Les altes temperatures han colpejat Europa amb una intensitat sense precedents durant els darrers mesos, fent saltar totes les alarmes entre la comunitat científica i la societat. El continent, especialment regions com Espanya, ha registrat xifres rècord que, segons experts internacionals, són resultat directe de l'avenç imparable del canvi climàtic.
Aquest fenomen no s'ha limitat només a onades de calor esporàdiques; els estudis adverteixen d'una tendència creixent per als propers anys, amb conseqüències cada cop més notables per a la salut, l'economia i els ecosistemes. Les previsions d'organismes de referència com l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i els equips científics independents coincideixen que Europa serà un epicentre d'episodis extrems.
El canvi climàtic dispara la calor extrema a Europa
Informes recents realitzats per organismes com l'OMM i grups de recerca internacionals han revelat que l'augment de temperatures experimentat a Europa no té precedents als registres moderns. L'any 2024 va marcar un abans i un després: les temperatures mitjanes anuals van trencar la barrera dels 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, convertint-se en l'any més càlid mai anotat a Europa ia nivell global.
Aquestes dades han estat recolzades per satèl·lits que, el maig del 2025, van captar una onada de calor rècord al nord-oest europeu. Les aigües superficials, per exemple, van assolir pics de fins a quatre graus per sobre del que és habitual, i les anomalies tèrmiques ja s'han fet habituals en diferents punts de la geografia europea.
De fet, només entre maig del 2024 i maig del 2025, 4.000 milions de persones a tot el món van suportar almenys un mes addicional de calor extremaA Europa, la situació va ser especialment cridanera, amb fins a 48 dies considerats de temperatures extremadament altes, mentre que abans del canvi climàtic, els episodis així haurien estat menys de la meitat.
L'estudi de World Weather Attribution i Climate Central emfatitza que l'escalfament global ha duplicat el nombre de jornades de calor extrema a 195 països i territoris, una tendència que no sembla revertir-se a curt termini.
Impactes en la salut i la vida quotidiana
L'acumulació de jornades sufocants ha tingut un impacte notable a la salut pública. Les onades de calor són actualment un dels desastres naturals més mortals a Europa, superant fins i tot a inundacions o tempestes. S'estima que el 2024, fins a 47.000 persones van morir al continent a causa d'episodis de calor prolongada i extrema.
Els efectes de la calor no afecten per igual tota la població: nens, persones grans, malalts crònics i els que no tenen accés a sistemes de refrigeració són els més exposats. A més, les nits tropicals –amb temperatures que no baixen de 20 °C– dificulten el descans i incrementen riscos associats a la salut.
No només la salut se'n ressent; la calor afecta també la productivitat, l'agricultura i la infraestructura. Els experts destaquen una caiguda significativa en la producció agrícola i un augment de la inseguretat alimentària, mentre que els sistemes sanitaris i de transport s'han hagut d'adaptar a les noves exigències derivades de la calor.
En l'àmbit laboral, treballadors exposats a l'aire lliure i dones embarassades presenten riscos afegits. S'ha observat un augment dels dies perillosos per a embarassades a gairebé el 90% dels països europeus, un fet que posa en perill els sistemes de prevenció i salut infantil.
Un futur immediat amb més calor extrema
Tant l'OMM com altres organismes internacionals apunten que no es preveu una reducció significativa d'aquests episodis els propers anys. El període entre 2025 i 2029 es podria situar entre 1,2 i 1,9 °C per sobre dels nivells de referència industrials i hi ha un 86% de probabilitat que, en aquest lustre, almenys un any sobrepassi el límit simbòlic de 1,5 °C.
L'Àrtic, estretament lligat al clima europeu, s'escalfa més de tres vegades per sobre de la mitjana mundial, la qual cosa accelera el desglaç i la pujada del nivell del mar. Aquest fenomen amplifica els efectes no només a les regions polars sinó també a les àrees costaneres europees i en el propi clima del continent.
Un efecte visible de l'escalfament a Europa és l'augment d'esdeveniments extrems, com ara pluges torrencials al nord o estius secs i calorosos al sud. D‟altra banda, el risc d‟incendis forestals es dispara amb la repetició d‟onades de calor, tal com s'ha vist a Grècia, França, Itàlia o Espanya durant els darrers estius.
El canvi climàtic també altera el calendari i la intensitat de fenòmens com la floració del fitoplàncton, una peça clau a la cadena tròfica marina, i amenaça la biodiversitat local i global.
Què s'està fent i fins on arriben les solucions?
L´adaptació i la mitigació són les dues grans estratègies plantejades per la comunitat internacional. Tot i això, els informes subratllen que, encara que adaptar-se és imprescindible, només una reducció dràstica de les emissions de gasos d'efecte hivernacle pot frenar la tendència de rècords de calor i evitar conseqüències encara pitjors.
Organitzacions com l'ONU, l'OMM i el Climate Action Network consideren que la reducció global d'emissions ha d'assolir almenys un 43% per al 2030 i un 60% el 2035 si es vol mantenir l'escalfament per sota de límits perillosos. La reducció d'emissions a Europa serà clau per reduir els efectes de la calor rècord al continent. La COP30 serà clau per avaluar el compromís real dels països.
Europa i el món s'enfronten a un futur en què la calor extrema serà cada cop més habitual, amb impactes severs en salut, economia i biodiversitat. La ciència és urgent actuar de manera més ambiciosa i coordinada per evitar que el que avui és excepcional es converteixi en la nova normalitat climàtica al nostre continent.
