La seguretat alimentària s'ha convertit en una de les grans preocupacions del segle XXI a causa dels efectes cada cop més notables del canvi climàtic. No només hi ha en joc la disponibilitat d'aliments, sinó també l'estabilitat social, la salut i la supervivència de milions de persones a nivell global. Les alteracions del clima han mostrat que cap país, per desenvolupat que sigui, no està exempt d'afrontar riscos substancials sobre el seu propi subministrament d'aliments.
En les darreres dècades, se n'ha detectat una tendència clara cap a una major aridesa en grans extensions del planeta, afectant directament l'accés a l'aigua i, en conseqüència, la agricultura. Els cultius depenen cada cop més de pluges irregulars i de recursos hídrics que disminueixen. L'augment de les onades de calor, els períodes de sequera i la desertificació han comportat el deteriorament dels sòls i més dificultats per cultivar els aliments bàsics que sustenten la dieta global.
L'escalfament global posa en perill la producció d'aliments
Estudis recents assenyalen que, si es manté la trajectòria d'emissions actuals, la producció de cultius clau com el blat de moro, el blat i la soja podria caure entre un 40 i un 50% a regions com els Estats Units, la Xina o parts d'Europa abans que s'acabi el segle. Per cada grau que augmenten les temperatures, la humanitat perdria a prop de 120 calories diàries per persona a la seva dieta mitjana, una xifra alarmant per a la població més vulnerable. A més, la pèrdua de rendiment en cultius vitals augmenta la pressió sobre les comunitats rurals, on la inseguretat alimentària i la malnutrició esdevenen cada cop més freqüents. En aquest context, cal destacar com la impacte del canvi climàtic a l'agricultura es relaciona directament amb la seguretat alimentària i clima.
El cas de la iuca en zones africanes il·lustra com alguns cultius considerats tradicionalment resistents poden veure's també compromesos pel calor extrema i la sequera. Això eleva la pressió sobre les comunitats rurals, on la inseguretat alimentària es pot traduir en malnutrició i migracions forçades.
Comunitats rurals i migració: els oblidats del canvi climàtic
L'impacte sobre la població rural —especialment en àrees com el Corredor Sec guatemalenc— és palpable. El clima impredictible i la reducció de pluges han obligat moltes famílies a abandonar les seves terres. La migració, el desarrelament i la fragmentació del teixit social resulten sovint inevitables. Aquesta situació afecta particularment les dones, que assumeixen la responsabilitat tant del treball agrícola com de la cura familiar, veient-se obligades a recórrer majors distàncies per aconseguir aigua i garantint amb prou feines la subsistència diària.
La desertificació i l'escassetat d'aigua també impacten la salut i els costums daquests pobles. La pèrdua de coneixement tradicional sobre els cicles agrícoles, generacionalment transmès, s'agreuja en contextos on ja no és possible sembrar seguint les pautes climàtiques d'abans.
Estratègies i límits de ladaptació agrícola
Davant l'amenaça del canvi climàtic, la ciència i la política busquen noves vies d'adaptació. cultius modificats genèticament per suportar la calor extrema sorgeix com una de les respostes, permetent a algunes plantes mantenir-ne el rendiment fins i tot quan les temperatures superen els 40 ºC. Les tècniques innovadores, com l'edició gènica o la manipulació de la fotosíntesi, obren la porta a una resiliència agrícola més gran. Tanmateix, també és fonamental enfortir les polítiques que fomentin pràctiques agrícoles sostenibles, com es destaca a desafiaments en lús sostenible de terra i aigua.
No obstant això, els experts insisteixen que aquestes solucions tecnològiques no són suficients. La manca de finançament per estendre aquests mètodes a gran escala i les barreres socials i regulatòries, a causa de la desconfiança de la població cap als aliments genèticament modificats, en compliquen la implementació. La reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i la transició cap a models energètics sostenibles continuen sent essencials per evitar les pitjors conseqüències.
La gestió de l'aigua, el nexe terra clima i el valor de les polítiques públiques
Un altre dels grans reptes és gestionar laigua de manera eficient i equitativa. Si no es garanteix l'accés al recurs hídric, els costos de producció augmentaran, generant una espiral de pobresa i abandó del camp. Moltes vegades, la resposta tècnica de transportar aigua des de lluny o perforar més profund implica impactes ambientals i socials considerables, a més d'encarir els aliments.
Les polítiques nacionals hi tenen un paper clau. Governs de diferents països han llençat iniciatives per reforçar la seguretat alimentària i consideren l'agricultura com a part fonamental de la sobirania alimentària. Tot i això, les organitzacions camperoles adverteixen sobre els riscos de prioritzar l'agricultura industrial enfocada a l'exportació davant models més sostenibles i adaptats a la realitat local.
Per això, integrar les veus de les comunitats rurals, enfortir la coordinació entre sectors i regular l'ús de la terra tenint en compte el clima i les necessitats de desenvolupament i equitat resulta fonamental.
L'enllaç entre seguretat alimentària i clima representa un dels majors desafiaments contemporanis. Les decisions que prenem avui determinaran si les futures generacions podran accedir a aliments suficients, segurs i assequibles, i si es podran mantenir vius els modes de vida rurals i la biodiversitat agrícola.