La Lluna segueix sent un dels grans focus d'atenció tant per a aficionats a l'astronomia com a la ciència internacional. El seu cicle, que es completa aproximadament a 29,5 dies, abasta fases com la lluna nova, el quart creixent, la lluna plena i el quart minvant, cadascuna amb particularitats visibles des de diferents punts de la Terra i que històricament han marcat el calendari de moltes cultures per definir activitats religioses, festives, de cultiu i fins i tot de bellesa.
Aquest estiu de 2025 comporta una agenda lunar plena d'esdeveniments i fenòmens per als observadors del cel a Espanya i altres parts del món. A més, la investigació científica europea i mundial es prepara per a nous reptes a la superfície lunar i al seu entorn, alhora que s'analitzen possibles riscos des de l'espai proper.
Les fases de la Lluna al juny i juliol de 2025: el calendari lunar
Durant el juny i el juliol del 2025, el cicle lunar ens regala diverses fases destacades que els aficionats poden seguir tant a simple vista com amb ajuda de telescopis o fins i tot des de plataformes digitals. El Institut Geogràfic Nacional assenyala que després de la transició des de la lluna nova a quart creixent el dia 3 de juny (sota el signe de Verge), la lluna plena arriba l'11 de juny (Sagitari), seguida del quart minvant el 18 (Piscis) i la lluna nova el 25 (Càncer). La lluna plena d'aquest mes, popularment coneguda com lluna de maduixa, serà la darrera de la primavera, just abans de l'inici de l'estiu el 21 de juny a les 4 hores.
Al juliol, el calendari lunar continua amb la fase de quart creixent el 2 de juliol sota Libra, la «lluna del cérvol» el 10 de juliol sota Capricorn, quart minvant el 18 (Àries), i lluna nova el 24 (Leo). Al llarg d'aquests dies, la lluna es mostrarà propera a astres com Venus i Júpiter a l'alba, i serà protagonista juntament amb pluges de meteors com les Perseides i les Delta Aquarides. L'observació de la lluna plena de juliol serà especialment cridanera, ja que coincideix amb la millor època per gaudir de cels clars i temperatures agradables.
El calendari lunar també és útil per als que planifiquen activitats segons les fases. Per exemple, moltes persones creuen que tallar els cabells a quart creixent ajuda a que creixi més fort, mentre que fer-ho a quart minvant ralenteix el seu creixement. Tot i que no hi ha evidència científica sòlida, aquestes creences segueixen molt presents.
Observació de la Lluna i consells per gaudir del cel
Mirar la Lluna és un espectacle accessible per a tothom. Només cal aixecar la vista per veure-la brillar, però també es pot admirar en detall amb prismàtics o telescopis, especialment a la frontera entre la nit i el dia lunar, on s'aprecien cràters i muntanyes. Algunes plataformes de la NASA ofereixen imatges i recorreguts virtuals si els núvols impedeixen la visió directa a la teva localitat. Per ampliar els teus coneixements, pot interessar-te consultar llibres d'astronomia.
Els dies de lluna nova són ideals per observar estrelles i planetes. Com que el satèl·lit està ocult, el cel apareix més fosc i permet descobrir detalls del firmament que en altres nits passen desapercebuts. Si t'apassiona l'astronomia, aprofita l'absència de llum lunar per gaudir de constel·lacions i pluges de meteors, com les ja esmentades Perseides i Delta Aquarides. També pots consultar recursos en línia per a mapes del clima i planificar millor les nits d'observació.
A nivell quotidià, la lluna també marca recomanacions per al benestar i la cura personal. En fase nova, per exemple, es considera bon moment per iniciar nous hàbits saludables, cuidar el cabell, la pell o fins i tot fer petits canvis a la llar per renovar energies.
Investigació i exploració lunar: Europa trepitja l'accelerador
Europa intensifica els seus esforços en l'exploració lunar mitjançant projectes innovadors que busquen situar el continent a l'avantguarda de la investigació espacial. Destaquen els nous rovers autònoms de desenvolupament europeu, entre ells Mona Lluna, impulsat per l'empresa Venturi Space amb suport francès i europeu. Aquest rover, robust i capaç de sobreviure a les dures nits lunars, està dissenyat per desplaçar-se pel regòlit i enfrontar temperatures extremes, usant un sistema de bateries i motors protegits. El seu objectiu és explorar la zona del pol sud lunar al voltant de l'any 2030, i encara que és més petit que altres models com FLEX, també podria ser utilitzat en emergències per transportar astronautes. Per ampliar els teus coneixements sobre aquests projectes, et pot interessar consultar informació sobre la Lluna blava.
Al costat de Mona Luna destaca MAGPIE, un model que tindrà com a missió analitzar dipòsits de gel i altres volàtils al pol sud. Desenvolupat per la filial europea de la firma japonesa ispace i amb la participació d'institucions de diversos països europeus, MAGPIE portarà instruments sofisticats per estudiar el subsòl i les zones permanentment ombrejades del satèl·lit. Aquests desenvolupaments reflecteixen l'interès estratègic pel futur ús de recursos lunars i el suport decidit de la ESA (Agència Espacial Europea). Per entendre millor els recursos i possibilitats a la Lluna, visita què és el perigeu lunar.
Simulacions i estudis terrestres sobre la vida a la Lluna
Mentre avancen els plans espacials, a la Terra es multipliquen les simulacions per anticipar els efectes i els reptes de l'habitabilitat lunar. Una de les experiències més rellevants és l'estació. lunars a Polònia, una base que reprodueix les condicions d'aïllament i de vida a la Lluna. Recentment, la biotecnòloga Alba Sánchez Montalvo participarà en una missió de dues setmanes dins aquest entorn, juntament amb altres investigadors europeus. L'estació disposa de mòduls per a l'estudi de la salut, les rutines i la creativitat en condicions de confinament extrem, simulant fins i tot els cicles artificials de llum i l'alimentació espacial. Per conèixer altres aspectes de la Lluna, pots consultar curiositats sobre la Lluna.
Les investigacions no sols busquen preparar futurs astronautes, sinó també aportar solucions per a problemes quotidians a la Terra, com l'impacte de l'aïllament en el sistema immunitari, el desenvolupament de noves rutines de salut o la gestió de recursos en situacions límit.
Hi ha risc real d'impactes importants a la Lluna?
La Lluna està exposada de manera habitual a la caiguda de meteorits, però un estudi recent ha posat el focus a l'asteroide 2024 YR4. Detectat el desembre del 2024, aquest cos rocós d'uns 60 metres de diàmetre té una baixa probabilitat, al voltant del 4%, de xocar contra la Lluna el 2032. Si l'impacte arribés a produir-se, podria generar un cràter enorme i llançar a l'espai al voltant de cent milions de tones de runa, amb el potencial d'afectar satèl·lits terrestres i sistemes de comunicació en òrbita baixa durant diversos dies. Per entendre millor els riscos i les monitoritzacions, consulta què és un eclipsi lunar.
Els investigadors expliquen que bona part d'aquests fragments no arribarien a la superfície terrestre, però sí que podrien suposar una amenaça temporal per a la flota satelital i operacions lunars futures. La probabilitat d'aquest escenari continua essent reduïda, tot i que servirà per afinar la monitorització d'objectes propers al nostre planeta i establir models de prevenció més precisos.
Aquest conjunt d'activitats i coneixements al voltant de la Lluna continua confirmant el seu paper fonamental com a laboratori natural i camp de proves per a la ciència, l'enginyeria i la imaginació humana. Des dels calendaris lunars que regeixen les nostres rutines, fins al disseny de sofisticats robots i estacions de simulació, la Lluna manté intacta la seva capacitat per inspirar i desafiar els nostres límits.
