El controvertit impost a el Sol que a excepció de Canàries afecta tot Espanya, vol ilegalizarse des d'Europa. Més enllà del fet racional que el Sol no és propietat de ningú, és una cosa que xoca frontalment en els temps que correm. En un món on la lluita contra el canvi climàtic és cada cop més urgent, i on la transició cap a energies renovables es presenta com la clau per reduir les emissions de CO2, el fet d'imposar un gravamen als que busquen fer un ús sostenible dels recursos naturals resulta contradictori i, en molts casos, injustificable.
Per als molts afectats per aquest impost, la resolució anirà arribant a mesura que passi l'any. Abans de parlar de dates i de com sembla d'injust això, és important recordar que el panorama energètic espanyol ha canviat significativament des que aquest impost va ser establert. Recordem que, no fa gaire temps enrere, s'incentivava la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Molts edificis nous estaven obligats a incorporar sistemes d'energia renovable, i després d'aquesta inversió, els propietaris ara s'enfronten a un cost addicional per l'ús de l'energia solar que ells mateixos generen. Això ha portat a una disminució notable en el nombre d'instal·lacions de plaques solars al país. Tot i això, la situació podria estar canviant.
Europa es posiciona en contra de l'Impost a el Sol
Europa prepara mesures per incentivar les energies renovables. Una de les iniciatives, promoguda pel ponent José Blanco del Parlament Europeu, és augmentar la quota de les energies renovables fins a un 35% per a l'any 2030, un objectiu més ambiciós que el del mateix Comissió Europea, que va establir-ne un 27%. Sota el lideratge de Claude Turmes i Michele Rivasi a la governança europea energètica, s'estan proposant metes encara més elevades, del 45%. En aquest marc on incentivar les energies renovables sembla ser la direcció correcta, es considera que certes propostes han de ser il·legalitzades, tal com l'impost al Sol.
El 4 de setembre, els eurodiputats de la Comissió Europea discutiran les propostes i presentaran la seva postura al plenari, després d'una votació de l'Comitè prevista per als dies 11 i 12 d'octubre. Aquest procés culminarà possiblement a finals d'any, quan el ple faci la votació. Greenpeace, juntament amb les seves accions recents, com el sol pintat a Barcelona, continua exigint al Govern Espanyol que no es quedi encallat en el passat, sinó que promogui energies netes i deixi enrere aquelles que resulten pernicioses.
Què és l'impost al sol?
L'impost al sol, conegut formalment com a càrrec transitori per l'energia autoconsumida, va ser una taxa que va entrar en vigor a Espanya el 9 d'octubre del 2015 mitjançant el Reial decret 900/2015. Aquest decret no només regulava les condicions administratives i tècniques de les instal·lacions d'autoconsum elèctric, sinó que també introduïa una càrrega monetària sobre aquells que decidien produir la seva energia a través de panells solars. L'objectiu, segons el govern d'aquell moment, era garantir la sostenibilitat de la xarxa elèctrica, assegurant que tots els consumidors contribuïssin al manteniment del sistema, independentment del mètode de generació.
Tot i això, aquest impost va resultar ser molt controvertit. En essència, els consumidors estaven obligats a pagar per l'energia que ells mateixos generaven, cosa que va ser àmpliament criticada, ja que es considerava que castigar l'autoconsum era un pas enrere per a l'energètica del país. La idea d'aquesta taxa era que els qui estaven connectats a la xarxa i utilitzaven la seva energia en moments de baixa producció solar havien de contribuir al cost del manteniment de la xarxa. Tot i això, molts van argumentar que això creava una càrrega financera addicional que desincentivava la inversió en energies renovables.
A qui afecta l'impost al sol?
L'impost al sol afectava aquells consumidors que tenien una instal·lació d'autoconsum elèctric connectada a la xarxa, és a dir, aquells que no només generaven energia a partir dels panells solars, sinó que també depenien de la xarxa per cobrir la demanda en moments de baixa producció. No obstant això, hi havia algunes excepcions a aquesta norma:
- Instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic aïllades.
- Instal·lacions amb menys de 10 kW de potència en baixa tensió.
- Instal·lacions ubicades a Canàries, Ceuta i Melilla.
- Instal·lacions de cogeneració i de frenada de trens.
Tot i que aquests casos exempts representaven una gran part de les llars espanyoles, molts petits i mitjans negocis que van decidir invertir en instal·lacions d'autoconsum van veure com s'encarien les factures, cosa que va generar un desinterès en l'adopció d'energies renovables.
Què va suposar la derogació de l?impost al sol a Espanya?
El 5 d'octubre del 2018, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va anunciar la derogació d'aquest impost. Aquesta decisió va ser rebuda amb una gran satisfacció per part de tot el sector d'energies renovables. La derogació va ser part d'una sèrie de reformes a la legislació que buscaven fomentar l'autoconsum i l'ús d'energies renovables a Espanya. De fet, l'any següent, el 2019, es va aprovar el Reial decret 244/2019, que tenia com a objectiu simplificar els procediments administratius relacionats amb les energies renovables, facilitant així el procés d'instal·lació als interessats.
L'eliminació de l'impost al sol va representar un canvi significatiu a la política energètica espanyola, marcant un enfocament més inclusiu cap a la promoció d'energies netes. Amb la derogació, l'expectativa és que l'adopció d'energia solar augmenti significativament no només per l'estalvi en costos sinó també per l'impuls cap a una economia més sostenible.
Recentment, s'ha assenyalat que el cost de les instal·lacions d'autoconsum ha disminuït considerablement en els darrers anys, com s'indica en estudis recents, i s'estima que les llars poden reduir la facturació elèctrica fins a un 70% mitjançant la implementació de panells solars. Les instal·lacions també tenen un període d'amortització que varia entre 5 i 11 anys, depenent del tipus d'instal·lació i la regió on es trobe.
Quins efectes ha tingut la derogació de l'impost al sol?
La derogació de l'impost al sol ha portat a un augment significatiu del nombre d'instal·lacions de plaques solars a Espanya. Segons dades de l'Associació Nacional de Productors d'Energia Fotovoltaica, el 2018 les instal·lacions havien crescut un 80% en comparació de l'any anterior, cosa que reflecteix l'impacte positiu de l'eliminació de barreres. Això demostra que en eliminar barreres administratives i eliminar costos addicionals, s'ha facilitat una transició energètica que és vital per al futur del país.
El nou marc regulador també va permetre que els consumidors esdevinguin productors d'energia, ja que la legalització de sistemes d'autoconsum s'ha simplificat dràsticament. A més, algunes comunitats autònomes estan oferint incentius i ajuts econòmics per promoure aquesta pràctica, cosa que ha empès encara més el sector cap endavant i ha motivat més famílies i empreses a considerar l'energia solar com una opció viable i sostenible.
L'autoconsum col·lectiu també ha pres un apogeu, i ha permès que comunitats de propietaris comparteixin l'energia generada entre ells. Això ha obert una nova perspectiva per a lenergia solar en entorns urbans on lespai pot ser un limitant per a la instal·lació de panells solars.
Quin és el futur de l?impost al sol a Espanya?
Tot i que l'impost al sol va ser derogat, hi ha un cert escepticisme sobre la possibilitat que pugui tornar. Els consumidors i les empreses han gaudit d'un respir, i el futur sembla brillant per a l'energia solar a Espanya, especialment amb les noves metes de la Unió Europea que busquen que un 30% de l'energia sigui de fonts renovables per al 2030. Això destaca la importància de continuar en la direcció de les energies renovables i continuar incentivant les pràctiques que promoguin l'autoconsu.
Tot i això, el fet que algunes comunitats encara intentin implementar taxes o impostos sobre l'autoconsum crea incertesa. És vital que els consumidors i les associacions d'energies renovables romanguin alertes i continuïn defensant els seus drets per garantir que l'energia solar continuï prosperant sense restriccions addicionals.
La promoció de projectes d'energia renovable, així com l'adopció de tecnologies innovadores i sostenibles, continuarà sent essencial perquè Espanya assoleixi els seus objectius climàtics i abordi el canvi climàtic de manera efectiva. L'energia solar té el potencial de ser un pilar fonamental a la transició energètica del país.
La història de l'impost al sol és un exemple clar de com les polítiques públiques poden influir en l'adopció d'energies renovables i com la pressió social i política pot canviar el rumb de les decisions econòmiques. Tot i que la derogació va ser un pas positiu, la feina no s'acaba aquí. És essencial que els ciutadans i els líders mantinguin lenfocament en un futur més net i sostenible, on laccés a la energia solar sigui un dret i no un privilegi. Aquest procés no és només vital per al medi ambient, sinó també per a l'economia, soscavant el cost de vida actual i fomentant una independència energètica real al país.
