Descobriment de la galàxia bessona de la Via Làctia
Durant les vacances d'estiu a Cantàbria l'any passat, el conegut astrofísic Luca Costantin va gaudir d'un dia de lleure l'1 d'agost. Després d'explorar les exuberants muntanyes verdes i les platges de sorra de Sant Vicenç de la Barquera, va encendre l'ordinador portàtil i va revisar el correu electrònic, un hàbit que admet tenir fins i tot quan està de vacances. Entre els nous missatges hi havia un conjunt d'imatges captivadores capturades pel revolucionari telescopi espacial James Webb, llançat el Nadal del 2021.
Mentre examinava les imatges i classificava diverses galàxies, una en particular va cridar la seva atenció. Havia descobert Ceers-2112, una galàxia que es podria considerar la «germana bessona» de la Via Làctia al costat oposat de l'univers. Aquest descobriment es detalla a l'edició d'aquesta setmana de la prestigiosa revista científica Nature. Val la pena assenyalar que s?estima que l?univers té 13.800 milions d?anys.
Segons un estudi realitzat per Costantin i els seus col·legues, galàxies que s'assemblen a la Via Làctia existien fa 11.700 milions d'anys, quan l'univers només tenia el 15% de la seva edat actual. El telescopi ultrasensible James Webb ha captat la tènue llum emesa durant la infància de l?univers. «És com si estiguéssim veient la nostra galàxia en el passat», afirma Costantin, un investigador italià de 33 anys.
L'astrofísic Pablo G. Pérez González compara el descobriment amb el d'una persona de 100 anys que no s'ha vist mai al mirall rebent un autoretrat enviat per una germana bessona desconeguda quan tenia 15 anys. Aquesta és la galàxia similar a la Via Làctia més remota mai descoberta, coneguda com a ceers-2112. Aquesta galàxia s'ubica a la regió del cel entre les constel·lacions de l'Óssa Major i el Boyero, que és una línia de punts que sembla una figura humana i té l'estrella Arturo, una de les més brillants del cel.
Galàxia Ceers-2112
Segons Pérez González, un dels autors principals de l'estudi, la massa combinada de les estrelles a ceers-2112 equival a 3.900 milions de masses solars, una mida que concorda amb les simulacions de les dimensions de la Via Làctia de l'època. «En aquella època hi havia deu vegades menys masses solars a la nostra galàxia», explica l?investigador, que investiga amb Costantin al Centre d?Astrobiologia (INTA-CSIC) de Torrejón de Ardoz, Madrid. Igual que altres galàxies espirals de l'univers local, la Via Làctia té a la zona central una estructura en forma de barra, que és allargada. Fa aproximadament 15 anys, el Telescopi Espacial Hubble, que va ser llançat el 1990 i era primitiu en comparació amb l'actual Telescopi Espacial James Webb, va permetre examinar aproximadament 2.000 galàxies similars.
La conclusió a què van arribar els astrònoms de la NASA és que les barres centrals de les galàxies espirals són el resultat de l'evolució de les galàxies. Les barres es formen quan les òrbites de les estrelles es tornen inestables i es desvien de les seves trajectòries circulars anteriors. En aquestes estructures allargades s'acumulen grans quantitats de gasos, donant origen a noves estrelles i transformant les galàxies.
La jove ceers-2112 és un exemple de galàxia que sorprenentment presenta una barra al seu centre, malgrat tenir només 2.100 milions d'anys quan va emetre la llum que va arribar al telescopi. La importància d'aquestes estructures, segons Pablo G. Pérez González, rau que juguen un paper crucial en la formació de la vida. Perquè el Sol es formi amb els seus metalls essencials, inclosos el ferro, el níquel, el carboni, el silici i tots els altres ingredients de la vida, les estrelles anteriors han d'haver tingut òrbites el·líptiques, transportant materials des d'on es formen més estrelles a una galàxia cap a les àrees exteriors.
Antiga galàxia bessona de la Via Làctia
Anunciada fa tres anys, l'existència de SPT0418-47, una galàxia «bessona» de la Via Làctia, ja s'hi havia establert com una entitat colossal i estable quan el cosmos tenia només 1.400 milions d'anys. No obstant, no tenia bar. Segons Pérez González, «La Via Làctia pot tenir innombrables bessons, i observem cadascun en diferents èpoques de l'univers. Aquests bessons ens poden proporcionar una línia temporal de l'evolució de la Via Làctia».
La galàxia ceers-2112 porta el nom del projecte internacional Cosmic Evolution Early Release Science, en què participen astrofísics del Centre d'Astrobiologia. Tot i que no va participar a l'estudi, l'astrofísic mexicà Yetli Rosas Guevara va elogiar la investigació. Afirma: «Aquesta és la primera publicació que identifica galàxies espirals amb una barra central a la infància de l'univers. Donada la primerenca edat, esperaríem que tot fos més turbulent«. Guevara realitza simulacions cosmològiques al Centre Internacional de Física de Donostia a Sant Sebastià. Segons Rosas Guevara, no es pot subestimar l'impacte del telescopi espacial James Webb al camp de l'astronomia.
Gràcies a aquesta poderosa eina, els astrònoms han pogut detectar les galàxies inicials que van sorgir a l'univers. Guevara assenyala que amb observacions addicionals, es podria determinar si ceers-2112 va ser un succés singular durant l'univers en les primeres etapes o si ja existien nombroses galàxies similars a la Via Làctia.
Com podeu veure, amb cada descobriment anem col·locant peces del puzle del nostre univers per entendre millor com es forma i tota la seva composició. Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre les característiques de la galàxia genera de la Via Làctia i els seus descobriments.