L'educació meteorològica guanya cada cop més terreny a l'entorn escolar, apropant als estudiants eines i coneixements que els permeten interpretar, observar i entendre els fenòmens atmosfèrics. Diferents iniciatives a escoles rurals i urbanes han posat de manifest el valor pedagògic de les estacions meteorològiques com a recurs didàctic, no només per treballar l'àrea de ciències, sinó també per potenciar l'aprenentatge interdisciplinar entre matemàtiques i tecnologia.
La col·laboració entre universitats, docents i organismes públics està permetent que cada cop més centres educatius disposin d'estacions meteorològiques pròpies. Aquestes accions faciliten no només l'observació i el registre de dades climàtiques en temps real, sinó que també fomenten el sentit de pertinença, la pràctica científica i la curiositat per l'entorn natural. A més, serveixen com a eix per al disseny de projectes educatius contextualitzats i per promoure la participació activa de lalumnat.
Projectes amb impacte local: experiència a la Regió de Coquimbo
Un exemple destacat dintegració de la educació meteorològica a l'escola és el dut a terme per estudiants de Pedagogia en Educació Bàsica de la Universitat de La Serena, que han instal·lat una estació meteorològica a l'Escola Aurora de Xile, a Ovalle. Lobjectiu daquest projecte és que els alumnes comptin amb una eina pràctica per realitzar mesuraments i observacions sobre el clima, integrant continguts de ciències naturals i matemàtiques de manera participativa. La iniciativa, impulsada i finançada per la universitat i el Departament d'Educació, busca replicar-se a altres centres rurals, enfortint la formació de futurs mestres i el vincle entre universitat i comunitat escolar.
Durant la posada en marxa del projecte, representants de la universitat i del col·legi van destacar el valor d'apropar la ciència a estudiants de zones apartades. Per a la directora de l'escola, l'estació meteorològica suposa una oportunitat per enriquir el currículum i motivar tant el pensament científic com l'autoestima de l'alumnat. és una acció alineada amb lenfocament deducació inclusiva i integral que cerca estimular la participació, la curiositat i la valoració de l'entorn.
Ciència ciutadana i aprenentatge actiu a Argentina
Similars experiències s'han desenvolupat a escoles de Lucio V. Mansilla, on l'arribada d'una estació meteorològica automatitzada ha estat rebuda amb entusiasme per tota la comunitat educativa. El projecte, gestionat en el marc del programa Escola de l'Aigua i el suport de l'Agència Provincial de Recursos Hídrics, involucra docents, estudiants i tècnics, consolidant una línia de treball que posa el focus a la ciència ciutadana.
Els alumnes de diferents cursos treballen junts en l'observació i el registre sistemàtic del temps meteorològic, utilitzant tant eines instal·lades com a recursos de baix cost, per exemple, banderes per mesurar el vent o pluviòmetres facilitats pel programa educatiu. Els informes meteorològics que elaboren es comparteixen regularment a través d'una emissora local, aconseguint així que la ciència i la informació climàtica tinguin abast i utilitat social. Aquesta col·laboració amb organismes públics i municipals reforça, a més, el sentit de responsabilitat i compromís cap a la cura ambiental i els recursos hídrics, especialment rellevants en entorns on l'accés a l'aigua és irregular.
Implementar aquestes experiències a les escoles permet que els infants i joves desenvolupin habilitats científiques, socials i tecnològiques, fomentant una actitud proactiva i participativa en relació amb el medi ambient i el canvi climàtic.
