L'investigador conegut pel nom de Hans Christian Oersted va observar l'any 1819 com una agulla magnètica podia ser desviada per l'efecte d'un corrent elèctric. L'agulla magnètica era una composició d'un imant amb forma d'agulla. Aquest experiment va ser conegut com experiment d'Oersted i va posar de manifest l'existència d'una connexió entre l'electricitat i el magnetisme. Fins a aquesta època eren dos elements diferents així com la gravitació i l'electricitat.
En aquest article anem a explicar en què consisteix l'experiment d'Oersted i quines són les seves característiques i reflexions.
Origen de l'experiment d'Oersted
Cal tenir en compte que, en aquella època, no existia la tecnologia actual per poder realitzar investigacions i afirmacions en el mètode científic. L'experiment d'Oersted va posar de manifesto que existia una connexió entre l'electricitat i el magnetisme. Les lleis que descriuen matemàticament les interaccions magnètiques amb l'electricitat va ser desenvolupada per André Marie Ampère que es va encarregar d'estudiar les forces que existien entre els cables pels quals circulava els corrents elèctrics.
Tot es va originar gràcies a l'analogia que existeix entre el magnetisme i l'electricitat. És aquesta analogia la que va provocar que es fes una recerca en la relació que hi ha entre ells i que pugui explicar les característiques en comú. Els primers intents per poder investigar una possible relació entre les càrregues elèctriques d'imants no van donar massa resultats. El que sí van mostrar és que a l'posar objectes que estaven carregats elèctricament prop d'imants, s'exercia una única força entre ells. Aquesta força és d'atracció global com la que hi ha entre qualsevol objecte carregat d'electricitat i un objecte neutre. En aquest cas, l'objecte és l'imant.
L'imam i l'objecte carregat elèctricament s'atrauen, però no s'arriba a orientar. Això indica que no té lloc una interacció magnètica entre ells. Si és així, si s'orientarien. Oersted va realitzar per primera vegada l'experiment que va mostrar l'assistència de la relació que hi ha entre l'electricitat i el magnetisme. Ja l'any 1813 havia predit que pot existir relació entre ambdues però va ser l'any 1820 quan ho va comprovar.
Va passar mentre preparava la seva classe de física a la universitat de Copenhaguen. En aquesta classe va poder comprovar que si movia una brúixola a prop d'un cable que conduïa corrent elèctric, l'agulla de la brúixola tendia a orientar-se per quedar en una posició perpendicular a la direcció del cable.
característiques principals
La diferència fonamental que existeix de l'experiment d'Oersted amb altres intents anteriors que havien donat resultat negatiu és que a l'experiment de l'espira i el corrent, les càrregues que interaccionen amb l'imant estan en moviment. Tingueu en compte aquest fet es va poder conèixer el resultat de lexperiment dOersted ja que es va plantejar que tot el corrent elèctric era capaç de formar un camp magnètic. Ampere va ser un científic que va utilitzar el concepte de la relació que hi ha entre l'electricitat i el magnetisme per poder anticipar-ne una explicació. Gràcies a la seva resolució, va poder establir una explicació que donava la solució davant del comportament del magnetisme natural i va poder formalitzar tots els desenvolupaments en termes matemàtics.
Aportacions de l'experiment d'Oersted
La troballa que tot corrent elèctric és capaç de produir un camp magnètic va poder obrir moltíssimes vies de recerca sobre el magnetisme i la relació amb l'electricitat. Entre tots aquests camins oberts es van produir desenvolupaments força fructífers que vam desenvolupar als següents punts:
- Es va saber la determinació quantitativa de el camp magnètic que es produeix a través de diferents tipus de corrents elèctrics. Aquest punt es responia a causa de la necessitat d'haver de produir camps magnètics d'una intensitat i una disposició de les seves línies que fos controlable. D'aquesta manera, s'ha pogut manejar les prestacions dels imants naturals i s'han pogut crear altres imants artificials amb un funcionament més eficient.
- L'aprofitament de les forces que hi ha entre els corrents elèctrics i els imants. Gràcies a el coneixement d'aquest fenomen s'ha pogut utilitzar per a la construcció de motors elèctrics, diversos instruments que serveixen per mesurar la intensitat de corrent i altres aplicacions. Per exemple, en l'actualitat s'empra en molts àmbits la balança electrònica. La balança electrònica s'ha pogut construir gràcies a l'aprofitament de les forces que hi ha entre els corrents elèctrics i els imants.
- L'explicació d'el magnetisme natural. Gràcies a l'aprofitament de l'experiment d'Oersted s'ha pogut basar el coneixement acumulat amb aquest temps sobre l'estructura interna de la matèria. També s'ha destacat el fet que tota corrent és capaç de generar en les seves proximitats un camp magnètic. Arran d'aquí es coneixen tots els comportaments per poder treure-li algun partit.
- L'efecte recíproc que es va poder mostrar en l'experiment d'Oersted ha servit per a la obtenció industrial de corrent elèctric i al seu aprofitament per la majoria de la població. Aquesta aprofitament es basa en l'obtenció de corrent elèctric a partir d'un camp magnètic.
reflexions finals
Anem a fer una petita reflexió sobre l'experiment d'Oersted i quines són les seves aportacions al món de la ciència. Sabem que el cable està format per càrregues positives i negatives. Totes dues tasques estan equilibrades entre si de manera que la càrrega total és zero; visualitzem el cable format per dues llargues files paral·leles. Si movem el cable en el seu conjunt, i totes dues en files avancen no passa res. Tot i això, si s'estableix el pas d'un corrent elèctric, la fila avança i es produeix un camp que desvia l'agulla magnètica.
D'aquí es treu reflexió que allò que produeix el camp no és el moviment de les càrregues, sinó el moviment relatiu de les càrregues d'un signe respecte de l'altre. L'explicació de per què es mou l'agulla és que el corrent del cable produeix un camp magnètic les línies del qual entren per un extrem i surten per l'altre. És així com l'agulla es mou seguint el camp magnètic.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre l'experiment d'Oersted i les seves aportacions al món de la ciència.