L'agricultura és una activitat que s'ha tornat fonamental a la nostra vida diària. Ens proporciona els aliments que consumim diàriament i assegura la nostra subsistència. Tot i això, és un sector que enfronta grans desafiaments, ja que genera un alt nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. A Espanya, l'agricultura és responsable d'aproximadament el 15% de les emissions totals de CO2, superant la mitjana mundial que se situa en un 14%. Aquesta situació genera dubtes sobre com poder continuar produint aliments de manera sostenible, sobretot davant de l'augment de les temperatures que es preveu al país com a conseqüència del canvi climàtic. Aquest fenomen planteja un repte considerable per als agricultors, especialment aquells que es localitzen a la regió mediterrània, on l'erosió, l'escassetat de precipitacions i l'augment de la calor representen un risc seriós per als cultius.
Per tal de mitigar aquests problemes i garantir una producció agrícola sostenible, han sorgit pràctiques innovadores com la agricultura de conservació.
En què consisteix l'agricultura de conservació?
Aquest enfocament agrícola és notablement interessant no només pels beneficis directes que ofereix a la producció d'aliments, sinó també pel seu impacte positiu al medi ambient. L'agricultura de conservació es defineix com un sistema agrícola dissenyat per conservar, millorar i fer més eficient lús de recursos naturals mitjançant un maneig curós del sòl, aigua, organismes biològics i insums externs.
Els agricultors que implementen aquesta pràctica s'esforcen per cuidar i preservar la terra que conreen. Això inclou tècniques com ara la rotació de cultius, l'ús restringit de fertilitzants químics i la cobertura del sòl amb plantes autòctones o residus vegetals. Aquestes mesures busquen protegir el sòl de l'erosió, millorar-ne la qualitat i contribuir a un ús més sostenible dels recursos. A més, la adopció de llavors resistents al canvi climàtic pot complementar aquestes pràctiques i ser clau per a lagricultura de conservació.
Quins beneficis té?
La implementació de lagricultura de conservació ofereix múltiples beneficis que són de gran rellevància tant per al medi ambient com per a leconomia agrícola. A continuació, es presenten alguns dels beneficis més destacats:
- Reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO2): En disminuir la freqüència amb què s'utilitza maquinària agrícola, s'estima que a Espanya s'estalviarien aproximadament 52,9 milions de tones de CO2, cosa que representa una contribució notable a la sostenibilitat.
- Disminució de l'erosió del terra: Un estudi de la Associació Espanyola d'Agricultura de Conservació Sòls Vius (AEAC.SV) indica que aquesta pràctica pot evitar l'erosió del sòl en un 90%, sent essencial per mantenir-ne la fertilitat.
- Augment de l'eficiència energètica: S'ha identificat un increment del 20% en l'eficiència energètica en comparació del conreu convencional, assolint fins a un 50% en funció del tipus de cultiu i la ubicació. Aquest augment en eficiència també es veu recolzat per noves fonts d'energia locals.
- Estalvi significatiu en insums: L'agricultura de conservació pot permetre un estalvi de fins a un 24% en insums, representant un avantatge econòmic considerable per als agricultors.
Organitzacions en defensa del medi ambient, com ara Aliança pel Clima, Greenpeace i Amics de la Terra, promouen aquesta pràctica com una solució viable per produir aliments mentre es cuida del planeta.
Principis de l'agricultura de conservació
L'agricultura de conservació es basa en tres principis fonamentals:
1. Alteració mínima del sòl: Aquest principi implica reducció de pràctiques de cultiu, afavorint mètodes com la sembra directa. En evitar l'arada, es millora l'estructura i la qualitat del sòl, fent que aquest retingui més humitat i nutrients, i es potenciï l'agricultura de conservació.
2. Diversificació de cultius: La rotació i associació de diferents espècies cultivades a la mateixa àrea milloren la fertilitat del sòl i la seva resistència a plagues i malalties. Aquest enfocament diversificat resulta en rendiments més estables al llarg del temps i alhora contribueix a la salut de l'ecosistema agrícola. També és important considerar l'impacte de cultius específics al medi ambient.
3. Cobertura permanent del sòl: Mantenir una cobertura orgànica, ja sigui mitjançant cultius de cobertura o restes de cultius previs, és essencial per protegir el sòl de l'erosió i millorar-ne la fertilitat. Aquesta pràctica també ajuda a conservar la humitat del sòl i augmenta la biodiversitat. Així mateix, l'ús de pràctiques de conservació a zones àrides pot ser fonamental en aquesta estratègia.
L'agricultura de conservació i canvi climàtic
L'agricultura de conservació es presenta com a resposta efectiva als reptes que planteja el canvi climàtic. Addicionalment, s'ha donat suport per diversos informes i estudis, com el de l'IPCC (Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic), que la identifiquen com una opció clau per abordar els riscos climàtics. Això és perquè l'agricultura de conservació no només ajuda a adaptar-se a les condicions canviants, sinó que també mitiga els efectes adversos de l'agricultura convencional.
Entre els beneficis destacats en aquest context, es troben:
Menors emissions de gasos amb efecte d'hivernacle: La reducció en el cultiu del sòl disminueix les emissions de CO2, transformant el sòl en un embornal de carboni que reté el carboni en lloc d'alliberar-lo a l'atmosfera. Això contribueix a disminuir la petjada de carboni de lagricultura. Per a més informació sobre com l'agricultura enfronta aquests reptes, podeu llegir sobre els esforços contra l'escalfament global i l'ús de boscos sostenibles a l'agricultura.
Millora de la retenció d'aigua: L'agricultura de conservació permet una millor infiltració de l'aigua a terra i una menor escolament, cosa que resulta en una reducció de les necessitats hídriques per a la producció agrícola. Segons estimacions, es podrien reduir les necessitats d‟aigua en un 30-40%. A més a més, és interessant observar com les poden complementar aquestes pràctiques.
Augment de la biodiversitat: L'adopció de l'agricultura de conservació afavoreix l'augment de la biodiversitat als agroecosistemes, multiplicant la població d'organismes del sòl i millorant la salut general de l'ecosistema agrícola. Això es relaciona directament amb la necessitat de i seguir explorant la situació dels deserts amenaçats pel canvi climàtic.
Beneficis econòmics de l'agricultura de conservació
L'agricultura de conservació no només es tradueix en beneficis ambientals, sinó que també ofereix avantatges econòmics per als agricultors. L'enfocament eficient en l'ús de recursos es tradueix a:
1. Estalvi en costos: La reducció de la necessitat de maquinària i d'insums en general es tradueix en una disminució dels costos operatius. A mesura que els agricultors adoptin aquestes pràctiques, s'espera que la rendibilitat de les explotacions augmenti. Per aprofundir sobre aquest aspecte, pots consultar el nostre article sobre desenvolupament sostenible i la seva aplicació a l'agricultura moderna.
2. Menor necessitat de mà d'obra: Gràcies a la disminució de labors intensives, com el cultiu, es redueix la necessitat de mà d'obra, cosa que representa un alleujament important per als agricultors, especialment en moments d'alta demanda.
3. Major estabilitat en les produccions: La diversificació de cultius i la millora de la qualitat del sòl contribueixen a augmentar l'estabilitat i la sostenibilitat dels rendiments en el temps. Això es tradueix en una producció alimentària més fiable, fins i tot davant de condicions climàtiques adverses. En aquest sentit, és crucial considerar com el clima afecta la producció agrícola a diferents regions.
L'agricultura de conservació s'erigeix com una pràctica essencial que no només s'enfoca a la producció d'aliments, sinó també a la salut del planeta. Promovent un enfocament més equilibrat i sostenible, aquesta tècnica esdevindrà un pilar fonamental per garantir la seguretat alimentària sense comprometre els recursos naturals i la biodiversitat. La implementació d'aquestes estratègies no és només una opció sinó una necessitat imperant per a l'agricultura del futur.
