Segons els astrònoms, a l'univers observable hi ha entre 100.000 i 200.000 milions de galàxies. Els astrònoms també classifiquen les galàxies en tres grups diferents segons la seva forma: el·líptiques, espirals i irregulars. Aquest sistema de categorització va ser dissenyat per Edwin Hubble, un astrònom nord-americà, i es basa únicament en l'aparença visual i la forma d'una galàxia, no en altres característiques com la taxa de formació estel·lar o l'activitat del nucli galàctic. Hi ha un llistat de les galàxies més boniques de l'univers.
En aquest article us explicarem quines són les galàxies més boniques de l'univers, les seves característiques i importància.
Característiques de les galàxies més boniques
Un exemple exemplar de galàxia espiral és la Via Làctia, la característica de la qual més distingible són els seus braços espirals. S'estima que la Via Làctia té uns 13.200 milions d'anys i té un diàmetre de 100.000 anys llum. El disc de la galàxia no és completament pla, sinó més aviat distorsionat, com demostren diverses imatges. Els astrònoms atribueixen aquesta peculiar deformació a la influència de dues galàxies veïnes: el gran i el petit núvol de Magallanes, a les quals se'ls pot estudiar detalladament. A més del seu disc, la Via Làctia també té un halo.
Segons el consens científic, es creu que un considerable 90% de la massa de la nostra galàxia està composta de matèria fosca. Tot i la seva invisibilitat, l'existència d'aquesta matèria enigmàtica es pot inferir a través de simulacions que comparen com es veuria la Via Làctia sense, com l'halo de matèria fosca que l'envolta.
S'estima que l'halo galàctic fa més de 15 kiloparsecs i està compost per una delicada barreja de gas interestel·lar, estrelles envellides i matèria fosca. Situat al punt més intern d'un dels grups de partícules en forma d'espiral coneguts com a braç d'Orió, el nostre sistema solar està situat a uns 27.000 anys llum del Centre Galàctic.
Al llarg de la història de la humanitat, la humanitat ha intentat comprendre la immensitat de l'univers, que és inherentment impredictible. Tot i el nostre important progrés en la comprensió del cosmos, amb noves revelacions que sorgeixen diàriament, encara tenim molt per aprendre i descobrir.
Per obtenir una comprensió més profunda d'una de les entitats visualment més impressionants que existeixen, ens embarcarem en un viatge a través del cosmos, travessant més enllà de la nostra Via Làctia i explorant galàxies veïnes com el Barret, Andròmeda i el Renacuajo. Val la pena assenyalar que en aproximadament quatre mil milions d'anys, la nostra Via Làctia i Andròmeda xocaran, creant una nova entitat coneguda com a Lactomeda.
Les galàxies més boniques de l'univers
La Via Làctia
El terme Via Làctia fa referència a la galàxia que conté el nostre sistema solar i tots els seus cossos celestes. Està compost per una àmplia gamma d'estrelles, planetes i altres cossos celestes, que estan units per la força de la gravetat. S'estima que la Via Làctia té aproximadament 13.600 milions d'anys i està ubicada al Grup Local de galàxies, que també conté a Andròmeda i diverses altres galàxies més petites. Es creu que té un diàmetre d'uns 100.000 anys llum i conté al voltant de 100 mil milions d'estrelles, fet que la converteix en una de les galàxies més importants de l'univers.
La nostra galàxia, que ocupa el segon lloc en mida dins del Grup Local, té una massa equivalent a 10^12 vegades la del sol. Està classificada com una galàxia espiral barrada, amb un diàmetre mitjà estimat de aproximadament 100.000 anys llum. La galàxia té entre 200.000 i 400.000 milions d'estrelles. La distància des de la nostra estrella, el Sol, al centre de la galàxia fa aproximadament 25.766 anys llum.
Galàxia Pal d'Hoquei
La galàxia del Pal d'Hoquei, també coneguda com a NGC 4656, és el focus principal d'aquesta imatge capturada pel Telescopi Espacial Hubble de NASA/ESA. Aquesta galàxia està ubicada a la constel·lació de Canes Venatici, i encara que el seu nom és enganyós a causa de la perspectiva limitada d'aquesta imatge, en realitat té la forma d'un pal llarg i distorsionat que s'estén a través de l'espai abans de corbar-se a un extrem i assemblar-se a un pal d'hoquei còsmic.
Aquesta forma única es pot atribuir a la interacció entre NGC 4656 i dues galàxies veïnes, NGC 4631 i NGC 4627, que han provocat una transformació de les estrelles, el gas i la pols de la galàxia en la forma sorprenent i notable que veiem avui. És fascinant observar com aquestes interaccions entre galàxies poden alterar-ne l'aparença i donar lloc a formes tan impressionants.
Gran Núvol de Magallanes
El Gran Núvol de Magallanes, també conegut com a LMC, és una galàxia nana que forma part del Grup Local i està situada aproximadament a 163.000 anys llum de la nostra Via Làctia. Està classificada com una galàxia irregular degut a la seva forma distorsionada ia la manca d'un volum central. El LMC alberga nombroses regions de formació estel·lar, inclosa la Nebulosa Taràntula, que és una de les regions de formació estel·lar més actives de tot el Grup Local. A més, el LMC ha servit com a punt de referència crucial per a astrònoms i cosmòlegs en els esforços per determinar la taxa d'expansió de l'univers.
El Gran Núvol de Magallanes és una galàxia diminuta que forma part del Grup Local de galàxies. Tot i estar situat a una distància d'aproximadament 160.000 anys llum de la Terra, encara és visible a simple vista com un objecte tènue situat a l'hemisferi sud del nostre planeta, entre les constel·lacions de Daurat i Mensa. La galàxia va cridar l'atenció del públic per primera vegada gràcies a l'explorador portuguès Fernando de Magallanes, que va fer el descobriment inicial, prestant així el nom a la galàxia.
Galàxia NGC 4248
NGC 4248 és una galàxia que es pot trobar a la constel·lació de Canes Venatici. NGC 4248, una galàxia espiral, està situada a la constel·lació de Canes Venatici i és aproximadament a 25 milions d'anys llum del nostre planeta. La càmera de camp ampli 3 del Telescopi Espacial Hubble de NASA/ESA va capturar una imatge que retrata una impressionant col·lecció de gas lluminós, pols d'obsidiana i estrelles radiants: la galàxia espiral NGC 4248.
Galàxia d'Andromeda
La galàxia d'Andromeda, també coneguda com a M31, és una galàxia espiral situada a uns 2,5 milions d´anys llum de la Terra. És la galàxia més propera a la Via Làctia i és visible a simple vista al cel nocturn. Amb un diàmetre d'aproximadament 220.000 anys llum, és la galàxia més gran del Grup Local de galàxies, que inclou la Via Làctia i al voltant de 54 galàxies més petites. També se sap que la galàxia d'Andromeda té un enorme forat negre al centre, amb una massa estimada al voltant de 140 milions de vegades la del sol.
Situada a la constel·lació d'Andromeda, la galàxia d'Andromeda es troba aproximadament a 2.537 milions d'anys llum de la Terra. Encara que aquesta distància és increïblement enorme, la proximitat de la galàxia al nostre planeta és tan gran que és l'objecte més llunyà visible a simple vista des de la Terra. A més, és la gran galàxia més propera a nosaltres i comprèn una quantitat d'estrelles similar a la de la Via Làctia.
