Un potent sisme de magnitud 7,7 a l'escala Richter ha colpejat amb duresa el centre de Birmània, i ha deixat un saldo tràgic de més de 2.000 persones mortes i prop de 4.000 ferides. Les xifres, proporcionades per autoritats oficials i grups opositors, reflecteixen una catàstrofe de magnituds dramàtiques. El terratrèmol, que es va produir divendres passat, ha sumit el país en dol i ha activat una operació de rescat en condicions extremadament complicades. Aquest esdeveniment es relaciona amb com els terratrèmols canvien les propietats elàstiques de l'escorça terrestre.
L'impacte del sisme no es va limitar només a Birmània. A regions confrontants com Bangkok, capital de Tailàndia, també s'han reportat víctimes després de la caiguda d'un edifici que estava en fase de construcció. Les tasques de cerca continuen activament en diversos punts, mentre que els equips d'emergència intenten localitzar els encara desapareguts entre les runes.
Un balanç que continua empitjorant
Les informacions oficials indiquen que el nombre de morts puja ja a 2.056, mentre que els ferits superen els 3.900, segons el portaveu de l'Agència Nacional de Mitigació de Desastres de Birmània, Zaw Min Tun. A més, prop de 270 persones continuen en parador desconegut, cosa que fa preveure que la xifra de víctimes pugui continuar augmentant. Aquest increment pot relacionar-se amb la predicció de terratrèmols i les seues conseqüències.
El Govern d'Unitat Nacional, que s'oposa a la junta militar actual que governa Birmània, maneja xifres diferents, elevant les víctimes mortals a 2.418. Segons aquest grup, que controla algunes regions afectades, les dades provenen d'observadors locals i testimonis directes. Aquesta diferència en els números també reflecteix el complex context polític del país, marcat per divisions importants des del cop d'Estat del 2021.
Entre les víctimes mortals hi ha diversos estrangers. S'ha confirmat la mort d'almenys tres ciutadans xinesos i dos francesos segons han detallat les ambaixades respectives. Els consolats dels dos països estan treballant sobre el terreny per prestar assistència i coordinar esforços amb les autoritats locals.
La tragèdia a Bangkok
A Tailàndia, el terratrèmol va tenir efectes especialment devastadors a la capital, Bangkok. El col·lapse d'un gratacel en construcció va acabar amb la vida d'almenys 17 persones, segons els mitjans locals. Encara es tem per la sort d'unes 74 persones que podrien estar atrapades sota l'enorme muntanya de runa que va deixar la caiguda. Es recorda la importància de saber com actuar en un terratrèmol.
Les tasques de rescat a la zona s'estan duent a terme amb extrema precaució, ja que els rescatistes han identificat senyals febles de possibles supervivents sota les restes. Equips especialitzats, inclosos gossos rastrejadors, càmeres tèrmiques i escàners 3D, estan sent utilitzats per detectar signes vitals, mentre desenes de rescatistes fan torns cada hora a causa del nivell de risc i esgotament físic.
Un dels rescatistes explicava que «cada segon compte» i que el silenci absolut a la zona és crucial per poder captar qualsevol indici sonor. Les autoritats han restringit l'accés i han limitat la presència de mitjans de comunicació a prop del lloc per minimitzar el soroll i no entorpir les tasques de cerca.
Senyals de vida encara visibles
Tot i la gravetat de la situació, cinc persones han estat rescatades vives d'entre la runa a Myanmar, inclosa la d?un nen de cinc anys, cosa que ha suposat un halo d?esperança per als equips de salvament després de gairebé tres dies des que va passar el desastre. Aquesta història ressona amb altres casos, com els dels animals que poden anticipar terratrèmols.
A l'edifici col·lapsat de Bangkok s'han registrat febles senyals de vida provinents del buit de les escales, una zona que segons els experts podria haver actuat com a espai de protecció natural. Aquesta troballa ha permès ampliar la finestra crítica de rescat, que es considerava tancada després de les primeres 72 hores.
Les tasques continuen sense descans amb l'assistència d'equips internacionals, inclosos els efectius especialitzats de l'exèrcit dels Estats Units. S'espera que un cop s'esgotin les possibilitats de supervivència, es faci servir maquinària pesada per remoure les restes, el que complicaria la detecció de vida entre la runa si és que encara existís.
Un entorn hostil per al rescat
Molts dels danys més greus es concentren a les regions de Sagaing i Mandalay, on l'accés per carretera s'ha vist obstaculitzat per esfondraments, infraestructures col·lapsades i talls de comunicació. L'ajuda humanitària avança amb lentitud, amb dificultats logístiques que frenen l'arribada de subministraments i personal de suport. Les complicacions s'assemblen a les que es van viure durant el terratrèmol a Equador.
Imatges aèries mostren la magnitud de la destrucció: grans àrees urbanes transformades en zones gairebé irreconeixibles, amb edificis desplomats, camins intransitables i ciutadans atrapats en llogarets que han quedat completament aïllades. Mandalay, la segona ciutat més important del país, és una de les més afectades, amb nombrosos edificis històrics danyats o devorats pels enderrocs.
Organitzacions d'ajuda internacionals han sol·licitat un corredor humanitari per facilitar larribada de subministraments i equips de rescat. Tot i això, la situació política i el control militar de certes zones han complicat aquests esforços. Algunes ONG denuncien traves administratives i manca de coordinació des de les institucions centrals del país.
A més, la situació resulta especialment crítica a les comunitats rurals, on l'assistència oficial triga més a arribar i molts supervivents han hagut d'improvisar refugis temporals amb materials rescatats entre les ruïnes. Grups de voluntaris han començat a organitzar xarxes de distribució d'aliments i d'aigua malgrat els riscos.
Amb cada dia que passa, les tasques de rescat es tornen més difícils. La calor, la pols i la runa dificulten la feina dels equips, mentre les esperances de trobar més persones amb vida disminueixen. Això és un recordatori de la importància d'activar alertes primerenques en cas de terratrèmols.
La catàstrofe que ha sacsejat Birmània i els seus veïns planteja també interrogants sobre la preparació d'infraestructures a la regió davant de fenòmens sísmics d'alta intensitat. La necessitat d'enfortir els protocols d'emergència, millorar els sistemes d'alerta primerenca i reforçar les construccions són qüestions que es comencen a debatre als fòrums regionals després del desastre.
El terratrèmol de Birmània s'ha convertit en un dels més letals de la regió en els últims anys, portant no només una estela de destrucció sinó també una crisi humanitària que amenaça de deixar profundes seqüeles. Les imatges d'edificis reduïts a enderrocs, ciutadans buscant els seus éssers estimats i rescatistes lluitant contra el rellotge reflecteixen el drama humà darrere dels números. Tot i que alguns rescats reeixits mantenen viva l'esperança, el país encara ara una llarga i complexa recuperació que exigirà el suport tant nacional com internacional.
