Centreamèrica és una regió coneguda per la seva intensa activitat volcànica, albergant una cadena de muntanyes que recorre des de Guatemala fins a Panamà. Aquesta zona geològicament activa conté nombrosos volcans, molts d'ells actius, fet que col·loca milions de persones en situació de risc per erupcions, emissions de gasos, fluxos piroclàstics, lahars i altres fenòmens volcànics.
Aquesta guia exhaustiva recopila informació detallada sobre els principals volcans actius a Centreamèrica i els perills associats. A més, s'hi inclou una anàlisi del monitoratge actual i els sistemes implementats per prevenir desastres, basant-nos en estudis científics actualitzats i documents tècnics procedents d'institucions oficials. Ens endinsarem en aquest apassionant i complex món de magma, lava i cendres.
Què és un volcà i com funciona?
Un volcà és una estructura geològica que es forma després de l'acumulació de material eruptiu a la superfície terrestre. Aquest material prové del magma de l'interior del planeta, que en sortir a l'exterior es converteix en lava, gasos o piroclasts. Depenent de factors com la viscositat del magma, la pressió i la interacció amb lentorn, les erupcions poden ser explosives o efusives.
Principals perills volcànics
Durant una erupció volcànica, es poden manifestar diferents amenaces naturals. Aquests són els set riscos principals que envolten els volcans:
- Colades de lava: masses de magma fos que es desplacen pels vessants del volcà. Les laves fluides generen extensos mantells, mentre que les més viscoses s'acumulen i es refreden ràpidament.
- Caiguda de cendres: partícules fines que ascendeixen a l'atmosfera durant erupcions explosives i després cauen a gran distància del cràter, afectant infraestructures, cultius i la salut pública.
- Fluxos piroclàstics: barreges ardents de gasos i fragments sòlids que es desplacen a velocitats de fins a 550 km/hi temperatures que ronden els 700 °C.
- Gasos volcànics: emissions de diòxid de carboni, sofre i altres compostos que poden ser tòxics. Poden alliberar-se de manera contínua o explosiva.
- Lahares: fluxos de fang volcànic causats per la barreja de cendra amb aigua. Són altament destructius i poden fluir a gran distància del volcà.
- Lliscaments de vessant: col·lapses estructurals de part del con volcànic que poden desencadenar erupcions o agreujar els danys.
- Tsunamis volcànics: onades gegants que poden originar-se per fluxos massius que arriben al mar o per erupcions submarines.
Principals volcans actius de Centreamèrica
Centreamèrica compta amb volcans actius de gran rellevància. Alguns s'estudien contínuament pel seu historial eruptiu i proximitat a zones habitades. A continuació, destaquem alguns dels més importants organitzats per país:
Guatemala
- Volcán de Fuego: un dels més actius d'Amèrica Central, va causar més de 100 morts el 2018. La seva capacitat destructiva resideix en les constants erupcions explosives i fluxos piroclàstics.
- Volcà Tajumulco: el més alt de Centreamèrica. Actualment no presenta activitat eruptiva constant, però pel seu historial és objecte de vigilància.
El Salvador
- Volcà Izalco: anomenat «el far del Pacífic», és conegut per les seves múltiples erupcions. Presenta risc moderat.
Nicaragua
- Volcà Sant Cristòfol: el més alt de Nicaragua i un dels més actius, amb freqüents explosions i emissions de gasos.
Costa Rica
- Volcà Poás: d'accés turístic, ha tingut erupcions significatives, com la del 2017. El seu cràter àcid el converteix en una amenaça constant.
- Volcà Turrialba: molt actiu en les últimes dècades, amb erupcions freqüents des del 2010. Les cendres han arribat fins i tot a afectar vols a San José.
- volcà Arenal: un dels més coneguts del país, va estar actiu fins al 2010. Es manté sota vigilància.
- Volcà Irazú: també amb història eruptiva important, encara que actualment en relativa calma.
- Rincón de la Vieja: ha mostrat erupcions menors i s'espera una activitat més gran en les properes dècades.
Panamà
- Volcà Barú: el més alt del país, sense erupcions documentades recents, però la seva ubicació mereix atenció.
Riscos per a la població
La presència de volcans actius a prop de centres urbans i turístics exposa la població a riscos que encara no estan completament mitigats. Per exemple, una erupció del volcà Poás o Turrialba a Costa Rica pot interrompre operacions aèries, danyar cultius i afectar la salut respiratòria de milers de persones. A Guatemala, el Volcà de Foc ja va demostrar la seva capacitat de causar catàstrofes humanes i materials de gran escala.
A més, els fluxos de fang o lahares generats durant pluges intenses després d'erupcions poden avançar per falltes o rius, arrasant tot al seu pas. Les cendres, per la seva banda, es poden dispersar centenars de quilòmetres depenent dels vents, afectant països veïns.
El cas del Reventador, Equador
El volcà El Reventador, encara que és a Sud-amèrica, ofereix un cas d'estudi molt útil pel seu activitat eruptiva permanent i el seu monitoratge exhaustiu. Ubicat a la zona subandina d'Equador, aquest estratovolcà ha estat actiu de forma gairebé contínua des del 2002, quan va tenir una erupció explosiva que va arribar als 17 quilòmetres d'altura.
Activitat recent i monitorització
Des del març del 2024 s'ha observat un augment progressiu en la quantitat i l'energia de les seves explosions. fluxos piroclàstics dirigits principalment als flancs sud i sud-oriental del cràter.
A més, existeix una zona d'incandescència permanent observada per càmeres tèrmiques i satel·litàries, cosa que suggereix acumulació de material calent. Les emissions de gasos com el SO2 també han augmentat, detectades per sensors satel·litals com TROPOMI.
Possibles escenaris
Els tècnics consideren que si l'activitat augmenta podrien generar-se fluxos piroclàstics més extensos o fluxos de lava, amenaçant zones fins a 2.5 km del cràter. El material solt acumulat també podria provocar lahars en cas de pluges intenses, afectant les lleres properes.
Importància del monitoreig volcànic
Detectar canvis a l'activitat volcànica abans d'una erupció és fonamental per a protegir les poblacions properes. Per això, els països centreamericans juntament amb organitzacions internacionals han anat desenvolupant xarxes de vigilància que inclouen:
- Estacions sísmiques: per detectar microtremolors generats pel moviment de magma.
- GPS i satèl·lits: per mesurar deformacions del terreny que indiquin pressió subterrània.
- Termografia infraroja: per visualitzar zones calentes al cràter o vessants.
- Monitorització de gasos: usant espectroscòpia i sensors satelitales com TROPOMI.
- Cambres de vigilància visible i tèrmica: instal·lades en punts estratègics per observar canvis morfològics.
Un exemple n'és la xarxa desenvolupada per l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya a les Canàries i replicada en part per països llatinoamericans. Aquest tipus de tecnologia permet emetre alertes en temps real i reduir considerablement les pèrdues humanes.
L'Institut Geofísic de l'Escola Politècnica Nacional d'Equador és un referent en aquests sistemes, amb un equip tècnic capacitat de monitorització sísmica, deformació, emissió de gasos i més. Gràcies a aquesta tasca constant, és possible entendre millor el comportament de volcans com El Reventador.
Gràcies a l'anàlisi combinada d'imatges satel·litals, dades sísmiques, càmeres tèrmiques i visibles, així com observacions de camp, es poden preveure escenaris i prendre decisions informades. Per exemple, tancar rutes, evacuar poblacions o emetre alertes a l'aviació.
L'activitat volcànica a Centreamèrica és constant, diversa i desafiant. La regió acull una important concentració de volcans actius, molts d'ells perillosos per la proximitat a centres urbans. Volcans com el de Foc a Guatemala, el Poás i Turrialba a Costa Rica, i el San Cristóbal a Nicaragua, entre d'altres, requereixen un monitoratge constant.
Gràcies al treball conjunt d'institucions geofísiques, científics i governs, s'ha aconseguit millorar la vigilància i la preparació davant d'esdeveniments eruptius. El cas del volcà El Reventador a l'Equador ofereix una referència útil sobre com la vigilància integral permet detectar patrons d'activitat, avaluar riscos i prendre accions preventives.
És fonamental conèixer els riscos associats als volcans i comptar amb sistemes de vigilància volcànica sòlids per mitigar-ne els efectes i protegir vides. L'educació pública, la inversió en tecnologia i la cooperació internacional han de continuar sent eixos prioritaris per enfrontar aquesta amenaça natural permanent a la regió.