El planeta Terra mai no deixa de moure's, però la seva velocitat de rotació sobre l'eix experimenta variacions inèdites en la història recent. Tot i que cada dia té oficialment 24 hores, des de fa pocs anys els científics detecten que aquest període es pot escurçar en fraccions de mil·lisegon a causa d'una acceleració gradual a la rotació. Pot semblar insignificant, però aquest fenomen està sent observat i registrat amb una precisió sense precedents gràcies a l'ús de rellotges atòmics, obrint debat sobre les causes i les conseqüències d'aquest canvi per a les nostres vides diàries.
No és només qüestió de percepció o d'algun error als nostres rellotges: la durada del dia està perfectament cronometrada i mesures recents confirmen que, des d'aproximadament el 2020, la Terra ha començat a girar lleugerament més de pressa del que és habitual. Aquesta acceleració resulta en dies una mica més curts, fins al punt de fregar rècords històrics de brevetat, com està previst que passi en diversos dies de juliol i agost de 2025.
¿ Quins factors estan darrere del canvi a la rotació terrestre?
Darrere d'aquest fenomen hi ha nombrosos factors, tant naturals com d'origen humà. D'una banda, la influència gravitatòria de la Lluna, especialment quan se situa a latituds extremes respecte a l'equador, pot accelerar o frenar el gir del planeta. A més, els moviments interns del nucli, el comportament dels oceans o l'atmosfera també estan implicats en aquest equilibri delicat. I, en menor mesura, la distribució de la massa terrestre —que depèn tant de la geografia com de la quantitat i la distribució de l'aigua— pot afectar la velocitat de gir.
Més recentment, s'hi ha sumat un protagonista inesperat a escala global: la infraestructura humana. La NASA ha confirmat que la construcció de la Presa de les Tres Gorges a la Xina, considerada la central hidroelèctrica més gran del món, ha desplaçat l'eix de rotació terrestre al voltant de 2 centímetres. Això és degut a la colossal massa d'aigua embassada, que supera els 40.000 milions de metres cúbics, generant una redistribució suficient per prolongar el dia en unes 0,06 microsegons, encara que imperceptible per a la majoria de les persones.
Per contra, les catàstrofes naturals com a grans terratrèmols, del tipus del tsunami de l'Índic el 2004, poden accelerar lleument la rotació i, per tant, escurçar el dia.
El mesurament precís: rellotges atòmics i rècords dels dies més curts
Per comprovar aquests diminuts canvis quotidians en la durada del dia, els científics utilitzen rellotges atòmics des dels anys 50, que permeten mesurar fins i tot mil·lèsimes de segon. S'ha determinat que, per exemple, el dijous 26 de juny de 2025 el dia va tenir una durada de 23 hores, 59 minuts ia penes fraccions de segon menys del que és habitual. La predicció apunta que els dies 9 i 22 de juliol i 5 d'agost podrien batre rècords històrics de brevetat per la influència combinada de la Lluna i la dinàmica interna del planeta.
La durada exacta de cada dia es publica en plataformes especialitzades, i encara que la variació és mínima (al voltant de mil·lèsimes de segon), per a la sincronització de sistemes globals resulta essencial. Per això, hi ha l'anomenat LOD (Length of Day), el registre que mesura la diferència respecte a les 24 hores estàndard.
El paper de la humanitat en el moviment terrestre
Per primera vegada, una obra d'enginyeria humana es reconeix com a capaç d'alterar, encara que sigui lleugerament, la mecànica global del planeta. Igual que l'efecte d'un patinador que canvia la velocitat en moure els braços, la manera com es mou la massa terrestre —ja sigui degut a grans preses oa la fusió de glaceres— influeix en la velocitat de gir. Mentre abans es pensava que només desastres naturals massius tenien un impacte significatiu, ara sabem que activitats humanes a gran escala entren també en aquesta equació. El desplaçament de l?eix terrestre després de l?ompliment de l?embassament xinès, encara que mínim, obre la porta a considerar com l?acció humana pot tenir efectes insospitats sobre el planeta.
El futur planteja incògnites interessants, com si caldrà modificar la manera com mesurem el temps o introduir nous ajustaments en els sistemes digitals per mantenir-los sincronitzats amb la rotació real del planeta.
El futur de la rotació terrestre: què podem esperar?
Sobre les principals causes d'aquests canvis, els experts subratllen que la llista és complexa. La interacció del nucli terrestre, l'aigua dels oceans, els patrons atmosfèrics i la massa que es mou pel planeta fan que la velocitat de rotació oscil·li de manera impredictible. També s'està estudiant com el desglaç accelerat als pols podria alterar la distribució de la massa i, en conseqüència, la forma de la Terra. A això se sumen fenòmens astronòmics, com les variacions a l'òrbita lunar.
D'altra banda, el debat sobre el maneig del temps universal continua obert. Fins ara, perquè els rellotges no es desincronitzin respecte al temps astronòmic, s'han anat afegint segons intercalats i s'han pogut qüestionar en el futur si aquest sistema continua sent el més eficaç davant l'acceleració que experimenta el nostre planeta.
L'estudi de la rotació terrestre i els canvis recents demostra el sorprenent equilibri dinàmic del planeta, on factors diversos com la fosa de glaceres, megaestructures humanes o el ritme intern del nucli afecten la durada dels nostres dies. Tot i que aquestes variacions no siguin perceptibles en el dia a dia, el seu impacte va més enllà de la ciència i planteja interrogants sobre com estarem cronometrant la nostra vida al futur proper.
