El Cenozoic és una era que es divideix en dues èpoques conegudes com Plistocè y Holocè. L'Holocè és l'última època que es coneix ja que és en la que actualment es troba el nostre planeta. Va començar fa aproximadament 12.000 anys, exactament l'any 10.000 aC i fins avui dia ens trobem a l'Holocè. En aquest període es comprèn la major part de el desenvolupament de la humanitat fins i tot des de l'aparició de l' Homo sapiens fins a les tecnologies que tenim avui dia.
En aquest article anem a explicar-te tot el que has de saber sobre l'època de l'Holocè.
Característiques generals
Durant aquest període el planeta ha canviat molt poc. La majoria dels canvis que s'han observat són de biodiversitat ja que l'acció de l'home actual sobre milers d'espècies de plantes i animals en provoca l'extinció. L'ésser humà s'ha convertit en l'espècie dominant del planeta tot i estar-li causant molt de mal.
L'Holocè s'estén des de fa més de 12.000 anys aproximadament i és el que abraça tot desenvolupament de la humanitat, incloent-hi l'establiment dels primers grups socials i les primeres civilitzacions humanes. També s'observen grans avenços tant culturals com intel·lectuals i tecnològics, que han permès el desenvolupament de diverses cultures, com s'esmenta a l'article sobre la cultura de la vall de l'Indus. A més, l'extinció de moltes espècies, que es relaciona amb la incidència humana, és un dels temes que mereix atenció, com es detalla a els éssers humans provocant extincions.
Durant aquesta època hi ha hagut una extinció massiva d‟espècies que s‟ha observat a través d‟un procés continuat i permanent. Aquestes espècies tant d'animals com de plantes s'han reduït en grans quantitats a causa de l'acció de l'ésser humà. Tot aquest procés ha estat catalogat pels especialistes com a procés d'extinció dels més greus que s'ha donat al nostre planeta. Això és perquè la causa de l'extinció no ha estat per raons de l'acció de factors ambientals sinó per una de les espècies que habiten el planeta i que s'ha convertit en la dominant.
Durant l'Holocè es considera que hi ha una època interglacial. És a dir, una època en què acaba el refredament intens i es troba amb menys superfície coberta de gel. S'espera que en un futur no gaire llunyà es produeixi una altra glaciació ja que pels estudis que es tenen i el coneixement a través de registres fòssils, aviat o hauria de començar una altra època de glaciació. Per tant, és rellevant estudiar els canvis climàtics al llarg de la història, com ho fa la propera glaciació a Espanya y el canvi climàtic a Cap d'Hornos.
Geologia de l'Holocè
Pel que fa a la geologia, es tracta d'una època on hi ha hagut poca transcendència ja que no hi ha hagut grans canvis en moviments orogènics ni en la configuració dels continents. Alguns fragments que van pertànyer al gran continent conegut com a Pangea han continuat movent-se però a una major lentitud del que ho feia a l'antiguitat. La distància que recorren els continents des de l'inici d'aquesta època fins a l'actualitat només ha estat d'un quilòmetre. No obstant això, cal destacar que les masses continentals mai no deixaran de desplaçar-se i cal esperar que d'aquí a uns milions d'anys tornin a col·lisionar ia formar un altre súpercontinent.
Durant aquesta època també s'ha experimentat un augment en el nivell del mar a causa de la fosa de les glaceres. Moltes de les terres que avui dia es troben submergides sota l'aigua es trobaven al principi formant ponts entre algunes regions. En aquest sentit, es pot dir que el descongelació no ha estat causat per un procés gradual sinó que hi ha hagut períodes en què el desglaç va aconseguir certs pics, ocasionant un increment més abrupte del nivell del mar. Aquest aspecte és fonamental per entendre com el glaciarisme ha influït al planeta i com es pot veure afectada la fauna de l'Holocè.
Tenint en compte aquestes dades es pot concloure que el nivell del mar ha augmentat un total de 35 metres des que va començar l'Holocè. Una dada preocupant és que en els darrers 25 anys s'ha tornat a incrementar el nivell del mar a un ritme d'aproximadament uns 3mm per any, cosa que és una cosa accelerada pel que és el ritme normal. Això és degut a un increment de l'efecte hivernacle que provoca un augment de les temperatures a nivell global i que és causat per l'acció d'alguns dels gasos que són capaços de retenir calor.
Clima de l'Holocè
Les temperatures durant aquesta època són força més suaus que les èpoques anteriors. Això és perquè és una època interglacial. La mitjana de les temperatures va ser un augment entre 4 i 9 graus aproximadament. L'escalfament del planeta no va ser uniforme, ja que en algunes regions va experimentar un increment més gran i en altres una disminució de les mateixes. Les terres que han patit un refredament més gran són les que es trobaven localitzades més cap al sud.
En altres regions on han tingut un clima desèrtic des de sempre van començar a augmentar el règim de precipitacions, cosa que mostra com el clima ha anat canviant al llarg de l'Holocè. Aquest canvi climàtic es reflecteix a la fauna i flora adaptant-se a noves condicions, com es detalla a la fauna de l'Holocè.
Flora i fauna
El desenvolupament de la vida durant l'època de l'Holocè no ha donat massa modificacions des del punt de vista evolutiu. La tendència més marcada que es pot representar durant aquests anys és que les espècies han començat a desaparèixer a un ritme més accelerat que mai. Molts relacionen aquesta disminució de les espècies arran de l'aparició de l'ésser humà, com es reflecteix a les extincions massives. L'extinció es veu continuada fins a l'època actual en què hi ha una gran quantitat d'espècies en perill.
Les plantes que major distribució tenen a nivell planetari són les angiospermes. Les regions del tròpic més properes a l'Equador són aquelles on es troben més quantitat de selves humides que tenen abundància de plantes i una gran biodiversitat. A les àrees més properes als pols, la vegetació canvia radicalment. Les plantes frondoses i humides de la selva donen pas a un altre tipus d'arbres adaptats a temperatures més baixes.
Pel que fa a la fauna, els animals no han variat massa durant l'Holocè. Les espècies que han aconseguit mantenir-se al llarg de tot aquest temps amb prou feines han experimentat canvis ni cap evolució. El que sí que s'ha accentuat i perllongat en el temps és l'extinció d'animals tant terrestres com marins. Tot això és provocat per l'acció de l'ésser humà i el seu afany de conquerir el planeta, com es pot veure en l'impacte que posseeix a l'equilibri ecològic.
