L'Antàrtida és un d'aquells llocs de la planeta amb una bellesa fascinant, on els científics de tot el món estudien la ràpida fosa dels icebergs i l'escalfament global. Alhora, busquen claus sobre el passat de la humanitat que ajudin a possibles problemes en el futur i fins i tot a trobar formes de vida que sobreviuen en les condicions més extremes possibles.
Gairebé el 98% del territori de l´Antàrtida està cobert de gel, i aquest gel s´està movent contínuament. Les temperatures en aquest lloc del món poden oscil·lar entre els zero graus al sud de les Shetlands i la Península Antàrtica i les insuportables temperatures prop del Pol Sud. Per comprendre millor l'impacte de la fosa de les glaceres, consulta aquest article sobre el desglaç a l'Antàrtida.
L'Antàrtida té un volcà actiu a la zona coneguda com Illa de l'engany. En aquesta illa hi ha zones on el mar bull a 100 ° C, mentre que en altres, la mar pot estar congelat a zero graus. Els hiverns solen ser llargs i foscos, i el sol no sol fer gaire acte de presència.
Encara que us costi creure-ho, l'Antàrtida és una zona que compta amb la presència de molts turistes que vénen atrets per la bellesa dels seus impressionants paisatges. A l'altre extrem de la balança hi ha els investigadors que, gràcies a la feina que realitzen diàriament a la zona, busquen solucions a els efectes devastadors de l'escalfament global a tot el planeta. La creixent activitat turística pot tenir repercussions a la biodiversitat antàrtica.
La Bellesa de la Natura Antàrtica
La bellesa de la natura a l'Antàrtida, que assoleix la màxima expressió, és un indicador fiable de la salut del planeta. La degradació mediambiental va paral·lela a la destrucció dels bells entorns. Lamentablement, tenim molts exemples a la Terra –cada vegada més– on és perceptible el deteriorament a què estem sotmetent el medi natural. El canvi climàtic accelera aquest procés degeneratiu, cosa que ens hauria de fer reflexionar sobre la deriva que està prenent la nostra societat tecnològica i prendre cartes en aquesta qüestió.
Tot i això, l'Antàrtida encara no està patint aquesta degradació accelerada, però la seva bellesa està amenaçada. A la portada de l'edició en espanyol de la revista National Geographic del mes de juliol passat apareixia un titular impactant: "Antàrtida. La bellesa que se'n va". Així s'anunciava un informe especial sobre el continent blanc, profusament il·lustrat on es mostraven els efectes del canvi climàtic a la regió. Per a més informació sobre el canvi climàtic en general, podeu llegir l'article sobre com aquest fenomen afecta l'Antàrtida.
A diferència del que està passant a l'Àrtic, a l'Antàrtida la pèrdua de gel no és tan evident, encara que hi ha llocs –principalment de la seva perifèria– on es comencen a manifestar alguns canvis que no es poden desvincular del canvi climàtic. Els trencaments reiterats de plataformes de gel o la pol·línia gegantina (llacuna d'aigua de fusió) que es va formar la primavera austral passada a la banquisa del mar de Weddell són exemples d'aquesta bellesa antàrtica amenaçada.
Impacte de l'escalfament global
La Península Antàrtica Occidental, la part més septentrional del continent i una de les seves regions amb més biodiversitat, és particularment vulnerable a les amenaces acumulatives de la pesca comercial de krill, el turisme i el canvi climàtic. Segons l'Associació Antàrtica i de l'Oceà Polar (ASOC), la península s'ha escalfat dues vegades més de pressa que la mitjana mundial durant la segona meitat del segle XX. Aquest augment en la temperatura està contribuint a que la biodiversitat antàrtica es vegi amenaçada.
A més, el desglaç de les masses de gel de l'Antàrtida tindria conseqüències fatals per als corrents oceànics globals i portaria a un augment dràstic del nivell del mar a tot el món. Aquest fenomen és alarmant, especialment quan considerem que el gel que cobreix el continent emmagatzema aproximadament el 70% de l'aigua dolça del planeta. La inestabilitat de les glaceres és un exemple clar de com l'escalfament global pot comprometre la nostra aigua dolça.
Una altra gran amenaça per a la biodiversitat a la península és la pesca comercial del krill antàrtic, un petit crustaci que és la pedra angular de la vida en aquesta regió. El krill és la base de la cadena alimentària a l'Antàrtida, alimentant balenes, peixos, calamars, foques i pingüins Adèlia i papua. Tot i això, a mesura que la capa de gel marí disminueix, més vaixells de pesca industrial envaeixen les zones d'alimentació d'aquests depredadors naturals, competint efectivament amb ells pel krill.
Turisme i el seu impacte
La península també és la part més visitada de l'Antàrtida, a causa del seu fàcil accés, la seva espectacular bellesa, la seva impressionant vida salvatge i els seus rics ecosistemes marins. Tot i això, el nombre de turistes s'ha duplicat en l'última dècada, augmentant el risc d'introduir espècies invasores que viatgen a l'equip dels turistes. A la temporada 2009-10, aproximadament 33.000 passatgers de creuers van visitar la regió, xifra que es va elevar a més de 74.000 l'any passat. Això implica una creixent pressió sobre la biodiversitat, cosa que reforça la necessitat de regulacions més estrictes, com les esmentades a l'article sobre volcans a l'Antàrtida.
L'expansió de la infraestructura per donar cabuda als científics i la investigació, com ara edificis, carreteres, emmagatzematge de combustible i pistes d'aterratge, també representa una amenaça, ja que pot desplaçar la biodiversitat antàrtica local. Divuit països tenen instal·lacions científiques a la Península Antàrtica, que compta amb 19 bases de recerca permanents i 30 estacionals.
Iniciatives de Protecció
Per salvar la Península Antàrtica, un dels passos crítics és protegir les aigües i la font de vida: el krill antàrtic. Això es pot fer mitjançant lestabliment duna àrea marina protegida (AMP) a la regió, que limitaria o prohibiria activitats humanes com la pesca comercial. El 2018, es va proposar per primera vegada una AMP al voltant de la península, cobrint 670.000 quilòmetres quadrats.
LAMP proposat representa un equilibri entre la protecció del medi ambient i els interessos comercials. L'àrea es dividiria en dues zones: una zona de protecció general que cobreix el 60% de l'AMP, dissenyada per protegir diferents hàbitats i vida silvestre clau, i una zona de pesca de kril que manté obertes algunes àrees de pesca. Tot i això, la Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics encara no ha arribat a un acord sobre aquest projecte, i els retards podrien ser desastrosos per a la biodiversitat de la regió. Les decisions són crucials, com es ressalta a l'article sobre els perills del canvi climàtic.
Des de la 41 Conferència de la Comissió Antàrtica, s'ha insistit en la necessitat d'una regulació més estricta de la pesca del krill, el nombre del qual ha disminuït dràsticament en els darrers anys. Aquest petit crustaci no només és crucial per a la cadena alimentària, sinó que també és molt demandat en indústries com la cosmètica i la farmacèutica. Se n'extreu un oli ric en nutrients i s'elaboren suplements alimentaris amb àcids grassos omega-3.
La bellesa única de l'Antàrtida està en perill, i amb ella tota la Terra, ja que els hàbitats del planeta estan interconnectats. Una regulació efectiva de les activitats humanes en aquesta regió és fonamental per conservar-ne la biodiversitat i assegurar l'equilibri ecològic del planeta. La lluita per preservar aquest ecosistema fràgil ha de ser una prioritat global.
Les decisions que es prenguin avui influiran en el futur de l'Antàrtida i la salut del planeta. Hem d'actuar ara per protegir no només l'Antàrtida, sinó també el patrimoni natural de tota la humanitat. Conservar l'Antàrtida és una responsabilitat que ha de ser assumida per tothom.