En un món cada vegada més poblat, els pocs espais verds que queden estan sent substituïts per paisatges de formigó i blocs; no en va, tots volem al menys un pis on poder viure. No obstant això, la població urbana està augmentant ràpidament, i a el fer-ho la nostra ciutat es va convertint en el que es coneix com »illa de calor urbana». Aquest fenomen s'ha tornat cada cop més evident en les darreres dècades, afectant no només el confort i la qualitat de vida dels habitants de les ciutats, sinó també la seva salut.
Però el problema no acaba aquí, sinó que aquestes ciutats sobreescalfades tindran un cost climàtic molt més gran que el d'aquelles que no ho estan, segons un estudi publicat a la revista »Nature Climate Change».
El estudi, En el qual es van analitzar 1692 ciutats, mostra que els efectes de l'canvi climàtic podrien costar-2,6 vegades més a les illes de calor urbanes, Ja que aquest efecte faria que la temperatura augmentés dos graus més per a l'any 2050. És clar, quan fa tanta calor, s'usa més l'aire condicionat i, sovint, es prefereix agafar l'automòbil abans de caminar. Amb tot, el que aconseguim és que la qualitat de l'aire i de l'aigua disminueixi, el que provoca més malalties i morts prematures.
Així doncs, els autors de la feina, científics de la Universitat de Sussex (Regne Unit), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de la Universitat de Vrije (Amsterdam), van dir que és convenient optar per instal·lar teulades i paviments que reflecteixin la llum del sol, així com per expandir les zones verdes a les ciutats. Això s'alinea amb altres estudis sobre com l'expansió dels espais verds pot mitigar el efecte illa de calor.
Les ciutats, si bé només cobreixen al voltant de l'1% de la superfície del planeta, produeixen al voltant del 80% del Producte Mundial Brut i consumeixen prop de el 78% de l'energia mundial. A més, són la llar de més de la meitat de la població mundial. Per això és molt important prendre mesures efectives perquè, totes aquestes persones, puguin respirar un aire molt més net del que respiren avui. Aquestes mesures són essencials per abordar els impactes del canvi climàtic.
Què és lilla de calor urbana?
L´illa de calor urbana és un fenomen que es tradueix en un augment de les temperatures en entorns urbans comparat amb les àrees rurals circumdants. Aquest increment tèrmic és més notori durant la nit, cosa que pot portar a problemes de salut i confort, especialment entre les poblacions més vulnerables. Les causes principals d'aquest fenomen inclouen la manca de vegetació, la presència de superfícies impermeables i l' acumulació de calor per l'activitat humana.
Impacte en la salut i el benestar
Un estudi publicat a la revista Ciència of the Total Environment va analitzar l'impacte de l'illa de calor a les hospitalitzacions i morts a cinc ciutats espanyoles: Madrid, Barcelona, València, Màlaga i Múrcia. Es va trobar que l'efecte s'observa principalment en les temperatures mínimes, és a dir, les nocturnes, que poden ser fins a 11.2 ºC més altes a la ciutat en comparació de la perifèria.
Els investigadors van observar que les temperatures mínimes urbanes estan directament relacionades amb el risc de mortalitat i de morbiditat. A les ciutats costaneres, aquest risc és més notable amb les temperatures mínimes, mentre que a les ciutats d'interior es vincula més amb les temperatures màximes. Això destaca la importància de considerar característiques geogràfiques i climàtiques locals en avaluar els riscos de salut associats a l'illa de calor. Aquests efectes són significatius, especialment quan es relacionen amb el canvi climàtic a Espanya. A més, l'augment de les altes temperatures pot incrementar la mortalitat.
Factors que agreugen l'illa de calor
- Densitat de l'edificació: Les àrees urbanes solen tenir una concentració més gran d'edificis que retenen la calor.
- Materials de construcció: L'ús d'asfalt i formigó contribueix a l'absorció i la retenció de calor.
- Manca de vegetació: La reducció despais verds disminueix els efectes de refredament natural.
- Activitat humana: L´ús d´aire condicionat i vehicles genera calor addicional.
Mesures per mitigar l'efecte illa de calor
És convenient implementar estratègies per mitigar l'efecte illa de calor a les ciutats i millorar la qualitat de vida dels residents. Algunes d'aquestes mesures inclouen:
- Instal·lació de teulades i paviments que reflecteixin la llum solar: L'elecció de materials clars que tornin la radiació solar pot ajudar a reduir l'acumulació de calor.
- Expansió de zones verdes: Incrementar els espais verds urbans, com ara parcs i terrats verds, pot proporcionar ombra i reduir les temperatures.
- Foment de la mobilitat sostenible: Promoure alternatives a l'ús del vehicle, com caminar, anar en bicicleta o fer servir el transport públic, disminueix la calor generada pel trànsit.
- Iniciatives d'adaptació climàtica: Implementar plans dacció climàtica que incloguin refugis climàtics i espais públics frescos.
La implementació de cobertes fredes a edificis és una manera de reduir l'efecte illa de calor de manera ràpida i sostenible. Segons el Departament d'Energia de Califòrnia, aquestes cobertes poden disminuir la temperatura de l'aire i el consum d'energia, cosa que redueix les emissions de CO2 i millora la qualitat de l'aire.
A més, l'ús de pintura reflectant en paviments i façanes també pot contribuir a una disminució significativa de les temperatures urbanes. Aquests mètodes no sols beneficien l'ambient urbà, sinó que també creen espais més còmodes i agradables per als ciutadans. Aquesta estratègia és fonamental per abordar els efectes negatius del canvi climàtic i l' salut animal.
Canvi climàtic i la seva relació amb les illes de calor urbanes
El canvi climàtic intensifica l‟efecte illa de calor, ja que l‟increment de les temperatures globals agreuja la situació a les ciutats. Aquest factor és crucial, ja que la interacció entre les illes de calor urbanes i l'escalfament global podria resultar en un augment en la freqüència i la intensitat d'onades de calor, posant en risc la salut de les persones. Els estudis indiquen que la combinació d'aquests factors pot resultar a temperatures anormalment altes, cosa que afecta encara més la població urbana.
El fenomen de l'illa de calor no és una cosa nova; ha estat estudiat des del segle XVIII. Tot i això, la urbanització accelerada i el canvi climàtic han incrementat la seva intensitat, afectant la qualitat de vida en àrees urbanes. Segons experts, la combinació de temperatures nocturnes elevades i onades de calor representen seriosos riscos per a la salut, incloent problemes respiratoris, problemes cardíacs i un increment en les taxes de mortalitat. La situació actual ens porta a preguntar-nos fins a quin punt es pot suportar la calor extrema.
Perspectives futures i importància de la investigació local
A mesura que les ciutats continuen creixent, és essencial fer investigacions locals que identifiquin els efectes de l'illa de calor i la seva relació amb el canvi climàtic. Això permet el desenvolupament destratègies dadaptació específiques per a cada ciutat, considerant factors com la geografia, la cultura i la infraestructura urbana. A més, és important entendre com la inversió en infraestructures verdes pot ajudar a combatre aquests efectes.
Les polítiques urbanes han d'integrar estudis locals per abordar la vulnerabilitat davant de les onades de calor. La participació comunitària en el disseny despais urbans pot millorar la resiliència i fomentar una ciutadania més saludable. D'aquesta manera, podem treballar cap a un futur urbà més sostenible que substitueixi els paisatges de formigó per iniciatives que fomentin un medi ambient saludable. Això inclou l'ús de materials que siguin menys susceptibles a l'acumulació de calor, com s'ha esmentat prèviament en relació amb el efecte hivernacle.
