La detecció primerenca i precisa d'esdeveniments sísmics és crucial a territoris volcànics com l'arxipèlag canari, on l'activitat associada a moviments magmàtics i erupcions és una constant. Les institucions científiques i autoritats han recorregut tradicionalment a xarxes de sismòmetres a terra per controlar aquests fenòmens, però les particularitats geogràfiques insulars en limiten l'abast i la precisió, especialment en l'entorn submarí.
Davant aquests desafiaments, els hidròfons marins emergeixen com una eina prometedora per millorar el monitoratge sísmic en àrees insulars. Així ho reflecteixen diverses investigacions impulsades per equips de la Universitat de La Laguna, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) i la Universitat de Concepción de Xile, que destaquen la utilitat d'aquests sensors a la vigilància d'illes volcàniques com les Canàries.
Com funcionen els hidròfons a la vigilància sísmica?
El desplegament d'hidròfons en aigües poc profundes al voltant de les illes permet registrar senyals acústics submarins associades a moviments sísmics. Aquests dispositius, situats a prop del fons marí però fora de l'abast dels corrents més intensos, capten canvis en les vibracions de l'aigua generades per terratrèmols volcanotectònics. El mètode és menys costós i més senzill d'operar i mantenir que la instal·lació de sismòmetres directament sobre el llit marí, fet que suposa un avantatge clar per a la vigilància en àrees remotes o de difícil accés.
Durant la erupció del volcà Tajogaite el 2021, els experts van realitzar un experiment consistent a instal·lar un hidròfon a 77 metres de profunditat ia uns 7 quilòmetres de la boca volcànica, per tal de analitzar el paisatge sonor sota el mar coincident amb lactivitat eruptiva. D'aquesta manera, es volia comprovar si la hidroacústica podia aportar informació significativa sobre els fenòmens sísmics en temps real.
Resultats i correlació de senyals acústics i sísmics
L?estudi va comparar les dades acústiques recollides per l?hidròfon amb les d?una estació sísmica terrestre ubicada a 12 quilòmetres del volcà i amb l?arxiu de l?IGN. En total, es van identificar 712 senyals acústics impulsius que coincidien temporalment amb esdeveniments sísmics registrats a terra. Analitzant tots dos conjunts de dades independents, els investigadors van concloure que els hidròfons flotant prop del fons marí són capaços de captar senyals volcanotectònics tan eficaces com les dels sismòmetres convencionals sobre terra ferma.
A més, es va aconseguir demostrar una correlació directa entre el nivell de pressió sonora dels senyals acústics registrades per l'hidròfon i la magnitud dels terratrèmols calculada pels equips terrestres. Aquesta relació indica que l'energia acústica captada al medi marí reflecteix amb precisió la intensitat dels esdeveniments sísmics ocorreguts a prop de les illes.
Avantatges dels hidròfons i aplicacions pràctiques
Entre els beneficis principals d'aquesta tecnologia destaca que els hidròfons són més assequibles i manejables en comparació amb els costosos sismòmetres de fons oceànic. complementant eficaçment les estacions terrestres i millorant la localització dels epicentres a àrees on l'accés físic és limitat o la distribució de sensors a terra queda restringida per l'orografia insular.
Els experts proposen la integració de la monitorització acústica passiva marina amb la xarxa sísmica terrestre per optimitzar la vigilància i l'anàlisi en arxipèlags volcànics. D'aquesta manera, se'n facilitaria una resposta més ràpida i coordinada davant d'erupcions i s'obtindria informació més detallada per investigar l'evolució dels episodis sísmics, tot recolzant les decisions de protecció civil i gestió del risc volcànic.
Implicacions per a la gestió de riscos a illes volcàniques
La hidroacústica en aigües succintes es presenta com una alternativa vàlida per millorar la detecció i quantificació de terratrèmols a zones insulars. Resultats publicats en revistes científiques com Informes científics reforcen la vigilància davant de fenòmens eruptius i ajuden a anticipar possibles emergències, sempre en coordinació amb els mètodes de monitorització terrestre i els protocols institucionals establerts.
Actualment, la col·laboració entre innovació tecnològica, investigació i preparació ciutadana, que inclou formació i simulacres coordinats amb organismes europeus de protecció civil, permet que les illes Canàries disposin de sistemes més robustos per afrontar les amenaces volcàniques i sísmiques.
L'avenç en la detecció i l'anàlisi de senyals sísmics submarins augmenta la seguretat i la capacitat de resposta per a la societat insular davant dels reptes que planteja l'entorn volcànic oceànic, aportant un coneixement més integral i evitant possibles desastres naturals.
