El sector de la energia eòlica viu un moment de transformació sense precedents tant a nivell global com a local. segueix batent rècords, encara que també deixen palès la necessitat de resoldre colls d'ampolla reguladors, socials i tècnics que afecten el desenvolupament ple del sector.
En aquest context de creixement sostingut, Espanya i les seves regions acceleren la posada en marxa de parcs innovadors, repotenciació tecnològica d'instal·lacions veteranes i projectes basats en col·laboració publicoprivada i integració mediambiental. Tot això amb la vista posada en un futur on la eòlica sigui clau per a la descarbonització, el desenvolupament rural i la generació de nous llocs de treball.
Balanç internacional: la Xina, Europa i l'avenç imparable de l'eòlica
El Consell Global de l'Energia Eòlica (GWEC) ha registrat la instal·lació d'uns 127.000 megawatts de nova potència eòlica el 2024 a nivell mundial, el major increment anual conegut. la quota de proveïdors locals supera el 90%.
Xina no només lidera la fabricació, sinó també el consum, amb prop de 80 GW eòlics connectats el 2024, situant-se molt per sobre dels Estats Units o Alemanya. Aquest lideratge respon a un mercat domèstic robust ia la internacionalització progressiva d'empreses xineses, tot i que Europa continua sent un bastió protegit per als fabricants occidentals. La tendència global indica que la eòlica no només segueix batent els seus propis rècords, sinó que també enfronta reptes importants: la preservació de marges de benefici, barreres regulatòries i la urgència d'una cooperació més bona entre indústria i governs.
Nous parcs eòlics i repotenciació a Espanya: innovació tecnològica i desenvolupament regional
Espanya consolida la seva posició al mapa europeu de la eòlica amb projectes emblemàtics de nova construcció i modernització. El parc de Labraza, a Euskadi, serà el primer en entrar en funcionament a la regió des de 2006, combinant inversió públic-privada i tecnologia avançada de Siemens Gamesa Dotat de 40 MW i vuit aerogeneradors d'última generació, incrementarà un 26% la potència eòlica instal·lada a la comunitat i produirà electricitat renovable per a 30.000 llars, evitant 16.300 tones anuals de CO2.
Aquest projecte, impulsat per la societat Aixeindar (participada per Iberdrola i l'Ens Basc de l'Energia), destaca pel seu efecte tractor sobre la indústria local, la creació d'ocupació directa i propostes socials destinades a beneficiar la ciutadania dels municipis afectats. A més, incorpora mesures ambientals innovadores com a dispositius de protecció de l'avifauna i la restauració de l'entorn, amb l'objectiu de compatibilitzar la generació renovable amb la conservació natural.
A Galícia, la repotenciació de parcs veterans, com el de Malpica o els de Naturgy a Monte Redondo, Novo i Somozas, suposa la substitució de centenars d'aerogeneradors antics per unitats modernes i potents. D'aquesta manera, s'aconsegueix elevar la producció, reduir limpacte visual i ambiental, i mantenir la convivència amb les comunitats rurals. Naturgy i Statkraft lideren aquests esforços, beneficiant-se de fons europeus i col·laborant amb les administracions autonòmiques per potenciar la sostenibilitat i el desenvolupament local.
Reptes immediats i licitacions: el cas alemany i l'adaptació espanyola
El context europeu evidencia un dinamisme creixent en l'adjudicació de nova potència eòlica. A Alemanya, la segona licitació terrestre del 2025 ha tornat a superar la demanda, amb 3.447 MW adjudicats i més d'un 44% de sol·licituds per sobre de l'oferta disponible. Aquesta tendència a l'alça s'explica per la flexibilització regulatòria i objectius clars per ampliar la superfície dedicada a renovables, encara que se subratlla la necessitat de preparar les xarxes elèctriques per absorbir el previsible salt de producció a partir del 2026.
A Espanya, la expansió i modernització eòlica s'enfronta a reptes regulatoris ia la necessitat de garantir la seguretat jurídica per atraure inversors i assolir els objectius climàtics fixats per la UE. simplificar els tràmits, Garantir el interès públic de les renovables i consolidar un marc estable que afavoreixi el desenvolupament equilibrat del sector.
Eòlica offshore i cooperació internacional: oportunitats per a la Península Ibèrica
L'avenç de la eòlica offshore flotant obre noves oportunitats industrials per a Espanya i Portugal, encara que persisteixen incerteses en els marcs de licitació i una manca de contractistes i vaixells especialitzats. Un estudi recent de la consultora AFRY subratlla la importància d'aclarir les regles del joc i transformar els ports en centres neuràlgics per a la fabricació i exportació de components offshore. Empresaris i institucions coincideixen que una estratègia transparent i un model de col·laboració com el dels Països Baixos podrien marcar la diferència perquè la península es converteixi en un referent europeu d'aquesta tecnologia.
A Espanya, més de 30 GW de projectes offshore estan previstos, mentre que Portugal es prepara per a la primera subhasta rellevant. La integració de serveis internacionals i la col·laboració publicoprivada es perfilen com a claus perquè la regió aprofiti l'auge global de l'eòlica marina.
Innovació social, integració mediambiental i nous usos agrícoles
La acceptació social i la integració de l'eòlica amb l'entorn són eixos centrals per a l'èxit dels nous projectes. Iniciatives com ara el programa europeu Biowind, amb participació de la Regió de Múrcia, impulsen la planificació participativa i l'ajust a la biodiversitat, tot fomentant polítiques renovables sostenibles i consensuades. just i eficient, on la conservació natural i el progrés tecnològic van de la mà.
Mereix una menció especial el cas de Lanzarote, on l'energia eòlica s'utilitza per alimentar sistemes de reg agrícola basats en dessalació i automatització. Aquestes solucions, esteses també a altres illes canàries, són exemples vius de com la innovació en renovables pot transformar sectors tradicionals i servir de laboratori per al futur de lagricultura i la gestió hídrica en entorns vulnerables.
La energia eòlica a Espanya i Europa afronta el 2025 amb una barreja d'avenços tecnològics, reptes regulatoris i una aposta creixent per la integració social i ambiental.
