L'activitat sísmica a l'arxipèlag canari és objecte de seguiment constant tant per part de la comunitat científica com de les institucions responsables de la seguretat ciutadana. Des de principis d'any, la societat canària roman especialment atenta després de l'experiència de l'erupció a La Palma, cosa que ha augmentat l'interès per cada nou moviment sísmic detectat a la zona.
Les darreres setmanes, l'Illa de Tenerife i el seu entorn han experimentat petits terratrèmols, al costat d'altres esdeveniments en diferents punts de l'arxipèlag. Tot i les inquietuds puntuals que sorgeixen a la població, els experts recalquen que la situació ara mateix es manté dins de la normalitat per a una regió volcànicament activa com Canàries.
L'Institut Geogràfic Nacional aclareix la situació actual
Segons Itahiza Domínguez, responsable de l'IGN a les Canàries, la activitat sísmica registrada a Tenerife es manté en el rang habitual, amb una mitjana setmanal de 10 a 15 terratrèmols de magnitud baixa. «No hi ha indicis d?un repunt ni d?activitat anòmala» assegura, assenyalant que ni tan sols els augments puntuals de tremolors (prop de 30 en algunes setmanes) han suposat un patró preocupant, ja que no es correspon amb eixams sísmics ni han estat acompanyats d'altres fenòmens associats a risc volcànic imminent.
Les anomalies detectades a començaments d'any, com a lleugeres emissions de gasos o deformacions mínimes al terreny, van ser valorades amb rigor i descartades com a senyals de perill immediat. El mateix IGN insisteix en la importància que la població consulti fonts oficials i confiï en la interpretació tècnica dels experts.
Últims esdeveniments sísmics a l'arxipèlag
Entre els moviments recents, destaca un terratrèmol de magnitud 3.4 al mar entre Gran Canària i Tenerife, localitzat el passat 18 de juny a 23 quilòmetres de profunditat i sense cap mena de dany ni alteració a la vida quotidiana de les illes. Segons les dades oficials, aquests tremolors moderats i d'origen submarí són freqüents a la regió a causa de la combinació dactivitat volcànica i tectònica.
També al nord de Tenerife, a la zona de La Orotava, l'IGN ha localitzat nou petits sismes entre magnituds 0,2 i 1,2 en menys de 24 hores, tots sense ser percebuts per la ciutadania ni provocar danys materials. La vigilància més estricta en aquestes àrees respon a la successió d'esdeveniments de baixa magnitud, però fins ara no hi ha indicis d'un eixam sísmic ni de canvis ressenyables en el comportament geològic esperat.
Durant el darrer mes, s'han registrat altres tremolors menors a La Palma, el canal oceànic entre illes, al Teide o davant de les costes d'Arico i Gran Canaria; tan sols el sisme sota el Teide, localitzat a dos quilòmetres de profunditat, ha cridat l'atenció per la seva proximitat a la superfície, però en cap cas ha desencadenat alertes.
Nous mètodes per a la detecció i anàlisi sísmica
Un recent estudi internacional liderat per científics canaris i diverses institucions espanyoles ha demostrat la eficàcia dels hidròfons submarins per detectar esdeveniments sísmics a zones volcàniques oceàniques com Canàries. La implantació d'aquestes eines en aigües poc profundes, al voltant de les illes, complementa la xarxa sísmica terrestre i permet identificar senyals sísmics volcanotectònics amb més precisió, fins i tot en àrees on els sismòmetres convencionals tenen limitacions.
Durant l'erupció del volcà Tajogaite, a La Palma, la instal·lació d'un sensor acústic submarí va permetre detectar i correlacionar 712 senyals sísmics amb les de la xarxa terrestre. Aquest mètode es perfila com una alternativa més senzilla i econòmica per al seguiment de l'activitat sísmica i la gestió de riscos en entorns insulars, obrint una via prometedora per a la vigilància integral de fenòmens volcànics i sísmics a les Canàries.
Preparació, formació i vigilància contínua
La gestió del risc volcànic va més enllà de la mera monitorització científica. Els simulacres de resposta davant de crisis volcàniques ja formen part del calendari institucional, com el proper exercici previst a Garachico (Tenerife), en col·laboració amb especialistes europeus en Protecció Civil.
D'altra banda, la formació de la ciutadania i la divulgació d'informació veraç a través de canals oficials es consideren claus per reduir la incertesa i proveir la població d'eines útils en cas d'emergència. L'experiència recent a La Palma, on es van detectar ràpidament els primers indicis d'erupció, ha impulsat millores en els mètodes de vigilància i en la preparació institucional davant de fenòmens naturals sobtats.
On cal consultar l'activitat sísmica en temps real?
Tots els ciutadans interessats poden accedir a informació actualitzada i rigorosa sobre els sismes a Canàries en portals oficials com el Institut Geográfico Nacional (IGN), la Salvar Sísmica Nacional o el Institut Volcanològic de Canàries (INVOLCAN).Aquests organismes publiquen de forma contínua les dades sísmiques, mapes interactius i recomanacions davant de qualsevol eventualitat.
El treball conjunt entre la investigació científica, la vigilància permanent i el reforç de la formació en prevenció està permetent que les Canàries afronti amb més seguretat i coneixement els possibles riscos associats a l'activitat sísmica i volcànica.Si vols entendre millor els {enllaços sobre com s'apaga un volcà, pots visitar} Com s'apaga un volcà?.
