Les sequeres han deixat de percebre's com un fenomen aïllat per convertir-se en un desafiament recurrent que afecta societats i economies a tot el món. La intensificació d'aquests esdeveniments, lligada estretament als canvis en el clima, no només posa en dificultats l'agricultura o el subministrament d'aigua, sinó que també comporta costos econòmics cada cop més elevats. Organitzacions internacionals alerten d'un futur on sequeres més severes i perllongades seran la norma i no pas l'excepció.
Un informe recent elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) aporta xifres que subratllen la gravetat del problema. Els experts preveuen que les pèrdues econòmiques associades a la sequera podrien incrementar-se almenys un 35% per al 2035, prenent com a referència la situació actual. Aquesta estimació reflecteix una tendència que afecta pràcticament tot el planeta i adverteix sobre la urgència d'actuar per evitar un impacte més gran sobre l'economia i la societat.
Impacte global i augment de la superfície afectada
L'informe posa en relleu que la superfície terrestre exposada a sequeres s'ha duplicat des del començament del segle XX. En les últimes dècades, al voltant del 40% de la Terra ha registrat un augment tant a la freqüència com a la gravetat d'aquests episodis. Aquesta realitat es deu, en gran part, al desajust dels patrons climàtics causat per l'escalfament global: les temperatures més altes afavoreixen una major evaporació, redueixen la quantitat d'aigua disponible als sòls i dificulten la recuperació natural dels aqüífers.
Els models científics suggereixen que, si l'increment de temperatures globals arriba als 4 °C, les sequeres podrien ser fins a set vegades més intenses i recurrents. Aquesta escalada no discrimina per nivell de desenvolupament: mentre que els països amb menys recursos pateixen amb més duresa la gana, la migració i la pèrdua de mitjans de subsistència, en economies avançades les pèrdues monetàries són igualment significatives. El 2021, els agricultors dels Estats Units van veure com la sequera causava danys per més de 1.100 milions de dòlars, mentre que l'estiu del 2022 a Europa va acabar amb pèrdues superiors a 40.000 milions d'euros.
Pressió sobre els recursos hídrics i riscos per al futur
Una de les dades més destacades de l'estudi és el deteriorament accelerat dels aqüífers subterranis. Actualment, el 62% dels aqüífers supervisats mostra una disminució contínua als seus nivells, un símptoma clar de sobreexplotació i mal ús que compromet la seguretat hídrica a mitjà i llarg termini. Els experts adverteixen que, mantenint les tendències actuals, el ritme d'esgotament d'aquests recursos podria arribar a duplicar abans de 2100.
La degradació de sòls i la menor capacitat dels ecosistemes per prestar serveis vitals, com ara la regulació climàtica o la filtració d'aigua, agreugen encara més el panorama. La reducció del cabal dels rius i el descens de les capes freàtiques afectaran especialment regions que ja enfronten una demanda intensiva d'aigua, com ara la conca de la Mediterrània o l'Àfrica austral.
La incertesa científica i el repte de la gestió
Tot i que els models climàtics assenyalen una clara tendència a l'alça en el risc de sequera, encara hi ha grans incògnites respecte a la velocitat i la distribució exacta d'aquests efectes. Les diferències entre models i mètodes de mesura dificulten l'elaboració de prediccions totalment precises. Per això, l'informe subratlla la importància de reforçar els sistemes de monitorització i millorar la integració entre la investigació científica i les polítiques públiques.
En aquest sentit, la pressió sobre recursos bàsics com l'aigua afecta activitats clau, des de la producció d'aliments fins a la generació elèctrica i el transport. Aquesta situació es pot traduir, segons l‟OCDE, en conflictes socials i econòmics, especialment si no s‟adopten mesures d‟adaptació adequades.
Solucions proposades: prevenció i adaptació
Per respondre al desafiament, l'OCDE insisteix a apostar per la Prevenció i l'adaptació, promovent-ne una gestió més eficient de l'aigua, la recuperació de sòls, la modernització de pràctiques agrícoles i l'adaptació urbana. Aquestes inversions, lluny de suposar una despesa improductiva, poden multiplicar per tres –i fins i tot per deu– els beneficis econòmics davant del que es perd per no actuar.
L'informe suggereix que una combinació de polítiques públiques integrades i col·laboració internacional serà essencial per reforçar la resiliència de les societats davant de les sequeres creixents. Millorar la planificació, invertir en infraestructures més sostenibles i fomentar la conscienciació ciutadana apareixen com a passos clau per mitigar els efectes negatius i garantir un futur menys incert.
Les evidències recopilades per l'OCDE mostren que les sequeres representen una amenaça econòmica i social seriosa i creixent. La implementació de mesures enfocades a la gestió sostenible de l'aigua i la protecció dels recursos naturals serà fonamental per minimitzar aquests impactes. Sense accions concretes, els danys podrien estendre's en el temps, afectant l'estabilitat econòmica i el benestar de milions de persones les properes dècades.