El escalfament global és un fenomen que ha capturat l'atenció mundial a causa dels efectes devastadors sobre el medi ambient. Entre aquests efectes, la sequera ha esdevingut un dels problemes més destacats i preocupants. Diversos estudis afirmen que l'escalfament global donarà lloc a sequeres més severes, de més durada i més freqüents. Tot i això, altres estudis, com el realitzat per la Universitat de Califòrnia a Irvine i la Universitat de Washington, desafien aquesta perspectiva.
Publicat a la revista científica Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències (PNAS), aquesta investigació sosté que una alta concentració de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera permet que les plantes retinguin més aigua a terra, cosa que els permet adaptar-se millor a les altes temperatures. Aquest descobriment obre un debat nou sobre l'impacte de les emissions de CO2 i la seva influència en l'agricultura i els ecosistemes locals.
Tradicionalment, per avaluar les sequeres s'han considerat únicament els valors atmosfèrics, com ara la temperatura, la humitat i les precipitacions, emprant eines com el Palmer Drought Severity Index. Aquest índex ha estimat que més del 70% de la superfície terrestre experimentarà sequeres si per dintre de 100 anys les emissions de CO2 es multipliquen per quatre en comparació als nivells preindustrials. Tot i això, incorporar informació sobre l'ús de l'aigua per part de les plantes redueix aquesta xifra al 37%. Aquesta diferència significativa posa de manifest com el CO2 pot influir en la capacitat de les plantes per fer servir l'estrès hídric.
El diòxid de carboni és essencial per a la vida vegetal, ja que sense ell les plantes no poden realitzar la fotosíntesi ni créixer. Per absorbir CO2, les plantes obren unes estructures a les fulles anomenades estomes. Aquest procés, però, provoca la pèrdua d'humitat. En condicions d'alta concentració de CO2 a l'atmosfera, els estomes no necessiten romandre oberts tant de temps, resultant en una menor pèrdua d'aigua i una millor adaptació a condicions extremes.
Tot i aquesta possible adaptabilitat, les sequeres severes durant períodes de calor extrema poden ser fatals per a les plantes. En aquestes condicions, les plantes es debiliten, cosa que pot fer que plagues les destrueixin en qüestió de pocs dies. Per tant, encara que hi hagi una reducció en la freqüència de sequeres, les conseqüències poden ser devastadores.
La connexió entre l'escalfament global i les sequeres
La relació entre escalfament global i augment de les sequeres és un tema complex. Un estudi recent de la NASA ha confirmat que les sequeres i les pluges extremes estan passant amb més freqüència. A partir de dades de satèl·lits, aquests investigadors han observat que, del 2015 al 2021, la freqüència de fenòmens hidrometeorològics extrems ha augmentat significativament. Això vol dir que, a mesura que el planeta s'escalfa, es poden esperar més esdeveniments climàtics severs.
Les inundacions i les sequeres representen més del 20% de les pèrdues econòmiques causades per fenòmens meteorològics extrems als Estats Units cada any. Els científics també van observar que la intensitat daquests fenòmens està estretament relacionada amb lescalfament global. De fet, els anys més càlids a la història recent han coincidit amb un increment en la intensitat i quantitat d'aquests esdeveniments climàtics. Per entendre aquest fenomen, és important avaluar les causes de l'escalfament global, així com els seus efectes en diferents ecosistemes.
Els càlculs suggereixen que l'aire més càlid augmenta la capacitat de l'atmosfera per retenir humitat, cosa que alhora es tradueix en precipitacions més intenses en algunes àrees. Tot i això, també significa que l'aigua s'evapora més ràpidament durant períodes secs, exacerbant les condicions de sequera. Això es complementa amb les conclusions sobre els efectes de l'escalfament global a les arrels de les plantes, on la disponibilitat daigua es veu compromesa.
Un resultat d'aquest fenomen és que les sequeres no només augmenten sovint, sinó també en durada i intensitat. La combinació d‟un augment de les temperatures i un patró de precipitacions que s‟ha tornat més erràtic ha portat al‟aparició de sequeres severes i perllongades en diverses regions del planeta.
En particular, l'oest dels Estats Units ha experimentat canvis significatius a la capa de neu des de mitjans del segle XX. Aquests canvis són una clara manifestació de l'impacte de l'escalfament global, on la neu s'evapora més ràpid i falla a acumular prou aigua per satisfer la demanda durant els mesos de calor.
Impactes econòmics i socials de les sequeres
Les sequeres tenen un impacte significatiu no només al medi ambient, sinó també a l'economia. A Califòrnia, per exemple, el sector agrícola va patir pèrdues estimades de més de $ 3.800 milions de dòlars durant la sequera de 2012-2016. Considerant que aquest estat produeix més d'un terç de les verdures i dos terços de les fruites i nous consumides als Estats Units, l'efecte de la sequera s'estén més enllà de les fronteres estatals i impacta el subministrament d'aliments a nivell nacional i internacional.
Al seu torn, les sequeres afecten l'accés a l'aigua potable ia la producció d'energia hidroelèctrica. Les reserves d'aigua en embassaments disminueixen, cosa que agreuja la situació durant períodes d'alta demanda, especialment els mesos d'estiu. Les comunitats que depenen d‟aigües subterrànies també es veuen amenaçades, ja que l‟esgotament d‟aquests recursos pot portar a una major competència per l‟aigua i conflictes socials. La creixent demanda daigua en zones afectades per la sequera degut a l'escalfament global és un factor cada cop més crític.
A més, les sequeres augmenten el risc de incendis forestals. La combinació de sequeres perllongades i altes temperatures crea un entorn propens a incendis, que no només destrueix ecosistemes, sinó que també obliga les comunitats a evacuar-se i enfrontar pèrdues econòmiques significatives. La temporada d'incendis s'ha estès en el temps i n'ha augmentat la intensitat, cosa que representa un nou desafiament per a la gestió de recursos hídrics i la prevenció de desastres.
El paper de la gestió de l‟aigua i les solucions sostenibles
Davant l'augment de les sequeres, és fonamental que les comunitats adoptin un enfocament de gestió integrada dels recursos hídrics. Això inclou:
- Inversió en tecnologia i sistemes d'alerta primerenca: Implementar tecnologies avançades per monitoritzar i gestionar laigua de manera més eficient.
- Conservació de l'aigua: Promoure pràctiques de conservació en l'ús de l'aigua a l'agricultura, la indústria i entre els consumidors.
- Educació i sensibilització: Informar la població sobre la importància de la conservació de l'aigua i com poden contribuir a la mitigació de la sequera.
Els països amb recursos hídrics limitats han de considerar l'adopció de polítiques que prioritzin la sostenibilitat i la resiliència davant les sequeres. Això no només és important per a l'agricultura, sinó també per garantir l'accés a l'aigua potable i la seguretat alimentària en el futur. Aquest enfocament s'alinea amb les estratègies necessàries de alerta sobre l'escalfament global.
La col·laboració entre governs, organitzacions no governamentals i la comunitat en general és clau per desenvolupar solucions innovadores i efectives per al maneig de l‟aigua i l‟adaptació al canvi climàtic.
La lluita contra l'escalfament global i els seus efectes, com les sequeres, requereix un compromís global i accions concretes a tots els nivells. La cooperació internacional i la implementació d'estratègies sostenibles són vitals per alleujar l'impacte de les sequeres en comunitats vulnerables i protegir el nostre planeta per a les generacions futures.