Durant els darrers dies, la comunitat astronòmica internacional centra la seva atenció en un fenomen poc freqüent: l'arribada del cometa 3I/ATLAS, també conegut provisionalment com A11pl3Z. Aquest objecte, detectat l'1 de juliol pel sistema ATLAS —una xarxa de telescopis finançada per la NASA—, constitueix el tercer visitant interestel·lar oficialment reconegut a creuar el nostre sistema solar, després del cridaner 'Oumuamua el 2017 i el cometa Borissov el 2019.
La singularitat de 3I/ATLAS no rau només en la seva procedència, sinó també en les seves dimensions i velocitat. Els càlculs realitzats fins ara indiquen que el seu diàmetre se situa entre els 20 i els 40 quilòmetres, la qual cosa el converteix en el major dels objectes interestel·lars observats fins ara. El seu desplaçament, a uns 68 quilòmetres per segon (més de 240.000 km/h), confirma la seva naturalesa forana, ja que supera àmpliament la velocitat que permetria a qualsevol cos romandre atrapat pel Sol.
Un origen més enllà del sistema solar
Un dels aspectes que més intriga els científics és el origen del 3I/ATLES. Tot apunta que prové del disc galàctic, una regió densa en estrelles dins de la Via Làctia. Segons els experts, aquests objectes poden ser expulsats dels sistemes estel·lars per interaccions gravitatòries fins a deambular per l'espai interestel·lar durant milions d'anys, fins que, per pura casualitat, travessen sistemes planetaris com el nostre. Per entendre millor la formació d'objectes com aquest, es recomana consultar el nostre article sobre nous avenços en l'exploració del sistema solar.
Els astrònoms d'institucions com l'Institut d'Astrofísica de Canàries i l'Observatori Rubin a Xile estan aprofitant l'oportunitat per rastrejar-ne la trajectòria i estudiar-ne en profunditat la composició i les propietats. Les primeres anàlisis suggereixen la presència d'una coma (embolcall difus) i una petita cua, signes d'activitat cometària que permeten deduir la sublimació de gels primigenis atrapats des de la seva formació. Per aprofundir en la composició d'objectes similars, podeu consultar desentranant els misteris dels exocometes.
Sense perills per a la Terra
Tot i l'espectacular de la troballa, no hi ha motiu per a l'alarma. Segons la trajectòria calculada per experts de la NASA, l'ESA i el Minor Planet Center, el punt més proper de 3I/ATLAS al nostre planeta es produirà a finals d'octubre, quan transcorrerà a uns 1,35 unitats astronòmiques de la Terra (aproximadament 202 milions de quilòmetres, més enllà de l'òrbita de Mart). L'objecte seguirà el viatge per l'interior del sistema solar, apropant-se al Sol en una trajectòria perfectament calculada que l'allunya de qualsevol risc d'impacte directe. Per entendre millor com s'avaluen els riscos relacionats amb objectes propers a la Terra, consulteu l'aigua congelada a l'univers.
Durant la seva travessia, quedarà fora de la zona de perill pel nostre planeta i, de fet, la comunitat científica ja ha deixat clar que la probabilitat de col·lisió és nul·la. El seu recorregut es monitoritza diàriament amb els més avançats sistemes de seguiment de cossos menors, en què participen tant observatoris professionals com astrònoms aficionats de tot el món.
Un laboratori còsmic per a la ciència
Més enllà de l'espectacle celeste, l'autèntica importància de 3I/ATLAS resideix a l'oportunitat científica única que suposa el pas. Aquests objectes, en procedir d'entorns aliens al sistema solar, guarden al seu interior informació inalterada sobre la química i estructura d'altres regions galàctiques. Analitzar-ne la composició, el reflex de la llum que emet o la seva activitat cometària permetrà als investigadors revelar detalls sobre la formació de sistemes estel·lars i els materials presents a l'univers primitiu. Per entendre millor els processos de formació planetària, es pot consultar com es formen els planetes.
En aquest moment, més d'una vintena d'observatoris repartits per tot el món estan involucrats en el seguiment de l'estel. Equips com el de l'IAC, amb els seus telescopis al Teide ia La Palma, han registrat imatges que mostren l'inici de l'activitat cometària i contribueixen a definir amb precisió tant l'òrbita com la naturalesa física. L'ús de grans telescopis terrestres i de l'espai, com ara Webb, permetrà també determinar paràmetres com l'albedo (reflectivitat), la temperatura superficial i la dinàmica rotacional, dades clau per conèixer la mida real i la forma de l'objecte.
Un fenomen per a la història
El descobriment del 3I/ATLAS ha suposat una autèntica mobilització internacional. Des de la inclusió de l'objecte a la llista de confirmació de la IAU i la NASA/JPL, la coordinació entre agències, universitats i observatoris permet recollir dades d'alta qualitat en temps rècord. Es preveu que l'activitat d'aquest estel s'intensifiqui a mesura que s'aproximi al Sol, fent que l'observació sigui especialment rellevant a partir del setembre, encara que durant unes setmanes serà invisible des de la Terra per la proximitat a l'astre rei. Posteriorment, quan reaparegui al cel nocturn, els investigadors disposaran d'una segona oportunitat per examinar-lo detalladament abans que continuï la seva travessia cap a l'espai profund.
El fenomen no només resulta apassionant per a la ciència, sinó que contribueix a millorar els protocols internacionals d'observació i obre la porta a nous descobriments, especialment amb l?entrada en funcionament de telescopis d?última generació com l?Observatori Vera Rubin, que podrien permetre la detecció de desenes d?objectes interestel·lars en el futur proper. Per entendre com els objectes interestel·lars poden ser detectats i estudiats en el futur, revisa el nostre article sobre altres objectes interestel·lars a l'univers.
L'aparició de 3I/ATLAS, un cos que ha viatjat durant milions d'anys pels confins de la galàxia abans de creuar la nostra ruta, representa un fita doble: per una banda, una possibilitat irrepetible d'analitzar matèria d'altres sistemes solars i, de l'altra, la constatació que el nostre entorn còsmic és dinàmic i mutable. Així, la ciència aprofita aquestes fugaces visites per comprendre millor l'origen dels planetes, la química de l'univers i la pròpia evolució de la Via Làctia. L'expectació generada és gran, però el rigor i la col·laboració seran els que extreguin el màxim coneixement d'aquest estel interestel·lar sense comparació.