L'huracà Flossie ha estat protagonista les últimes jornades al Pacífic oriental mexicà en evolucionar ràpidament des d'una tempesta tropical fins a assolir la categoria 3 a l'escala Saffir-Simpson. Autoritats meteorològiques i de protecció civil han mantingut la vigilància a causa de la intensitat del sistema i el seu potencial per causar estralls a diversos estats costaners.
Des de començaments de setmana, Flossie va mostrar signes clars d'intensificació davant de les costes del sud-oest de Mèxic, motivant l'emissió d'alertes per part del Servei Meteorològic Nacional (SMN) i el Centre Nacional d'Huracans (NHC) dels Estats Units. Tot i que no s'esperava que el cicló toqués terra, la seva influència sí que es va deixar notar àmpliament amb pluges torrencials, fortes ratxes de vent i un notable augment de l'onatge, afectant principalment les costes de Michoacán, Colima, Jalisco i Guerrero.
Enfortiment i trajectòria de l'huracà Flossie
Flossie es va originar com a tempesta tropical el 29 de juny al sud d'Acapulco, desplaçant-se inicialment cap a l'oest-nord-oest amb vents sostinguts d'uns 64 km/h. Aviat, el sistema va evolucionar progressant a huracà categoria 1, amb vents que van aconseguir els 120 km/hi ratxes de fins a 150 km/h. La circulació de Flossie, sumada a les aigües càlides i condicions atmosfèriques favorables, va permetre que en qüestió d'hores l'huracà escalés fins a categoria 3, arribant a sostenir vents de 185 km/hi ràfegues puntuals de 220 km/h.
La trajectòria va mantenir sempre el centre del cicló paral·lel a la costa mexicana, sense preveure impacte directe a terra segons els pronòstics, encara que les bandes externes van generar efectes notoris. El centre de Flossie es va trobar al llarg dels dies a diferents distàncies de punts clau com Manzanillo, Platja Pèrula i Cap San Lucas, avançant lentament cap al nord-oest a velocitats entre 11 i 17 km/h.
Segons els darrers reportis, l'huracà va començar a debilitar-se gradualment en desplaçar-se sobre aigües menys càlides, perdent intensitat a partir del 2 de juliol. Les previsions indicaven que per al migdia següent retrocediria a categoria 2 i durant els dies posteriors acabaria degradant-se a tempesta tropical davant de la península de Baixa Califòrnia Sud, allunyant-se definitivament del territori mexicà.
Estats afectats i condicions meteorològiques adverses
Les pluges i vents associats a Flossie han afectat de manera significativa diverses regions de l'occident i sud de Mèxic. Les precipitacions van assolir valors torrencials a Colima i Michoacán (més de 150 mm en alguns punts), mentre que Jalisco, Guerrero, Oaxaca, Sinaloa i Nayarit van rebre pluges intenses. Aquest escenari va propiciar riscos de deslaves, inundacions i el creixement de rius i rierols en zones urbanes i rurals.
Pel que fa al vent, es van registrar ratxes dentre 90 i 120 km/ha al llarg de les costes exposades, incloent igualment a Baixa Califòrnia Sud. L'onatge va arribar a alçades de fins a 6 metres, especialment a les zones litorals de Jalisco, Colima, Michoacán i Guerrero, cosa que va resultar en perill per a la navegació i va motivar la suspensió d'activitats a platges i ports.
Les descàrregues elèctriques i els ruixats també es van estendre a gran part del país, des de la Vall de Mèxic fins a Sonora, Chihuahua, Puebla i Campeche, sumant-se als reptes de protecció civil. Les autoritats mexicanes van sol·licitar a la població mantenir-se al corrent dels butlletins oficials, evitar creuar rius o acostar-se al mar i preparar una motxilla d'emergència davant de possibles evacuacions preventives.
Zones sota alerta i recomanacions oficials
Es va declarar una zona de prevenció per efectes de tempesta tropical des de Punta San Telmo, Michoacán, fins a Platja Pèrula, Jalisco. A més, es van mantenir altres trams de vigilància entre Zihuatanejo i Cap Corrientes. Els governs estatals i municipals, en coordinació amb Protecció Civil i Conagua, van activar protocols d'emergència, preparació de refugis i possibles suspensions de classes i activitats marítimes.
La crida de les autoritats va anar a atendre els avisos i no subestimar el risc, especialment davant de la possibilitat d'inundacions sobtades, deslaves i danys en infraestructura elèctrica o habitatges.
El cas de Flossie no ha estat aïllat el 2025: és el sisè cicló nomenat des de començament de temporada al Pacífic oriental, una activitat que destaca per sobre de la zona atlàntica, on només s'han comptabilitzat dues tempestes. Experts adverteixen sobre la importància de romandre vigilants, ja que es pronostica la formació de fins a 20 ciclons a la regió, amb diversos assolint altes categories i potencial d'impacte a terra.
Els antecedents recents mostren que altres huracans han arribat a causar importants danys materials i víctimes, com va passar setmanes abans a Oaxaca i Guerrero. L?experiència amb Flossie reforça la rellevància de la preparació, la bona comunicació i l?atenció a fonts oficials durant la temporada d?huracans.
Flossie deixa darrere seu imatges de pluges intenses, onades superiors als sis metres i paisatges costaners assotats pel vent, encara que afortunadament sense que el nucli del cicló hagi aconseguit un impacte directe a terra ferma. L'amenaça persisteix per a comunitats costaneres i rurals davant la possibilitat de noves formacions al Pacífic i la prolongació de condicions meteorològiques adverses.
