Les baixes temperatures pròpies de l'hivern han assotat amb força les zones altoandines en els últims mesos, generant preocupació per la salut i el benestar de les comunitats, especialment de la població escolar. En resposta a aquest desafiament climàtic, diverses entitats públiques i experts han posat en marxa accions per fer front al fred extrem i minimitzar-ne els efectes en la vida quotidiana d'aquests territoris rurals.
El fred intens de la temporada obliga a cercar solucions immediates i sostenibles per protegir els estudiants, que moltes vegades caminen llargues distàncies i assisteixen a classes en condicions poc favorables. Els riscos associats a les gelades, com la hipotèrmia i les malalties respiratòries, han impulsat una resposta coordinada en matèria d'infraestructura educativa i vivenda.
Inversió històrica per condicionar col·legis davant del fred extrem
Gairebé tres milions de sols s'han destinat a millorar la infraestructura de 13 col·legis situats a regions com Huancavelica, Cusco, Puno, Junín i Lima Províncies, zones caracteritzades per la seva altitud i exposició habitual a temperatures extremadament baixes. Programa Nacional d'Infraestructura Educativa (Pronied), a través de la Unitat Gerencial de Manteniment, lidera l'execució d'aquestes obres que busquen garantir un entorn escolar segur i confortable per a més de 300 escolars.
Actualment, les intervencions es troben en marxa a col·legis emblemàtics de localitats com Acoria, Paucará (Huancavelica); Yurua (Ucayali); Sant Joan de Jarpa (Junín); Ocongate (Cusco); i diverses zones de Puno, com Santa Rosa, Cabana i Asillo. Altres centres educatius a Ccarhuayo (Cusco), Tanta (Yauios, Lima), Zepita i San Antón (Puno) estan propers a iniciar treballs, mentre que la IE N° 364 a Lampa (Puno) segueix en fase d'estudi de mercat.
Solucions tècniques per combatre les gelades a les escoles
L'estratègia de condicionament tèrmic implementada en aquests col·legis inclou una sèrie d'innovacions tècniques que marquen la diferència en la protecció contra el fred. S'aplica aïllament tèrmic a murs, pisos i sostres; s'hi instal·len finestres dobles amb vidre laminat per impedir l'entrada de corrents gèlids; ia la selva s'eleva el nivell del cel ras per millorar el confort tèrmic dels ambients escolars. A més, la construcció d'hivernacles dins dels planters escolars genera una font addicional de calor, mentre que la creació de vestíbuls com a zones de transició redueix l'exposició directa a l'aire gelat de l'exterior.
A aquestes mesures de condicionament tèrmic se sumen treballs de manteniment integral, com a repintat d'interiors i exteriors, arranjament de portes i finestres, optimització de les instal·lacions elèctriques i sanitàries, i la col·locació de senyalètica de seguretat, llums d'emergència, extintors i rutes d'evacuació per incrementar la seguretat dels alumnes i els docents.
La innovació i la sostenibilitat arriben a l'habitatge altoandina
Més enllà de les intervencions a escoles, els esforços recents en el camp de l'habitatge rural andina apunten a solucions innovadores que utilitzen materials autòctons i tècniques sostenibles. Un exemple destacat és l?estudi presentat per l?arquitecte David Resano i el seu equip en una conferència internacional, on es va detallar l?aplicació de fibres vegetals locals com el bagàs de canya per millorar l?aïllament tèrmic dels habitatges en comunitats rurals dels Andes peruans.
Aquests projectes busquen no només oferir més confort tèrmic, sinó també adaptar-se a les condicions climàtiques extremes i enfortir la resiliència de les famílies davant dels efectes del canvi climàtic. L'ús de recursos accessibles i sostenibles ajuda a reduir costos, a més de promoure el desenvolupament local i disminuir la petjada ecològica de les construccions en altura.
Impacte social i compromís institucional
Les intervencions coordinades entre entitats educatives, autoritats regionals i universitats demostren un compromís ferm per millorar la qualitat de vida en zones vulnerables. El Ministeri d'Educació i organismes especialitzats han centrat les seves accions a protegir els estudiants més afectats pel clima advers, garantint tant la seguretat com la continuïtat de la seva formació malgrat les baixes temperatures.
Les estratègies adoptades a les escoles i habitatges altoandins evidencien que, mitjançant inversió pública, innovació tecnològica i ús de materials locals, és possible fer front i mitigar l'impacte del fred extrem. Això contribueix a un futur més segur i sostenible per a les comunitats que enfronten les inclemències del clima de muntanya.
