El 30 de juny de 1908, la tranquil·litat de la regió siberiana al costat del riu Tunguska va ser interrompuda per una colossal explosió que va arrasar una àrea de més de 2.000 quilòmetres quadrats. Durant més d'un segle, l'anomenat esdeveniment de Tunguska ha estat objecte destudi i innombrables teories que intenten explicar què va ser el que realment va succeir.
Des de la possibilitat d'un impacte d'un meteorit fins a explicacions més exòtiques com forats negres o experiments tecnològics fallits, aquest succés continua sent un enigma fascinant per a la ciència i l'astronomia. En aquest article, explorarem amb detall totes les evidències, hipòtesis i estudis científics que han intentat desxifrar aquest misteri.
Què va passar a Tunguska el 1908?
El matí del 30 de juny de 1908, una gegantina bola de foc va creuar el cel de Sibèria i poc després es va produir una explosió l'estrèpit del qual es va sentir a centenars de quilòmetres de distància. La ona expansiva va enderrocar més de 80 milions d'arbres i va ser registrada per sismògrafs i baròmetres a diferents punts d'Europa.
A diferència d'altres esdeveniments similars, no es va trobar un cràter al lloc de l'explosió, cosa que va deixar els científics perplexos. Durant les nits següents a l'explosió, els cels d'Àsia i Europa brillaven amb un resplendor inusual, el que va portar a especular sobre les partícules en suspensió a l'atmosfera.
Les primeres expedicions i estudis
La primera expedició oficial per investigar l'àrea no es va fer fins al 1927, quan el científic soviètic Leonid Kulik va dirigir un equip per estudiar els efectes del fenomen. Kulik va descobrir que els arbres estaven disposats de manera particular: enderrocats radialment, però sense un cràter central.
Les dificultats per accedir a la zona van fer que les investigacions avancessin lentament, però Kulik i el seu equip van aconseguir recopilar testimonis dels vilatans que descrivien una llum encegadora seguida d'una ona de xoc que va tombar les persones i va trencar finestres a quilòmetres de distància.
Principals teories sobre l'esdeveniment de Tunguska
Al llarg del segle XX i XXI, han sorgit diverses hipòtesis que intenten explicar què va passar realment a Tunguska. Algunes són científicament acceptades, mentre que altres són més especulatives o inversemblants.
Hipòtesi de limpacte dun meteorit
La teoria més acceptada assenyala que un meteorit o asteroide entre 50 i 200 metres de diàmetre va entrar a l'atmosfera terrestre i va explotar a una altitud d'entre 8 i 10 quilòmetres. Aquesta explosió va alliberar una energia estimada en entre 10 i 30 megatons, el que equival a centenars de bombes atòmiques.
Estudis recents han suggerit que l'objecte podria haver estat un meteorit de ferro que mai va impactar directament amb la Terra, sinó que va passar prou a prop com per generar una ona de xoc devastadora.
Hipòtesi del cometa
Una altra hipòtesi indica que l'esdeveniment de Tunguska va ser causat per un estel compost majoritàriament de gel. Aquest hauria explotat en entrar a l'atmosfera, vaporitzant-se completament i deixant únicament partícules microscòpiques en l'ambient.
La manca d'un cràter és un dels punts que reforcen aquesta teoria, ja que un estel no deixaria restes sòlides a la superfície després d'explotar a l'aire.
explicacions alternatives
- El 1965, es va proposar que l'explosió podria haver estat causada per antimatèria, teoria que ha estat desmentida per la física actual.
- El 1973, una hipòtesi va plantejar que l'esdeveniment de Tunguska va ser causat per un mini forat negre que va travessar la Terra.
- Algunes teories més especulatives suggereixen que l'explosió podria haver estat el resultat de una nau extraterrestre que es va estavellar a Sibèria.
Investigacions modernes i anàlisi de dades
En anys recents, diverses investigacions han intentat aclarir el misteri de Tunguska amb models avançats i nous descobriments. Un estudi publicat el 2020 per la Reial Societat Astronòmica suggereix que l'esdeveniment podria haver estat causat per un asteroide de ferro que va travessar l'atmosfera sense tocar-ne la superfície.
Altres estudis han analitzat la possibilitat que les restes de l'impacte es trobin al llac Cheko, ubicat a prop de l'epicentre de l'explosió, però fins ara no s'ha confirmat que aquest llac sigui un cràter d'impacte.
L'esdeveniment de Tunguska continua sent un misteri que la ciència continua investigant. Tot i que les hipòtesis més acceptades apunten a un asteroide o un estel, encara hi ha preguntes per respondre sobre l'impacte, l'ona expansiva i l'absència de restes físiques. Aquest fenomen ens recorda la vulnerabilitat del nostre planeta davant dels objectes espacials i la importància de continuar estudiant aquests esdeveniments còsmics.