El Japó és sinònim de volcans, terratrèmols i una naturalesa enèrgica que, al llarg dels segles, ha modelat no només la geografia del país, sinó també la cultura, les creences i la forma d'afrontar la vida. Des de l'ancestral calma de la muntanya Fuji fins a les erupcions submarines que generen noves illes a l'arxipèlag, comprendre l'activitat volcànica al Japó suposa endinsar-se en una història de poderosos processos naturals, resiliència social i una adaptació constant.
En aquest article descobriràs com es formen els volcans japonesos, quins tipus de riscos hi ha, com es monitoritza l'activitat i quins són els episodis més recordats d'erupcions, així com l'impacte de tot això a la vida quotidiana i la filosofia del poble nipó. Prepareu-vos per a un viatge detallat i natural, on la ciència es barreja amb la tradició i l'experiència directa d'un dels països més fascinants del planeta.
L'escenari volcànic japonès: una terra forjada pel foc
Japó és un arxipèlag únic, compost per més de 14.000 illes de diferents mides, encara que les quatre principals (Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku) acaparen la major part de la població i l'activitat econòmica. Aquesta disposició no és casual: el país se situa a la vora del conegut Anell de Foc de el Pacífic, un cinturó tectònic on l'activitat sísmica i volcànica és intensíssima.
El territori japonès s'assenta a la confluència de diverses plaques tectòniques: Pacífica, Euroasiàtica, Nord-americana i Filipina. Els seus moviments són els responsables de la formació i activitat dels més de 100 volcans actius del país, cosa que representa prop del 10% del total mundial. No és estrany, doncs, que el Japó pateixi uns 1.500 terratrèmols a l'any i episodis freqüents d'erupcions, tant terrestres com submarines, que alteren el mapa geogràfic de manera regular.
Com es formen els volcans al Japó?
La formació volcànica al Japó és fruit de milions d'anys de processos geològics associats a la subducció de plaques. Quan la placa oceànica (Pacífica o Filipina) llisca sota el continent asiàtic, la fricció genera fusió del mantell terrestre, acumulant magma que, a causa de la pressió, ascendeix cap a la superfície i dóna origen als volcans japonesos.
L'activitat volcànica no només ha creat muntanyes singulars com la muntanya Fuji, sinó també extensos camps de lava, llacs volcànics, illes de formació recent i coves de gel. A més, cada erupció contribueix d'alguna manera a la reconfiguració del territori, ja sigui generant noves masses de terra, com va passar el 2023 a prop d'Ogasawara, o dividint llacs i donant lloc a fenòmens naturals que avui formen part de l'entorn i la cultura local.
Tipus de volcans i erupcions al Japó
El Japó presenta una gran diversitat de volcans: des de majestuosos estratovolcans com el Fuji, fins a cons més modestos o gegants submarins. L'activitat eruptiva també és diversa, variant entre explosions violentes, fluxos de lava, emissions de cendra, gasos tòxics i episodis freàtics (on l'aigua subterrània amplifica l'explosivitat).
Exemples històrics d'erupcions mostren aquesta varietat:
- Muntanya Fuji: Volcà símbol del Japó, amb fases de gran activitat des de fa 700.000 anys, alternant períodes d'erupcions explosives i fluxos de lava.
- Ontake: Un volcà amb una erupció inesperada el 2014, malgrat estar en nivell d'alerta 1 (mínim), va deixar desenes de víctimes i va mostrar l'impredictible d'aquests fenòmens.
- Motoshirane i Shinmoedake: Exemples recents de volcans amb alertes canviants, les erupcions de les quals han sorprès fins i tot experts i sistemes de vigilància avançats.
L'activitat volcànica també inclou fenòmens com tsunamis generats per col·lapses de sectors, lahars (fluxos de fang volcànic), fluxos piroclàstics i l'emissió de gasos que afecten comunitats fins i tot centenars de quilòmetres del cràter.
Riscos volcànics: perills i gestió a la vida japonesa
Viure al Japó vol dir conviure amb el risc permanent d'erupcions, terratrèmols i altres fenòmens associats. Els riscos van molt més enllà de la mera proximitat física a un volcà actiu:
- Cendra volcànica: Pot causar col·lapses de teulades, danys estructurals, obstrucció d'infraestructures i afectar la salut respiratòria de la població.
- Fluxos de lava: Generalment avancen lentament, però poden destruir habitatges, cultius i infraestructures al seu pas.
- Projectils balístics: Fragments de roca i lava expulsats durant erupcions poden ser letals a quilòmetres del cràter.
- Lahars i fluxos piroclàstics: Un dels perills més grans, ja que poden desplaçar-se a grans velocitats i arrasar pobles sencers, fins i tot durant períodes sense erupció si fortes pluges mobilitzen cendres acumulades.
- Gasos volcànics: Especialment el diòxid de sofre (SO₂), es poden estendre sobre grans àrees, deteriorant la qualitat de l'aire i afectant cultius i salut pública.
L'Agència Meteorològica del Japó monitoreja visiblement i tecnològicament més de 50 volcans i actualitza diàriament alertes que van del nivell 1 (baix) al 5 (evacuació obligatòria). Aquesta vigilància permet minimitzar els danys i reaccionar amb més antelació, tot i que la imprevisibilitat continua sent una constant: moltes erupcions han passat quan amb prou feines hi havia senyal d'alarma.
Exemples emblemàtics: Monte Fuji i altres volcans històrics
La figura de la muntanya Fuji és icònica, però també una de les més estudiades per la seva història eruptiva i el significat cultural. Des de la formació sobre antics volcans (Komitake i Kofuji) fa més de 700.000 anys, ha viscut diferents etapes d'activitat:
- Període prehistòric (fa 700.000 – 200.000 anys): S'assenta sobre les restes del volcà Komitake.
- Erupcions intenses fa 100.000 anys: Formació de l'antic Fuji i grans fluxos de lava.
- Última erupció de gran magnitud (1707): La cèlebre erupció de Hōei va llançar cendres fins a Tòquio i va arrasar llogarets, amb conseqüències socials i ambientals duradores.
- Esdeveniments recents: Tot i que no hi ha hagut erupcions en segles, petits terratrèmols i emissions de gasos mantenen la vigilància i la inquietud a la zona.
Altres volcans actius rellevants:
- Sakurajima: Amb centenars de petites erupcions cada any, és un dels volcans més ben vigilats del món i un exemple del risc quotidià.
- Unzen: Responsable d'una de les tragèdies més grans en temps recents, la seva erupció del 1991 va deixar una empremta inesborrable.
- Kusatsu-Shirane, Asama, Iō, Kuchinoerabujima, Suwanosejima i Shinmoedake: Tots han presentat episodis d'alerta els darrers anys, amb restriccions d'accés o evacuacions.
Els terratrèmols poden provocar erupcions volcàniques al Japó?
La relació entre terratrèmols i erupcions ha estat objecte de debat científic durant dècades. Encara que intuïtivament es podria pensar que un gran sisme pot «despertar» un volcà, els estudis més recents matisen aquesta connexió: no hi ha proves concloents que un terratrèmol concret desencadeni una erupció immediata, llevat que el volcà ja estigués proper a fer-ho.
El que sí que s'observa és un lleu augment en la probabilitat d'activitat eruptiva durant els mesos o anys posteriors a un gran terratrèmol, a causa de l'obertura de fractures que faciliten l'ascens de magma. Tot i això, la majoria d'erupcions semblen seguir els seus propis cicles interns, cosa que manté en suspens vulcanòlegs i organismes de protecció civil.
Gestió del risc: vigilància, cultura local i adaptació
La gestió del risc volcànic al Japó és una tasca d´alta especialització, que combina tecnologia punta, ciència i saviesa tradicional. Els sistemes d'alerta primerenca, la monitorització satelital, els observatoris i la col·laboració amb comunitats locals permeten una resposta ràpida davant de crisis. Alguns elements clau en la gestió són:
- Avaluació del perill i models geogràfics: S'utilitzen mapes de riscos, simulacions d'escenaris i recopilació de dades històriques per preveure àrees potencialment afectades.
- Xarxa d'observatoris volcànics: Amb accés a dades en temps real permeten emetre alertes i coordinar l'evacuació de poblacions en risc.
- Implicació de comunitats: Els habitants propers a volcans actius mantenen kits d'emergència i hàbits de vigilància constant, reforçant la cultura de resiliència.
A més, el coneixement popular i religiós (sintoisme i budisme) ha generat una filosofia peculiar davant dels desastres: shou ga nai (no es pot evitar) és una expressió habitual, reflectint l'acceptació i l'adaptació davant del que és inevitable, així com una recerca d'harmonia amb la naturalesa més que no pas de confrontació directa.
Impacte social, econòmic i cultural de lactivitat volcànica
El vulcanisme al Japó ha deixat una empremta profunda a tots els àmbits de la vida local. Des de la religió fins a l'arquitectura, passant pel turisme, els costums i l'economia, la influència de l'activitat volcànica és palpable:
- Onsen (aigües termals): Molts dels balnearis més famosos del país, sobretot a regions com Hakone, existeixen gràcies a la presència de fonts termals generades per activitat magmàtica.
- Hotels i rutes turístiques: Tot i les restriccions temporals i tancaments en zones com Owakudani, la majoria de les destinacions tornen a obrir i acullen turistes amb renovades mesures de seguretat.
- Art i iconografia: La muntanya Fuji i altres volcans han inspirat gravats, xilografies, bitllets, obres literàries i cançons tradicionals.
- Filosofia de resiliència: La reiteració de desastres naturals ha forjat un esperit social basat en la precaució, la unitat i la capacitat de recuperació davant de l'adversitat.
D'altra banda, els danys econòmics poden ser severs, ja sigui per pèrdues agrícoles a causa de la cendra, l'afectació d'infraestructures, les evacuacions massives o la paralització temporal del turisme i la indústria local. Tot i així, la societat japonesa ha sabut reinventar-se, innovant en construcció antisísmica, assegurances i sistemes de resposta davant de catàstrofes.
Casos d'estudi: Hakone, Sendai i la creació de noves illes
Hakone és una de les àrees volcàniques més visitades per turistes nacionals i estrangers, cèlebre pels seus paisatges i termes. Quan l'activitat volcànica augmenta, zones com Owakudani poden quedar restringides i afecta la mobilitat i l'economia local. Tot i això, fora d'aquests sectors de risc, la vida continua i les empreses busquen adaptar-se per no perdre el seu atractiu.
La regió de Sendai va ser protagonista el 2011 d'un dels desastres més importants de la història recent del Japó, quan un terratrèmol i posterior tsunami van devastar la costa oriental. L'experiència va marcar un abans i un després en la mentalitat local: ara, molts japonesos mantenen provisions i combustibles davant de la possibilitat de nous desastres i entenen la seva vida quotidiana sota aquest prisma d'incertesa i preparació constant.
La creació espontània de noves illes, com ha passat recentment a Ogasawara, és un altre fenomen destacable. Tot i que algunes d'aquestes illes són efímeres i desapareixen al cap de poc temps per erosió, d'altres perduren i s'integren al territori japonès, representant la naturalesa dinàmica d'aquest país en transformació perpètua.
Monitorització i futur de l'activitat volcànica al Japó
El futur del Japó està indissolublement lligat a la seva activitat volcànica. La constant vigilància gràcies als avenços tecnològics ia la col·laboració internacional permet estar millor preparats, però la possibilitat de sorpreses sempre hi és present. Les erupcions inesperades i els terratrèmols continuaran modelant tant el paisatge com la identitat del país.
L'exemple japonès és paradigmàtic: no es tracta d'eliminar el risc, sinó d'aprendre a conviure-hi, anticipar-se, adaptar-se i, en la mesura que sigui possible, aprofitar les oportunitats que ofereix aquest entorn canviant, com el turisme, la ciència i la innovació tecnològica.
El Japó és una mostra de com la natura pot marcar el destí d'un país i, alhora, inspirar els seus habitants a desenvolupar una cultura de respecte, alerta i resiliència davant dels desafiaments que imposa el planeta.