fonts d'il·luminació nocturna no procedeixen de l'enllumenat públic. Façanes comercials, aparadors, finestres privades i elements decoratius resulten ser els responsables de bona part de la brillantor urbana nocturna, circumstància abans poc tinguda en compte per les estratègies tècniques i mediambientals dels ajuntaments.
Els participants d'aquest estudi van fer servir aplicacions digitals específiques, que els van permetre classificar i geolocalitzar prop d'un quart de milió de fonts lluminoses a 33 municipis alemanys. La informació recollida es va contrastar amb dades satel·litàries, cosa que ha fet possible validar la correspondència entre els mapes elaborats des del terreny i les imatges obtingudes des de lespai. Aquest enfocament innovador, que suma tecnologia i ciència ciutadana, ha deixat palès la importància de tenir en compte la il·luminació privada i comercial -més enllà de l'enllumenat públic- per dissenyar polítiques d'eficiència energètica i reducció de l'impacte ambiental a les urbs.
L'estudi assenyala que, a Alemanya, hi ha de mitjana una font de llum encesa per persona després de la mitjanit. Destaquen, per nombre, les finestres il·luminades i els rètols comercials, quedant els fanals com a minoria davant de formes d'il·luminació menys eficients i més contaminants. La cartografia es converteix en un aliat imprescindible per comprendre millor la interacció entre urbanisme, tecnologia i medi ambient.
Cartografia indígena: mapes per protegir i ensenyar el territori
A Amèrica Llatina, la cartografia ha deixat de ser una eina únicament tècnica per convertir-se en un element de reivindicació cultural i política. Els pobles indígenes de l?estat brasiler d?Acre elaboren des de fa dècades mapes on representen rius, llacs, llocs sagrats, àrees de pesca i refugis de fauna en les pròpies llengües i amb símbols tradicionals.
El desenvolupament de la denominada cartografia indígena ha suposat un gir respecte a la visió occidental dominant. No només reflecteix una geografia física, sinó que incorpora coneixements tradicionals, noms propis i interpretacions simbòliques del territori. Aquests mapes són confeccionats de manera participativa, escoltant els ancians i sumant l'experiència col·lectiva, cosa que reforça l'enllaç amb la terra i facilita la transmissió intergeneracional de la cultura.
La cartografia indígena compleix una funció vital: permet delimitar, defensar i gestionar els recursos naturals davant d'amenaces com la desforestació o l'ocupació de terres. A través de la formació d'agents agroforestals indígenes, s'han desenvolupat eines per al diagnòstic i la gestió ambiental que han servit per negociar davant de les autoritats i frenar invasions de terres. A més, la integració de tecnologia GPS i l'ús d'imatges satel·litàries multiplica l'eficàcia i la precisió d'aquests mapes.
El valor de la cartografia històrica: rescatant el passat urbà
No només el present es redefineix gràcies a la cartografia: també el passat cobra nova vida a través de la digitalització i difusió de documents històrics. Un exemple destacat és la publicació recent en alta definició del plànol manuscrit d'Algesires de 1736, realitzada per l'Institut d'Estadística i Cartografia d'Andalusia. Aquest mapa, elaborat fa més de dos segles, mostra el traçat urbà, les defenses militars i els principals enclavaments de la ciutat al segle XVIII, així com l'entorn natural de la Badia de Gibraltar i el riu de la Mel, que feia de frontera natural a l'època.
La cartografia històrica permet rastrejar l‟evolució de barris, carrers i places, i desvetlla l'existència de nuclis socials com la Plaça Alta o barris marginals poc coneguts. Gràcies a la publicació digital, tant investigadors com la ciutadania poden accedir a aquests documents amb una nitidesa abans inimaginable, facilitant un redescobriment de la identitat urbana i social llocs que han canviat radicalment al llarg del temps.
Difondre aquest patrimoni cartogràfic obre la porta a noves línies de recerca i fomenta l'accés a la història local, apropant el passat a un públic molt més ampli i divers que l'especialitzat.
Cartografia i societat: innovació, memòria i defensa del territori
La cartografia s'està consolidant com a eina transversal en la gestió ambiental, la defensa de drets col·lectius i la recuperació de la memòria cultural. La col·laboració entre ciutadania, tecnologia i institucions està afavorint l'aparició de mapes més precisos, inclusius i útils per fer front als desafiaments del nostre temps, des de la sostenibilitat urbana fins a la protecció d'espais naturals i la visibilitat de cultures amenaçades.
En totes aquestes facetes, els mapes ens permeten entendre millor el món que habitem, redibuixar fronteres materials i simbòliques i contribuir tant a la qualitat de vida com a la conservació de la diversitat cultural i ambiental. La cartografia del segle XXI marca així un nou full de ruta, més participatiu i connectat amb els reptes actuals.
