Les recents inundacions a Aragó han marcat un abans i un després a la vida de pobles com Azuara, Letux, Moyuela, Villar dels Navarros i Herrera dels Navarros. Les pluges torrencials, acompanyades de calamarsa, van sorprendre els municipis de Saragossa i Terol, deixant carrers negats, habitatges inutilitzats i serveis bàsics col·lapsats. La magnitud del temporal ha obligat les autoritats a desplegar operatius d'emergència i, alhora, ha despertat l'esperit solidari dels veïns, que s'han bolcat en les tasques de neteja i rescat.
El balanç de danys és aclaparador. Desenes d'habitatges van resultar greument afectades, especialment als nuclis urbans i urbanitzacions properes als rius i barrancs desbordats. Famílies senceres es van desplaçar a cases de gent propera o hotels, mentre treballaven colze a colze per retirar fang, aigua i runes. Segons testimonis locals, només amb l'ajuda de la comunitat i serveis com la DPZ i la Creu Roja, es van aconseguir evacuar moltes persones que estaven aïllades des de la nit del temporal.
Rescats en condicions extremes i operatius d'emergència
Les pluges van provocar l'aïllament d'almenys 19 persones a Azuara i Letux, on els bombers van haver d'emprar basses pneumàtiques per treure les atrapades de teulades i vivendes inundades. Hi va haver rescats especialment complicats, com el del personal sanitari al centre de salut d'Azuara: diversos metges i infermers van quedar tancats per l'aigua, cosa que va obligar a una evacuació urgent des de diferents altures de l'edifici. També a Letux, es va rescatar sis persones de casa seva, mentre algunes famílies amb nens petits van viure hores de tensió en espera de ser auxiliades.
El desplegament d'efectius va ser notable: Guàrdia Civil, bombers de la Diputació de Saragossa i dels ajuntaments afectats, 061, Creu Roja i la Unitat Militar d'Emergències van sumar forces per atendre més d'una centena d'incidències i assegurar el salvament dels que es trobaven en perill. En total, més de 250 persones entre personal d'emergències i voluntaris es van fer servir a fons durant la crisi.
Infraestructures col·lapsades: carreteres i ponts danyats
Les infraestructures vials es van emportar la pitjor part. Els principals accessos i carreteres comarcals van patir talls perllongats. L'A-1506 a Herrera de los Navarros, l'A-222 a Belchite i la N-232 a l'altura d'Azaila van quedar intransitables a causa de despreniments i acumulacions d'aigua. El col·lapse de ponts, com el de Moyuela i el que uneix Vinaceite amb Belchite, ha obligat a modificar de manera radical les rutes entre les localitats, duplicant en molts casos les distàncies entre pobles i provocant seriosos problemes en la mobilitat diària.
El Govern d'Aragó ha reconegut que la reparació de ponts i carreteres suposarà almenys sis mesos de feina i una inversió estimada en sis milions d'euros. Tècnics ja treballen en l'avaluació dels danys i en la tramitació de contractes d'urgència per emprendre les tasques més prioritàries, tot i que adverteixen que les rutes alternatives emprades durant la reconstrucció impliquen trajectes molt més llargs i, de vegades, fer servir camins secundaris en mal estat.
Serveis bàsics afectats i resposta institucional
El temporal va deixar centenars de llars sense subministrament elèctric ni aigua potable durant jornades completes. A Azuara i Letux, més de 500 veïns van estar sense llum i va caldre instal·lar generadors per intentar restaurar l'energia. Les instal·lacions municipals també van patir danys, com el centre de salut d'Azuara, completament inutilitzat i que ben aviat serà traslladat a un altre edifici. La situació va portar molts alcaldes a denunciar la manca de resposta àgil per part d'alguns organismes oficials ia reclamar ajut urgent per al restabliment dels serveis essencials.
Diversos representants veïnals i càrrecs municipals han posat de manifest que la reconstrucció serà laboriosa i que malgrat la solidaritat mostrada pels habitants i alguns equips d'emergència, la sensació d'abandonament institucional s'ha generalitzat als pobles afectats. El president de la Diputació de Saragossa ha anunciat una partida de cinc milions d'euros per a reparacions urgents, mentre que la declaració de zona especialment afectada per emergència de Protecció Civil està en tràmit.
El paper de la ciutadania i la solidaritat local
Davant l'adversitat, la reacció dels veïns n'ha estat exemplar. Des del primer moment, habitants de totes les edats es van posar fil a l'agulla retirant fang, apartant mobiliari danyat i aclarint carrers. La cadena humana que van formar per traslladar estris i materials destruïts reflecteix la col·laboració als pobles afectats. Les històries de solidaritat s'han repetit: des dels que han acollit famílies sense vivenda fins a joves que han ajudat a rescatar mascotes o veïns grans amb mobilitat reduïda.
Crides, ajuts i reptes per a la reconstrucció
Les autoritats autonòmiques i provincials han coincidit a assenyalar la necessitat de millorar la prevenció d'aquest tipus d'esdeveniments, incloent-hi la neteja i el manteniment regular de llits i barrancs per reduir els riscos i els danys futurs. La magnitud de les pèrdues ha posat sobre la taula una reflexió sobre la gestió d'emergències i el paper de cada institució. Molts alcaldes han sol·licitat més recursos i una implicació més gran en la reconstrucció dels serveis públics i privats afectats, a més d'ajudes directes per a les famílies damnificades.
Durant les darreres jornades, el reforçament de dispositius d'emergència i la visita de responsables polítics han servit per coordinar la resposta i avaluar in situ les necessitats més urgents. Des de la població se subratlla que la prioritat ara és restablir la mobilitat, el subministrament bàsic i atendre les persones en situació més vulnerable, mentre es multipliquen els esforços per netejar i restaurar infraestructures bàsiques.
Les imatges de carrers coberts de fang i cases devastades, juntament amb les llargues jornades de treball comunitari, reflecteixen la duresa de la situació. La capacitat d'organització i l'afany dels municipis aragonesos estan sent clau per afrontar un repte que encara portarà temps solucionar del tot. La col·laboració entre ciutadans, institucions i equips d'emergència permet que la vida als pobles afectats comenci a reprendre la normalitat, encara que els estralls del temporal segueixen presents i la recuperació completa encara s'entreveu llunyana.