Quan analitzem tots els planetes del sistema solar veiem que existeixen tant els planetes interiors com els planetes exteriors . No obstant això, hi ha diferents missions espacials que es dediquen a buscar planetes fora del sistema solar. Als planetes que es descobreixen més enllà dels lÃmits de la zona del nostre sol se'l coneixen com a exoplanetes.
En aquest article explicarem tot el que has de saber sobre els exoplanetes i quins mètodes es fan servir per poder descobrir-los.
Què són els exoplanetes
Hi ha nombrosos projectes que intenten buscar exoplanetes més enllà del sistema solar. Aquest terme fa referència als planetes que estan situats més enllà del sistema solar, encara que no hi ha una definició oficial que reuneixi unes caracterÃstiques en concret. Fa més d'una dècada, la Unió Astronòmica Internacional (IAU, en anglès) ha realitzat algunes distincions per poder definir bé els termes de planeta i planeta nan. A l'hora d'establir aquestes noves definicions, Plutó va deixar de ser considerat oficialment un planeta i va ser descrit com un planeta nan.
Tots dos conceptes es refereixen a cossos celestes que òrbita al voltant de el sol. La caracterÃstica comuna que els engloba és que posseeixen suficient massa perquè la seva pròpia gravetat pugui superar les forces de el cos rÃgid de manera que puguin adquirir un equilibri hidrostà tic. No obstant això, tal com hem esmentat abans, no passa el mateix amb la definició dels exoplanetes. No hi ha cap consens fins a l'actualitat sobre caracterÃstiques en comú amb els planetes que es descobreixen més enllà de sistema solar.
Per facilitar els termes es refereix als exoplanetes com a tots els planetes que estiguin fora de sistema solar. És a dir, també se'l coneixen amb el nom de planetes extrasolars. Un dels darrers ha sorprès la comunitat cientÃfica, cosa que ressalta la importà ncia d'entendre què són els exoplanetes.
caracterÃstiques principals
Atès que s'ha d'establir un consens per poder definir, reunir i classificar a aquests planetes es necessiten establir caracterÃstiques en comú. D'aquesta manera, la IAU va recollir tres caracterÃstiques que havien de tenir els exoplanetes. Anem a veure quines són aquestes tres caracterÃstiques:
- Seran objecte amb una massa veritable per sota de la massa limitant per a la fusió nuclear de l'deuteri.
- Girar al voltant d'una estrella o d'un romanent estel·lar.
- Presentar una massa i / o grandà ria superior a l'usat com a lÃmit per a un planeta d'sistema solar.
Com és d'esperar, s'estableixen caracterÃstiques comparatives entre els planetes que estan fora i dins de el sistema solar. Hem de buscar caracterÃstiques similars ja que tots els planetes solen òrbita les estrelles central. D'aquesta manera, es van creant «sistemes solars» de forma simultà nia per generar el que coneixem amb el nom de galà xia. Si busquem en el diccionari de la real acadèmica espanyola veiem que el terme de exoplaneta no està inclòs.
Lo primièr exoplaneta foguèt descobèrt fa mai d'una cambra de sègle. I és que l'any 1992 diversos astrònoms van descobrir una sèrie de planetes que giren al voltant d'una estrella coneguda amb el nom de Lich. Aquesta estrella és força especial atès que emet la radiació a intervals molt curts irregulars . Es podria dir que aquest estel funcionava com si fos un far. Grà cies a investigacions recents, s'han trobat nous exoplanetes que ofereixen més informació sobre la formació de sistemes estel·lars i la seva relació amb la cerca d'exoplanetes.
Diversos anys després d'això, dos equips cientÃfics van trobar el primer exoplaneta que girava al voltant d'una estrella força similar al sol. Aquesta troballa va ser força important per al món de l'astronomia, ja que demostrava que hi havia planetes més enllà de les fronteres del nostre sistema solar. A més, es corroborava l'existència de planetes que podien orbitar astres semblants al nostre. És a dir, poden existir altres sistemes solars, cosa que obre la porta a nous estudis com els que es realitzen amb el telescopi espacial Gaia.
A partir de llavors, amb la millora de la tecnologia, la comunitat cientÃfica ha pogut aconseguir detectar milers d'exoplanetes en diferents missions a la recerca de nous planetes. La més coneguda és la del telescopi Kepler. A més, el telescopi James Webb també ha contribuït significativament a aquest camp destudi.
Mètodes per buscar exoplanetes
Atès que aquests exoplanetes no es poden descobrir de forma fÃsica, hi ha diferents tècniques per poder descobrir aquells planetes que existeixen més enllà de sistema solar. Anem a veure quins són els diferents mètodes:
- Mètode de trà nsit: és una de les tècniques més importants en l'actualitat. L'objectiu d'aquest mètode és mesurar la brillantor procedent d'una estrella. El pas d'un exoplaneta entre l'astre rei i la terra perquè la lluminositat que ens arriba disminuirà de forma periòdica. Podem inferir de manera indirecta que en aquesta regió hi ha un planeta extrasolar. Aquesta metodologia ha donat gran èxit i és la que més s'ha emprat durant els últims anys.
- astrometria: és una de les branques de l´astronomia. Estarà més encarregada d'analitzar la posició i el moviment propi de les estrelles. Grà cies a tots els estudis per part de l'astrometria és que és possible detectar exoplanetes tractant de mesurar una petita pertorbació que les estrelles exerceixen sobre els astres que orbiten. No obstant, fins ara no s'ha pogut trobar cap planeta extrasolar emprat astrometria.
- Rastreig de la velocitat radial: és una tècnica que mesura la velocitat farà que es desplaçarà l'estrella a la petita òrbita que es genera per l'atracció de l'exoplaneta. Aquest estel es mourà aproximant-se i allunyant-se de nosaltres fins a completar la seva pròpia òrbita. Es pot calcular la velocitat de l'astre costat de la lÃnia de visió si tenim observador des de la terra. A aquesta velocitat se'l coneix amb el nom de velocitat radial. Totes aquestes petites variacions en les velocitats provoquen canvis a l'espectre d'observació de les estrelles. És a dir, si rastregem la velocitat radial podem detectar nous exoplanetes, que es vinculen amb altres investigacions en astronomia.
- Cronometria de púlsars: els primers planetes extrasolars giraven al voltant d'un púlsar. Aquest púlsar és conegut amb el nom de far estel·lar. Emeten radiació a intervals curts irregulars com si fos un far. Si una exoplaneta gira al voltant d'una estrella que té aquestes caracterÃstiques, el feix de llum que arriba fins al nostre planeta es pot veure afectat. Aquestes caracterÃstiques ens poden servir com a vista per conèixer l'existència d'un nou exoplaneta que estarà girant al voltant del púlsar, cosa que ha portat nous descobriments en aquesta à rea.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre els exoplanetes i com es descobreixen.