Gran Canàries, La Palma i altres territoris celebren i refermen les seves Reserves de la Biosfera com a models de sostenibilitat a Espanya

La figura de les Reserves de la Biosfera segueix consolidant-se com una de les grans apostes de sostenibilitat, protecció ambiental i desenvolupament equilibrat a diferents punts d'Espanya. Al llarg dels darrers dies, diversos territoris han celebrat fites clau, tant en aniversaris emblemàtics com en la consolidació o l'inici de nous projectes lligats a la protecció d'aquests espais ia la qualitat de vida dels seus habitants.

Les darreres jornades han deixat clar que la protecció de la biosfera no és una tasca exclusiva d'administracions, sinó el resultat d'un constant diàleg entre institucions, societat civil, sector productiu i agents locals. Exemples de celebració, reivindicació i també aprenentatge s'han donat a illes com Gran Canària, La Palma o Lanzarote, i en enclavaments peninsulars com València, la Planada Alabesa i La Sibèria extremenya.

20 anys de la Reserva de la Biosfera de Gran Canària

L'illa de Gran Canaria ha commemorat el vintè aniversari del seu Reserva de la Biosfera amb una successió d´activitats, exposicions i mostres fotogràfiques centrades a divulgar el paper clau d´aquest territori protegit. Aquesta reserva representa el 42% de la superfície insular i inclou tant àrees terrestres com una franja marina important, abastant milers d'hectàrees plenes d'endemismes i una biodiversitat intrigant. Amb més de 6.000 espècies registrades, més de mil endèmiques, l'illa és considerada un autèntic «punt calent» mundial de biodiversitat.

L'aniversari és un recordatori de la implicació col·lectiva que exigeix ​​la gestió d'un espai que, a més de riquesa natural, acull unes 16.000 persones, el compromís del qual és essencial per garantir la protecció de l'entorn i un desenvolupament sostenible. Durant aquests anys, la gestió s'ha professionalitzat enormement, amb un institut dedicat i un equip multidisciplinari d'experts que han aconseguit escalar projectes i ampliar tant el finançament com la repercussió social de la reserva.

Gran Canària ha esdevingut també referent internacional: és l'única illa espanyola amb un reconeixement simultani com a Reserva de la Biosfera i Patrimoni Mundial de la UNESCO, cosa que ha exigit desplegar fórmules de governança innovadores i coordinades per harmonitzar conservació, turisme, agricultura i gestió cultural. Les àrees naturals protegides a Mèxic ofereixen un exemple de com gestionar espais semblants amb èxit.

Tot aquest esforç s'ha reforçat, a més, per la implicació de la població local, gràcies a línies de subvenció per a entitats socials, ecoescoles, campanyes de sensibilització i el desenvolupament de rutes i infraestructures que faciliten el gaudi sostenible de l'entorn.

La Palma: 42 anys entre la conservació i la transformació

L'illa de La Palma celebra més de quatre dècades des de la primera declaració d'un dels seus enclavaments com a Reserva de la Biosfera, un procés que va culminar el 2002 amb la protecció de tota l'illa sota aquest segell internacional. Les commemoracions han posat en valor una trajectòria que combina la conservació ecològica amb una ferma vocació de canvi social i resiliència.

Especial protagonisme ha tingut la Fundació Reserva Mundial de la Biosfera de La Palma, considerada protagonista en la reconstrucció de l'illa després de la recent erupció volcànica. Més de 140 projectes han estat impulsats en àmbits com la restauració ambiental, l'eficiència energètica, la custòdia del territori o l'agroecologia, molts finançats per fons europeus i executats amb total transparència, segons subratlla el Cabildo insular.

L'aniversari ha portat també reconeixements, com el nomenament de Ambaixadors de Bona Voluntat i homenatges a ciutadans compromesos amb el patrimoni natural i cultural local. A més, s'ha presentat una full de ruta orientada a enfortir l‟adaptació climàtica, l‟educació ecosocial il‟arrelament dels valors tradicionals en un context global marcat per la crisi i la transformació cultural.

Lanzarote i La Sibèria: impuls a la participació i la sostenibilitat

Per la seva banda, la Reserva de la Biosfera de Lanzarote ha fet un pas més aprovant bases reguladores per a noves subvencions adreçades a entitats sense ànim de lucre de Lanzarote i La Graciosa. La finalitat daquestes ajudes és fomentar projectes que impulsin la biodiversitat, leconomia circular, la restauració ambiental i la sensibilització sobre els valors de lentorn protegit. El procés serà competitiu i es prioritzaran iniciatives alineades amb els objectius de desenvolupament sostenible.

En el cas de La Sibèria (Badajoz), la Diputació Provincial acaba de sancionar el reglament del Consell General de la Reserva de la Biosfera, un pas indispensable per accedir a fons europeus i enfortir la gestió d'una comarca especialment afectada per la despoblació. El debat polític ha estat present en el procés, encara que les administracions implicades mostren voluntat de consens i de donar continuïtat a un projecte clau per al desenvolupament rural, la conservació i la innovació social al medi extremeny.

València i Llanada Alabesa: processos participatius en marxa

Al litoral mediterrani, València ha reprès el procés de candidatura de l'Albufera per obtenir la declaració com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Les darreres setmanes han estat marcades per reunions tècniques i jornades de participació orientades a recollir l'opinió de tots els actors que conviuen en aquest paratge de valor ecològic, agrícola i cultural incalculable. La integració d'usos tradicionals com ara la caça, la pesca i l'agricultura és fonamental en aquest procés. Tot i contratemps, com la dona de 2024, l'objectiu és aconseguir recolzament ple abans de la presentació definitiva a finals d'any.

De manera similar, a la Llanada Alavesa, Vitòria-Gasteiz i el seu entorn han obert un diàleg públic per explorar la possibilitat d'esdevenir Reserva de la Biosfera. El procés està en fase inicial, centrat en l'escolta activa i en debats socials sobre els beneficis i els reptes que implicaria aquesta figura de protecció per a una de les zones més poblades que podrien obtenir aquest reconeixement. La gestió participativa en aquests processos reflecteix la importància de reconèixer la biosfera com a espai de convivència i sostenibilitat.

Aquests exemples a tot el país mostren un camí ferm cap a la sostenibilitat i la gestió participativa, on la ciutadania i les institucions col·laboren per protegir recursos naturals, promoure la cultura local i obrir oportunitats per al desenvolupament rural sense sacrificar-ne la conservació. Un model en constant evolució que, tenint en compte aquestes jornades, compta amb el suport i l'energia necessaris per afrontar els reptes del futur.