La naturalesa és vida. No obstant això, sembla que l'ésser humà modern està intentant eliminar-la del mapa, sense adonar-se que ell mateix hi pertany. De fet, és una peça fonamental del puzle que forma el nostre planeta. De vegades anomenat Gaia o Mare Terra pels seguidors de les noves creences naturalistes, la realitat és que vivim en un món cada cop més maltractat. I, com sabem, tota acció té la seva reacció, més tard o més d'hora. Però així i tot, també hi ha lloc per a la reflexió i l'estudi, en aquest cas, de les infraestructures verdes.
I això és precisament el que fan l'Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria i la Fundació Biodiversitat en tres parcs nacionals espanyols: Pics d'Europa, Guadarrama i Sierra Nevada. En aquests meravellosos llocs, impulsen un projecte que estudia com el disseny de les infraestructures verdes i la restauració forestal afavoreixen l'adaptació al canvi climàtic, com es detalla a l'anàlisi de mesures davant la vulnerabilitat d'Espanya al canvi climàtic. També és important esmentar que el canvi climàtic està afectant diverses regions del món, el que destaca la necessitat d'una consciència ambiental més gran.
Una de les coses que estan fent és seure i parlar amb els responsables d'aquests parcs per tal de ensenyar-los models i dissenyar les infraestructures verdes que siguin adequades depenent de el terreny i de les condicions climàtiques de la mateixa. A més, visitaran cadascuna d'aquestes zones juntament amb els gestors, directors i tècnics per mostrar models de canvi de la cobertura vegetal i de canvi climàtic, cosa que els serà molt útil per, per exemple, restaurar zones de ribera o de vessants, o per promocionar determinades zones del bosc. La importància d'aquestes infraestructures es reflecteix en el fet que les regions que hi inverteixen són més resilients, com s'esmenta a els desafiaments que enfronta Espanya davant del canvi climàtic.
D'altra banda, es realitzaran una sèrie de simulacions climàtiques per valorar quin és l'efecte dels canvis en el clima que es produiran cap al 2050. Així, es podrà saber més o menys què passaria a mitjans de segle si avui no es fa res per protegir els boscos, o si per contra es prenen mesures perquè es puguin adaptar millor al canvi climàtic. Tot i així, esperen que les zones verdes d'Espanya i la seva magnífica biodiversitat puguin continuar existint. Això es torna crucial considerant que la situació climàtica al planeta és alarmant.
La importància d'invertir en infraestructures verdes
Invertir en infraestructures verdes no només és vital per a la conservació de la biodiversitat, sinó que també ofereix una àmplia gamma de beneficis socials i econòmics. Aquest tipus d'infraestructura pot millorar la qualitat de l'aire, gestionar l'aigua de pluja i augmentar la resiliència urbana davant de fenòmens climàtics extrems, com es pot apreciar en el context del canvi climàtic a Espanya. Com a resultat, s'encamina cap a un futur més sostenible i saludable per a comunitats urbanes i rurals. Aquestes inversions poden incloure la creació de parcs, correcamins, sostres verds i sistemes de drenatge sostenible. És un camí necessari per afrontar els reptes que el canvi climàtic presenta al present.
- Les infraestructures verdes milloren la qualitat de l'aire en capturar contaminants i pols.
- Ajuden a mitigar l'efecte anomenat illa de calor que es dóna en àrees urbanes, amb vegetació que refreda l'ambient.
- Redueixen l'escorriment de l'aigua durant tempestes, ajudant a prevenir inundacions, com s'esmenta a les inundacions que amenacen milions.
- Proporcionen hàbitats per a la fauna silvestre, fomentant la biodiversitat a les ciutats.
La importància de les infraestructures verdes està recolzada per la Estratègia d'Infraestructures Verdes de la UE, que promou la protecció, restauració, creació i millora de les infraestructures ecològiques. Aquesta estratègia també destaca la interrelació entre les infraestructures verdes i altres polítiques importants com ara la gestió del risc de catàstrofes, salut i la planificació urbana, subratllant com aquestes instal·lacions poden ser part d'un enfocament integrat per abordar els desafiaments ambientals contemporanis. Aquesta necessitat es torna més crítica en analitzar les .
Casos d'Èxit a Espanya
A Espanya, un dels exemples més destacats d'inversió en infraestructures verdes és el projecte Ivercam, que se centra en tres parcs nacionals: becs d'Europa, Guadarrama i Sierra Nevada. Aquest projecte cerca implementar solucions basades en la naturalesa per mitigar els efectes del canvi climàtic, similar als enfocaments discutits a els laboratoris naturals a Espanya. Aquestes solucions se centren en la restauració d'ecosistemes, la creació de corredors ecològics i la millora de la qualitat de l'aigua, entre d'altres. Aquest tipus d'iniciatives representa una part fonamental en la lluita contra el desastre climàtic imminent.
El projecte Ivercam permet la col·laboració entre investigadors, administracions i gestors dels parcs per desenvolupar models dadaptació al canvi climàtic que es poden replicar en altres àrees. Aquest enfocament col·laboratiu és fonamental per maximitzar limpacte de les inversions en infraestructures verdes, assegurant que les solucions siguin contextuals i adaptades a les característiques locals. A més, la utilització d'imatges satel·litals per analitzar els canvis en la vegetació al llarg de les darreres dècades és una eina clau en aquest projecte, cosa que també es relaciona amb la investigació sobre els efectes del canvi climàtic.
Per exemple, si les simulacions matemàtiques i els models predictius suggereixen que sense intervenció, certes àrees del parc nacional podrien perdre una part significativa de la cobertura vegetal, això pot alertar els responsables sobre la necessitat d'actuar urgentment. És crucial considerar que els boscos amb més biodiversitat resisteixen millor la sequera, el que és un factor important per a la conservació.
Beneficis Econòmics de les Infraestructures Verdes
A més dels beneficis ambientals, les infraestructures verdes generen una sèrie de avantatges econòmics. Els estudis han demostrat que cada euro invertit en infraestructures verdes pot resultar en un retorn significatiu, no només en termes de reducció de costos associats amb la gestió d'aigües, sinó també en augmentar el valor de les propietats i millorar la qualitat de vida a les comunitats. Això es tradueix en beneficis tangibles per als ciutadans, incloent-hi:
- Reducció dels costos d'atenció mèdica a través de la millora de la qualitat de l'aire.
- Augment en el turisme naturista i en activitats recreatives, cosa que ressalta la importància de preservar els nostres ecosistemes.
- Millora en leficiència del cicle de laigua, reduint la necessitat de sistemes de drenatge costosos.
- Potenciació de la creació de llocs de treball en sectors relacionats amb la sostenibilitat i conservació.
La sinergia entre la inversió en infraestructures verdes i la millora de la qualitat de vida urbana destaca la necessitat que els governs incloguin aquestes inversions als seus plans de desenvolupament a llarg termini. Els estudis realitzats a altres regions d'Europa mostren que les ciutats que implementen aquestes infraestructures no només són més resilients al canvi climàtic, sinó que també són més atractives per a la inversió, com se subratlla a projectes com la Smart Green Tower.
Desafiaments per a la Implementació d'Infraestructures Verdes
Tot i els nombrosos beneficis, la implementació d'infraestructures verdes enfronta diversos desafiaments. Un és la manca de finançament adequat per a aquests projectes. Molts governs locals són reticents a invertir en infraestructures que no ofereixen retorns immediats. A més, també s'enfronten a la manca de consciència sobre la importància d'aquestes solucions. En aquest sentit, és fonamental que s'analitzin factors com l'augment del consum energètic per la calor extrema, que també està relacionada amb la manca d'infraestructura verda.
Per abordar aquests desafiaments, és crucial promoure la educació i conscienciació sobre els beneficis de les infraestructures verdes, no només a nivell institucional, sinó també a la societat civil. Això pot incloure campanyes informatives que ressaltin com aquestes inversions poden millorar la qualitat de vida dels ciutadans, així com col·laborar amb sectors privats per obtenir finançament addicional. La promoció de la col·laboració és vital, així com la necessitat d'entendre que el control del canvi climàtic és urgent.
D'altra banda, és fonamental crear marcs normatius que facilitin l'adopció d'infraestructures verdes. La legislació ha d'incentivar els desenvolupadors i els governs locals a considerar la naturalesa com un aliat en la planificació urbana i rural.
Exemples internacionals d'infraestructures verdes
Els exemples dèxit en la implementació dinfraestructures verdes no es limiten a Espanya. A nivell internacional, ciutats com Singapur han liderat el camí amb un enfocament innovador que integra la natura a l'entorn urbà, cosa que ressalta la importància de eines per conèixer els indicis del canvi climàtic. La seva iniciativa de sostres verds, per exemple, ha demostrat que és efectiva no només per millorar la qualitat de l'aire, sinó també per augmentar la biodiversitat en un entorn urbà dens.
Altres exemples inclouen:
- Els parcs urbans a Nova York, que han transformat espais abans abandonats en oasis verds que serveixen com a pulmons per a la ciutat.
- Els corredors ecològics a Amsterdam, que faciliten el moviment de la vida silvestre i milloren la infraestructura existent.
- La creació de jardins de pluja a Seül, que han reduït l'escorriment i han proporcionat espais recreatius per a la comunitat.
Aquests exemples demostren que, si bé hi ha obstacles, la inversió en infraestructures verdes pot rendir dividends significatius per a la societat, l'economia i el medi ambient, sobretot si s'observen els diferents tipus d'ecosistemes presents.
La planificació i optimització de les actuacions de restauració sobre el paisatge generant una xarxa d'infraestructures verdes és essencial per maximitzar la recuperació i la conservació dels ecosistemes. Les xarxes d'infraestructures verdes consten de diferents elements amb diferents atributs i funcions, com ara boscos de ribera, planes d'inundació, boscos de vessant, o bardisses, i el disseny ha d'observar la interrelació correcta entre ells per garantir la conservació de la biodiversitat.
El futur de les nostres comunitats i la salut del nostre planeta depenen de la nostra capacitat per integrar solucions naturals a la nostra planificació urbana i rural. La implementació eficaç d'infraestructures verdes pot servir com a àncora per a un futur més sostenible, promovent el benestar de les persones i del medi ambient en un món que enfronta desafiaments climàtics creixents.