Els boscos espanyols travessen un moment de transformacions profundes marcat per desafiaments ambientals i socials, però també per noves oportunitats. El debat sobre la gestió i el valor ecològic i social que aporten és més present que mai, especialment quan el canvi climàtic i la desertificació avancen a diferents velocitats segons la regió.
En els darrers anys, se n'ha constatat una àmplia expansió de la massa forestal en llocs com el País Valencià, on els boscos han crescut en superfície i densitat per sobre del 45% en les darreres dues dècades. Aquest increment s'atribueix, en gran mesura, al abandonament progressiu de terrenys agrícoles que ara estan sent colonitzats de forma natural per espècies locals, liderades pel pi blanc. No obstant això, aquest fenomen conviu amb la desertificació i la pèrdua d'humitat del sòl, especialment en àrees més exposades al règim climàtic nord-africà i l'escalfament global, com ara el sud i el sud-est espanyol.
De la gestió activa al control de riscos forestals
Tot i que la superfície forestal ha augmentat, experts com a enginyers forestals i responsables d'organismes públics adverteixen sobre els riscos associats a aquest creixement descontrolat. La absència de gestió adequada fomenta l'acumulació de fusta morta i densitat excessiva d'arbres, convertint les muntanyes en «magatzems» de material altament inflamable. Això incrementa la probabilitat de incendis greus, intensificant la fragilitat dels ecosistemes i comprometent la biodiversitat.
La complexitat s'agreuja per la proliferació de plagues com la processionària, un lepidòpter que afecta especialment les pinedes. El cicle vital d'aquest insecte pot arribar a assecar grans extensions de pi, reduint la vitalitat dels boscos i afectant tant espais naturals com urbans. Tot i això, en l'últim any s'han observat reduccions en la propagació en àrees com Burgos, on les majors pluges han dificultat la formació de bosses i causat alta mortalitat entre les erugues. El control biològic, a través de depredadors naturals com certes aus i ratpenats, i l'aportació de caixes niu, es presenta com un mètode sostenible i eficaç.
Tecnologia, innovació i conservació de la biodiversitat
La tecnologia espacial s'està convertint en una aliada clau en la vigilància i l'estudi dels boscos. El satèl·lit biomassa de l'Agència Espacial Europea ha començat a enviar imatges capaces de mesurar la biomassa llenyosa i el carboni emmagatzemat en boscos de tot el món, incloent-hi els espanyols. La integració d'aquestes dades facilitarà l'elaboració de polítiques de gestió i conservació basades en informació precisa.
A diferents regions com Almeria, s'impulsen plans de reforestació selectiva, identificant desenes de milers d'hectàrees aptes i prioritzant aquelles que porten més de 40 anys sense cobertura arbòria. Iniciatives publicoprivades potencien la restauració de terrenys degradats, la captura de diòxid de carboni i la creació docupació rural, sumant beneficis ambientals i socioeconòmics, així com la conservació de la biodiversitat.
Els banys de bosc: salut i economia rural
La importància dels boscos va molt més enllà de la producció de fusta o la seva funció com a embornals de carboni. En els darrers anys, ressorgeix amb força l'interès pels banys de bosc ('Shinrin Yoku'), una pràctica consolidada a països com el Japó, que consisteix en la immersió sensorial en entorns forestals per millorar el benestar físic i mental. A Espanya, associacions especialitzades, entitats públiques i empreses privades estan desenvolupant rutes i programes de banys de bosc per a la població local i el turisme, defensant els seus efectes positius sobre el estrès, l'ansietat i la salut pública.
La formació de guies professionals i la integració d'aquestes pràctiques en polítiques de salut i turisme rural reforcen el paper dels boscos com a recurs clau per a combatre la despoblació, dinamitzar les economies locals i fomentar una relació més conscient amb la natura.
La situació actual dels boscos a Espanya reflecteix la interacció entre la naturalesa i l'acció humana, amb reptes com ara la desertificació o el control de plagues, però també amb noves oportunitats gràcies a la tecnologia ia iniciatives de gestió activa i social. La conservació i la gestió sostenible determinaran la sostenibilitat d'aquests ecosistemes en el futur.
