Durant les darreres dècades, la investigació sobre el comportament dels grans corrents oceànics i d'aire ha cobrat una importància creixent per entendre els canvis en el clima tant a Europa com a escala global. Una de les zones més enigmàtiques és l'àrea marina del sud de Groenlàndia, on des de fa més d´un segle es detecta una regió d´aigües inusualment fredes malgrat l'escalfament general registrat a altres punts de l'Atlàntic Nord. Aquest anomenat 'forat fred' ha despertat l'interès i el debat de la comunitat científica, ja que la seva presència és paradoxal en un context de canvi climàtic.
Un nou estudi assenyala com responsable principal d'aquesta anomalia a l'afebliment progressiu del Corrent Atlàntic, també conegut com a AMOC. Aquest complex sistema de corrents oceànics actua com una cinta transportadora gegantina que desplaça aigua càlida i salada des de les regions tropicals cap al nord, regulant així el clima i l'equilibri tèrmic a tota la conca atlàntica i afectant directament les condicions meteorològiques d'Europa.
Alentiment del Corrent Atlàntic: causes i conseqüències
El refredament persistent al sud de Groenlàndia es deu, segons els experts, a l'arribada d'un volum d'aigua càlida i salina menor. durant les darreres dècades. Analitzant registres històrics de temperatura i salinitat, els científics han comprovat que l'AMOC s'ha afeblit més d'un segle, encara que les observacions directes sobre el seu estat actual només es remunten als darrers vint anys. Quan els investigadors han comparat aquest extens registre de dades amb gairebé un centenar de models climàtics, únicament aquells que contemplaven un alentiment del Corrent Atlàntic aconseguien replicar el refredament observat a la realitat.
La repercussió d'aquest fenomen va molt més enllà de la temperatura mateixa de l'aigua. El descens de la salinitat i el canvi en la trajectòria del corrent oceànic impacten en la circulació atmosfèrica, modificant el corrent en raig, aquest flux d'aire a gran altitud que dirigeix els sistemes meteorològics i determina el temps a Amèrica del Nord i Europa. Com a resultat, s'alteren els patrons de precipitacions, les temperatures extremes i, per tant, la freqüència de fenòmens adversos.
Corrent en raig polar: què hi influeix més, la naturalesa o el canvi climàtic?
Paral·lelament, l'atenció dels climatòlegs se centra des de fa anys en el corrent en raig polar, un cinturó de vent de gran altitud que regula el clima a latituds mitjanes i que, amb les seves ondulacions, pot provocar tant onades de fred sobtades com intenses borrasques hivernals.
Diversos estudis recents, liderats per equips nord-americans, han utilitzat aprenentatge automàtic per analitzar els registres climàtics des de principis del segle XX, aconseguint reconstruir la variabilitat natural del corrent en raig polar durant més de 120 anys. Sorprenentment, els resultats mostren que, malgrat l'augment de gasos d'efecte hivernacle i la reducció del gel àrtic a les darreres dècades, el corrent en raig ja havia experimentat abans períodes de gran inestabilitat i ondulació. De fet, durant certes fases del segle passat va ser fins i tot més volàtil que actualment.
Això posa en dubte la teoria que el caos atmosfèric recent estigui provocat únicament pel canvi climàtic. Els investigadors consideren que molts episodis extrems poden ser deguts a la variabilitat natural del corrent en raig, mentre que l'escalfament global intensifica les tempestes i precipitacions extremes a través de mecanismes alternatius, com la retenció d'humitat més gran en una atmosfera més càlida.
Impactes a Europa, Amèrica i el futur del clima
Les variacions en la circulació oceànica i atmosfèrica afecten la distribució d'espècies marines, la intensitat de les tempestes i l'estabilitat dels ecosistemes costaners. Els experts adverteixen que, si continua la tendència, podríem assistir a una diferenciació més gran dels climes al nord i al sud d'Europa: mentre que la zona septentrional podria registrar un refredament acusat, les regions meridionals experimentarien augments tèrmics, intensificant els contrastos actuals i generant desafiaments tant per a l'agricultura com per a la gestió de recursos.
Així mateix, les variacions en la circulació oceànica i atmosfèrica impacten en la distribució d'espècies marines, la intensitat de les tempestes i l'estabilitat dels ecosistemes costaners. Els científics insisteixen en la importància de continuar monitoritzant aquests fenòmens per anticipar les possibles conseqüències i preparar millor les societats davant de futurs escenaris de canvi.
L'estudi integrat dels grans corrents oceànics i la dinàmica atmosfèrica revela que el clima és el resultat de complexes interaccions naturals, sobre les quals l'escalfament global afegeix noves pressions. La importància del Corrent Atlàntic i el corrent en raig polar com a moduladors del clima és indiscutible. Comprendre la seva evolució i els seus efectes permet avançar cap a una resiliència més gran davant de fenòmens extrems i contribueix a l'adopció de polítiques més ajustades a la realitat del sistema climàtic.