En les darreres dècades, la agricultura s'ha vist enfrontada a enormes desafiaments a causa del canvi climàtic. Sequeres cada vegada més llargues, onades de calor, inundacions i alteracions a les estacions estan transformant les condicions de treball per als agricultors i la manera com es produeixen els nostres aliments. L'adaptació del sector agrari a aquest nou escenari ha esdevingut un dels grans temes de debat tant per a experts com per a responsables polítics i el mateix món rural.
Mentre els efectes d'un clima cada vegada menys predictible impacten directament sobre els rendiments i la rendibilitat de les explotacions, sorgeixen preguntes clau: de quina manera els cultius poden resistir l'estrès tèrmic prolongat o l'escassetat d'aigua? Quines innovacions i polítiques poden garantir que la producció agrària continuï sent sostenible i suficient per alimentar la població?
Les plantes davant de l'estrès tèrmic: respostes i limitacions
L'escalfament global afecta les plantes a diferents nivells, des del funcionament cel·lular fins a la salut dels ecosistemes complets. Quan les temperatures pugen, les espècies vegetals despleguen una sèrie de mecanismes per defensar-se: des de ajustar els seus processos fisiològics per refredar-se i reparar danys, fins a activar canvis genètics que ajuden a fer front a noves condicions.
No obstant això, els efectes de la calor sobre processos essencials com la fotosíntesi poden reduir la productivitat, especialment en cultius com blat, arròs o blat de moro. A més, l'augment de les temperatures també modifica la relació de les plantes amb els seus microbiomes (els microorganismes que viuen en arrels i terres), afectant indirectament la seva salut i resistència.
Els estudis científics mostren que encara queda molt per entendre sobre com interactuen aquests mecanismes i quin serà el comportament dels cultius en un futur cada cop més càlid. La complexitat d‟aquestes respostes fa difícil preveure l‟impacte en la producció agrícola, però deixa clar que l‟adaptació serà essencial.
Genètica, innovació i estratègies per a un camp resilient
L'adaptació dels cultius al canvi climàtic no només passa per la resistència natural de les plantes, sinó també per la innovació en millora genètica i biotecnologia. Investigacions recents exploren com aprofitar les adaptacions presents en espècies silvestres per transferir-les a varietats agrícoles, fent servir eines modernes com l'edició genètica. Així es busca aconseguir plantes més tolerants a la calor, a la sequera ia malalties. Tot i això, molts d'aquests trets depenen de l'acció conjunta de nombrosos gens, cosa que complica la seva incorporació directa mitjançant enginyeria genètica.
Les espècies vegetals no cultivades suposen una font genètica de gran valor, ja que allotgen solucions evolutives desenvolupades al llarg de milers d'anys. Investigar els casos en què nombrosos tipus de plantes han evolucionat estratègies similars per resistir la calor ajuda a identificar gens prometedors per a programes de millora i selecció.
Més enllà de la genètica, el enfocament integral inclou l'optimització del maneig de l'aigua i el desenvolupament d'infraestructures adaptades. El reg eficient, la selecció de varietats adaptades i la introducció de tecnologies avançades a les explotacions formen part del camí per reduir la vulnerabilitat davant les anomalies climàtiques.
Gestió de l'aigua i les polítiques europees: el paper clau de l'agricultura
La gestió de l‟aigua s‟ha situat com una prioritat política a Europa amb l‟Estratègia de Resiliència Hídrica presentada recentment per la Comissió Europea. Documents clau reconeixen que la agricultura depèn més que cap altre sector daquest recurs i que el seu ús eficient és fonamental tant per a la sostenibilitat alimentària com pel desenvolupament rural.
Es plantegen diferents orientacions: incentivar econòmicament la sostenibilitat, impulsar la innovació tecnològica per a l'ús de l'aigua, adaptar el marc normatiu per reutilitzar aigües tractades i afavorir la coherència entre polítiques agràries i de gestió hídrica. Es busca, en definitiva, que el sector disposi de eines concretes per adaptar-se a l'estrès hídric provocat pel canvi climàtic.
El sud d'Europa, especialment Espanya i Itàlia, és una de les regions més amenaçades, amb pèrdues econòmiques milionàries previstes si no s'actua. Cultius com la vinya, els fruiters o les hortalisses ja pateixen les conseqüències amb més freqüència de sequeres, gelades tardanes o tempestes intenses, cosa que repercuteix en els ingressos, l'estabilitat de les zones rurals i la seguretat alimentària.
Impacte de l'entollament, esdeveniments extrems i la necessitat de models més precisos
Un dels reptes menys visibilitzats és el impacte de l'entollament del sòl per pluges extremes o reg intensiu, que amenaça la productivitat agrícola en el context actual. Prop d'una quarta part de les terres de cultiu al món es veuen afectades cada any per saturació hídrica i escassetat d'oxigen a les arrels, un problema que compromet el creixement, la fotosíntesi i el desenvolupament dels cultius.
Els models de simulació agrària —eines emprades per preveure el comportament dels cultius sota diferents escenaris— encara presenten importants limitacions per reflectir aquests efectes. Aspectes com l'ascens d'aigua, l'escorriment, l'acumulació de sals o els canvis a terra no sempre estan ben representats, cosa que dificulta planificar estratègies d'adaptació eficaces.
Per això, la comunitat científica advoca per millorar les bases de dades, integrar tecnologies de teledetecció i sensors, i fomentar la col·laboració entre diferents disciplines per a desenvolupar models més complets i útils per a la presa de decisions. Tot plegat facilitarà l'ajust de les pràctiques agrícoles i la selecció de varietats més resistents a episodis extrems.
Solucions innovadores i col·laboració per al futur
Davant aquest panorama, sorgeixen iniciatives com HortiGO2 a la Comunitat Valenciana, que demostren que la agricultura pot esdevenir part de la solució. Projectes pioners, desenvolupats en col·laboració entre pagesos, institucions públiques i empreses, posen en valor les pràctiques sostenibles per capturar carboni, millorar la salut del sòl i promoure l'eficiència hídrica. La certificació per part d'organismes independents com ara Bureau Veritas garanteix la validesa dels resultats i el potencial de replicabilitat d'aquestes solucions.
El suport polític, la inversió en infraestructures i la formació dels agricultors, especialment de les noves generacions, es consideren peces essencials per a afrontar la incertesa climàtica i assegurar la viabilitat del sector. La revisió de la Política Agrària Comuna (PAC) i altres polítiques europees s'ha de continuar alineant amb les necessitats reals del camp, garantint eines i recursos per a l'adaptació.
Les condicions del canvi climàtic presenten reptes importants a tots nivells, des de la fisiologia molecular de les plantes fins a l'estructura econòmica i social del món rural. La combinació de ciència, innovació, col·laboració i polítiques responsables serà la clau perquè el camp pugui continuar alimentant el món en condicions cada cop més exigents.