El augment i descens del nivell del mar està remodelant costes, alterant ecosistemes i plantejant reptes econòmics, ambientals i socials a escala global. Les darreres investigacions reflecteixen que aquests canvis poden produir-se de manera esglaonada o fins i tot abrupta, en funció del comportament de les glaceres polars i les condicions climàtiques regionals. Fenòmens com el desglaç a Groenlàndia o l'Antàrtida no només contribueixen al augment del nivell marí, sinó que també generen oscil·lacions inesperades que afecten tant entorns urbans com rurals.
Algunes regions comencen a viure directament les conseqüències. Comunitats costaneres, tant a Amèrica Llatina com a Europa i Àsia, estan veient com el mar envaeix terres, erosiona infraestructures i obliga al desplaçament de famílies. D'altra banda, a llocs com el Mar Caspi, el descens del nivell de l'aigua està donant lloc a l'aparició de noves formacions geogràfiques, com illes, i portant noves amenaces per a la biodiversitat i l'equilibri econòmic de la zona.
Canvis històrics i senyals del passat
Els registres més complets sobre el nivell de la mar es remunten a més de dos segles enrere, amb tecnologies satel·litàries modernes disponibles des de la dècada de 1990. En combinar ambdós registres, els científics han identificat una tendència clara: el nivell del mar global està augmentant, i el ritme s'accelera cada any. Un exemple aclaridor prové de l'anàlisi de fòssils coral·lins a l'oceà Índic, on s'ha reconstruït el comportament del nivell marí durant l'Últim Interglaciar, fa més de 120.000 anys. Els resultats mostren que, a causa de la desfeta desigual de masses de gel en els dos hemisferis, el mar va pujar en diverses etapes, intercalades amb descensos sobtats que van produir seqüències complexes en el creixement d'esculls.
En aquest període, es va documentar un augment de fins a 7,4 metres per sobre del nivell actual. Alguns experts consideren que podríem estar davant de la possibilitat d'increments globals superiors a 10 metres, si continua l'actual ritme d'escalfament. podria ser més sensible a la calor del que s'estimava anteriorment.
Efectes en entorns locals: comunitats en risc
La Guajira veneçolana és un exemple recent de l'impacte directe de l'augment del mar: l'erosió costanera i la intrusió salina canvien la vida de comunitats indígenes, forçant el desplaçament de famílies i amenaçant recursos vitals. A Espanya, concretament a Euskadi, el nivell del mar ha pujat més de 20 centímetres en els darrers dos segles, acompanyat d'un creixement en els fenòmens meteorològics adversos, com ara onades de calor i precipitacions intenses.
Les pèrdues econòmiques lligades a esdeveniments climàtics extrems a Europa ja superen els 560.000 milions d'euros entre el 1980 i el 2021. A més, si continua aquest escenari d'escalfament global, l'impacte econòmic continuarà creixent, afectant infraestructures, agricultura i al dia a dia de la ciutadania.
El descens del nivell del mar i laparició de noves illes
El cas del Mar Caspi il·lustra que les variacions del nivell del mar no sempre impliquen augment. noves illes i bancs de sorra. Científics russos i àzeris han documentat com, en les darreres dècades, la superfície del mar disminueix i la geografia regional canvia abruptament. S'estima que, si la tendència actual segueix, el nivell podria baixar més de 20 metres abans d'acabar el segle XXI, comprometent la biodiversitat i generant reptes geopolítics i ambientals.
Aquests canvis també afecten les espècies que depenen dels ecosistemes costaners i l'explotació de recursos estratègics, com ara el petroli i el gas. L'aparició de noves illes per la baixada del nivell ressalta la urgència d'implementar mesures d'adaptació i fer seguiments científics exhaustius.
Eines d'estudi i adaptació
Gràcies a l'ús de tecnologies com l'altimetria satelital i els registres històrics de mareògrafs, els científics poden anticipar tendències i proposar accions dadaptació. Institucions com la NASA generen dades que permeten avaluar riscos a ciutats i costes, així com quantificar la població i els béns amenaçats. A més, els mapes de distribució de manglars, el monitoratge de qualitat de les aigües i l'anàlisi de l'evolució de glaceres enforteixen la capacitat de les comunitats i els governs per adoptar polítiques preventives i d'adaptació, fonamentals per afrontar els reptes climàtics actuals i futurs.
El comportament del nivell del mar és un fenomen multifactorial i complex que respon a múltiples factors, des de l'escalfament global fins a condicions locals i regionals. Des de la pèrdua de terres al Carib, passant per l'augment d'inundacions a Euskadi, fins a l'aparició d'illes al Mar Caspi, la capacitat d'anticipar i respondre a aquests canvis serà crucial per a la supervivència i la sostenibilitat de moltes societats costaneres.
