Kamo'oalewa ha esdevingut un dels asteroides més enigmàtics del firmament proper a la Terra. Des del seu descobriment el 2016, aquest petit cos celeste ha despertat l'interès d'astrònoms de tot el món perquè, a diferència d'altres asteroides, la seva composició i trajectòria suggereixen una semblança sospitosa amb el nostre satèl·lit, la Lluna.
Podria ser un fragment lunar expulsat durant un impacte fa milions d'anys? Diverses investigacions científiques apunten en aquesta direcció. En aquest article ens submergirem en l'anàlisi de la seva òrbita, el possible origen i les futures missions que podrien resoldre definitivament aquest misteri còsmic.
Què és exactament Kamo'oalewa?
Kamo'oalewa, També conegut com 469219 Kamo'oalewa o 2016 HO3, va ser detectat per primera vegada pel telescopi Pan-STARRS situat a Hawaii. El seu nom en hawaià significa «fragment oscil·lant celestial», un sobrenom que al·ludeix tant a la seva mida petita com al seu inusual moviment orbital.
No és un satèl·lit natural de la Terra com la Lluna, sinó d'un quasisatèlit. Això significa que, encara que orbita al voltant del Sol, la seva trajectòria està sincronitzada amb la de la Terra, cosa que provoca que romangui relativament a prop del nostre planeta durant llargs períodes de temps. Tècnicament, descriu una òrbita de ressonància 1:1 amb la Terra.
Amb un diàmetre estimat entre 40 i 100 metres, Kamo'oalewa és un dels pocs objectes coneguts d'aquest tipus. De fet, s'han registrat únicament cinc quasisatèlits que acompanyen la Terra, i aquest és el més accessible per a estudis sistemàtics.
La hipòtesi de l'origen lunar
Durant anys, els astrònoms van sospitar que Kamo'oalewa podria no ser un asteroide comú. El primer indici va sorgir en analitzar el seu signatura espectroscòpica, és a dir, la manera com reflecteix la llum solar. El resultat va ser sorprenent: el seu espectre era molt semblant al dels silicats erosionats presents a la superfície lunar.
Estudis liderats per Benjamin Sharkey y Juan Sánchez de la Universitat d'Arizona, publicats a revistes com Naturalesa Astronomia y Comunicacions Terra i Medi Ambient, van analitzar aquesta reflexió lumínica i la van comparar amb mostres portades per les missions Apol·lo. Van concloure que l'espectre encaixava molt més amb roques lunars que amb altres asteroides del sistema solar proper, el que reforça la investigació sobre la Lluna.
A més, la seva tonalitat vermellosa i el seu contingut en minerals com el piroxè reforçaven la idea que Kamo'oalewa podria haver estat arrencat de la Lluna durant un gran impacte.
De quina part de la Lluna provenia?
Una de les troballes més interessants és la possible connexió de Kamo'oalewa amb el cràter Giordano Bruno, situat a la cara oculta de la Lluna. Aquest cràter té un diàmetre de 22 quilòmetres i una edat estimada d'entre 1 i 10 milions d'anys, el que coincideix amb els càlculs sobre el temps que l'asteroide ha estat en aquesta òrbita coorbital amb la Terra.
Simulacions numèriques realitzades per equips internacionals han demostrat que certs fragments lunars expulsats amb prou velocitat poden escapar del sistema Terra-Luna i arribar a ubicar-se en òrbites similars a la de Kamo'oalewa. Encara que la probabilitat és baixa (entre 0.8% i 6.6%, depenent dels paràmetres utilitzats), no es descarta atesa l'evidència espectroscòpica.
Kamo'oalewa: un viatger persistent
Una de les característiques més impressionants daquest asteroide és que porta orbitant prop de la Terra durant milions d'anys. A diferència d'altres objectes amb òrbites temporals, s'estima que Kamo'oalewa ha aconseguit mantenir-se estable gràcies a una combinació de factors gravitacionals i la seva trajectòria particular en forma de ferradura o quasi-satèl·lit.
Segons els investigadors José Daniel Castro-Cisneros y Renu Malhotra, aquesta estabilitat no és eterna. Es preveu que, en algun moment del futur, les pertorbacions gravitacionals del Sol i la Terra podrien alterar la seva òrbita, expulsant-lo del veïnat terrestre. Tot i això, aquest canvi no passarà en milions d'anys, cosa que brinda una finestra temporal suficient per estudiar-lo en profunditat.
Els moviments de la Lluna són un factor important a l'estudi d'asteroides com Kamo'oalewa.
Les missions que ajudaran a resoldre el misteri
Per confirmar definitivament l'origen de Kamo'oalewa, no n'hi ha prou amb els estudis espectroscòpics. Cal analitzar mostres reals de l'asteroide, cosa que es podria materialitzar molt aviat gràcies a la missió xinesa Tianwen-2.
La Xina té previst llançar aquesta ambiciosa missió el 2025, amb l'objectiu de aterrar a Kamo'oalewa, recollir mostres i portar-les de tornada a la Terra. Si s'aconsegueix, seria la primera vegada que es vincula directament un objecte a l'espai amb un cràter específic a la Lluna, i marcaria una fita a l'exploració dels asteroides propers a la Terra.
Implicacions científiques i riscos potencials
Estudiar Kamo'oalewa no només ens permet comprendre millor la història de la Lluna i del sistema solar, sinó que també planteja noves preguntes sobre els riscos que suposen aquests objectes.
La NASA i altres organismes internacionals cataloguen acuradament els anomenats «objectes propers a la Terra» (NEOs) a la recerca de possibles amenaces. Tot i que Kamo'oalewa no representa un perill immediat, la seva existència suggereix que poden existir altres fragments lunars més petits, encara no detectats, que circulin per l'espai proper.
Aquests fragments, si bé més petits que els asteroides gegants, es podrien considerar potencials «assassins de ciutats» si impactessin contra la Terra, cosa que fa encara més important mapejar la seva procedència i trajectòria.
Les interaccions entre la Lluna i altres cossos celestes són fonamentals per entendre la dinàmica de lespai.
A més, conèixer amb precisió com un fragment pot escapar del camp gravitacional lunar i assolir una òrbita coorbital també permet millorar el disseny de missions espacials i lestudi dautopistes gravitacionals dins del sistema solar.
Kamo'oalewa ha deixat de ser una simple taca mòbil al cel per convertir-se en una veritable relíquia espacial. La combinació d'evidència espectroscòpica, simulacions orbitals i futures missions com Tianwen-2 ens acosten cada cop més a confirmar si aquest peculiar asteroide és realment una part perduda de la Lluna. Si es valida, podríem presenciar el primer cas documentat d'un fragment lunar atrapat en una dansa orbital amb la Terra, revelant secrets sobre impactes còsmics, formació de cràters i l'evolució dinàmica del sistema solar.
