Aquesta temporada estival, el Mar Mediterrani s'enfronta a una situació especialment delicada a causa de l'increment notable en la temperatura de les aigües. Els registres mostren que el mar ja està dos graus per sobre dels valors habituals per a aquesta època i que podria assolir els 30 graus abans del final de l'estiu, una xifra mai abans vista de manera sostinguda. Aquesta alteració no només afecta els banyistes i la sensació tèrmica nocturna a la costa, sinó que amenaça de forma directa tot l'ecosistema marí, amb conseqüències potencials molt serioses per a la biodiversitat i l'activitat pesquera.
Els experts, com Manuel Vargas de l'Institut Espanyol d'Oceanografia i Miguel Rodilla de la Universitat Politècnica de València, destaquen que fa dues dècades aquestes temperatures extremes eren excepcionals i es produïen en ones de calor aïllades. Ara, el fenomen s'ha convertit en la nova normalitat, amb temperatures superiors als 28 graus durant setmanes. Aquest escalfament provoca una disminució dels nivells d'oxigen a l'aigua, el que repercuteix al sediment marí i agreuja les morts massives de diferents espècies.
Impactes a l'ecosistema i la pesca
La continuació d'aquest augment tèrmic provoca, segons els científics, una tropicalització accelerada de la Mediterrània. Moltes espècies, com les tellines, ja no aconsegueixen recuperar-se de la mortaldat causada per la calor, disminuint tant en nombre com en mida. La adaptació de la fauna marina és molt més lenta que el ritme de pujada de la temperatura, deixant nombroses espècies sense marge per sobreviure a aquests canvis tan ràpids.
Per si no n'hi hagués prou, la situació també s'agreuja durant l'hivern, on ja és estrany veure l'aigua per sota dels 14 o 15 graus, quan abans solia situar-se al voltant de 12 graus. Això implica que els processos biològics i el cicle de vida de moltes espècies canvien, amb efectes potencials en cadena sobre la resta de l'ecosistema marí.
Conseqüències socials i xafogor costaner
L'increment en la temperatura del Mediterrani té un efecte immediat a la sensació tèrmica de xafogor que pateixen els residents i turistes a les zones costaneres. Aquesta situació empitjora especialment durant les nits, fent el descans més complicat i afectant la salut i el benestar de la població local.
A més, el mar més càlid aporta més energia a les conegudes com onades de calor marines, el que pot agreujar fenòmens meteorològics intensos com les DANES (depressions aïllades en nivells alts), cada cop més freqüents i severes. Tot i que les correlacions no són automàtiques, aquests episodis extrems poden repercutir clarament en l'economia i la seguretat costanera.
L'esforç del sector pesquer i la cerca de solucions
Davant aquest escenari, el sector pesquer espanyol de la Mediterrània n'està adaptant les estratègies per garantir la sostenibilitat. Segons el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, s'han promogut mesures que ja comencen a mostrar resultats, amb una certa recuperació de la biomassa i reducció de la mortalitat per pesca en algunes espècies. Tot i això, la incertesa persisteix fins a mitjans de desembre, quan s'estableixen els límits de captura, cosa que complica la planificació de les empreses pesqueres.
Espanya treballa en coordinació amb altres països mediterranis per ajustar la normativa i revisar els mecanismes que permetin més flexibilitat, sempre recolzats en els estudis científics més recents. S'apunta cap a la necessitat d'adoptar límits de captura plurianuals i de reforçar els controls contra la pesca il·legal, promovent la traçabilitat i la igualtat de requisits entre productes locals i importats.
Què es pot fer davant de la situació?
Davant l'actual emergència climàtica, els investigadors subratllen la importància de canviar el model econòmic sobre el qual se sosté la regió mediterrània. Sense una actuació global en la reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle i una aposta decidida per la sostenibilitat, serà difícil revertir la tendència i evitar danys irreversibles a la Mar Mediterrània.
La situació requereix accions integrals que involucren governs, comunitats científiques i societat en general. Només amb un compromís conjunt serà possible frenar els efectes de l'escalfament i protegir aquest ecosistema vital per a milions de persones.
