Les altes temperatures han colpejat Europa amb una intensitat sense precedents durant els últims mesos , fent saltar totes les alarmes entre la comunitat científica i la societat. El continent, especialment regions com Espanya, ha registrat xifres rècord que, segons experts internacionals, són resultat directe de l'avenç imparable del canvi climàtic.
Aquest fenomen no s'ha limitat només a onades de calor esporàdiques ; els estudis adverteixen d'una tendència creixent per als propers anys, amb conseqüències cada cop més notables per a la salut, l'economia i els ecosistemes . Les previsions d'organismes de referència com l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i els equips científics independents coincideixen que Europa serà un epicentre d'episodis extrems.
El canvi climàtic dispara la calor extrema a Europa
Recents informes realitzats per organismes com l'OMM i grups de recerca internacionals han revelat que l'augment de temperatures experimentat a Europa no té precedents als registres moderns . L'any 2024 va marcar un abans i un després : les temperatures mitjanes anuals van trencar la barrera dels 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, convertint-se en l'any més càlid mai anotat a Europa ia nivell global.
Aquestes dades han estat recolzades per satèl·lits que, el maig del 2025, van captar una onada de calor rècord al nord-oest europeu . Les aigües superficials, per exemple, van assolir pics de fins a quatre graus per sobre del que és habitual , i les anomalies tèrmiques ja s'han fet habituals en diferents punts de la geografia europea.
De fet, només entre el maig del 2024 i el maig del 2025, 4.000 milions de persones a tot el món van suportar almenys un mes addicional de calor extrema . A Europa, la situació va ser especialment cridanera, amb fins a 48 dies considerats de temperatures extremadament altes, mentre que abans del canvi climàtic, els episodis així haurien estat menys de la meitat.
L'estudi de World Weather Attribution i Climate Central emfatitza que l'escalfament global ha duplicat el nombre de jornades de calor extrema a 195 països i territoris, una tendència que no sembla revertir-se a curt termini.
Impactes en la salut i la vida quotidiana
L'acumulació de jornades sufocants ha tingut un impacte notable a la salut pública. Les onades de calor són actualment un dels desastres naturals més mortals a Europa , superant fins i tot a inundacions o tempestes. S'estima que el 2024, fins a 47.000 persones van morir al continent a causa d'episodis de calor prolongada i extrema.
Els efectes de la calor no afecten per igual tota la població : nens, persones grans, malalts crònics i els que no tenen accés a sistemes de refrigeració són els més exposats. A més, les nits tropicals –amb temperatures que no baixen de 20 °C– dificulten el descans i incrementen riscos associats a la salut.
No només la salut se'n ressent; la calor afecta també la productivitat, l'agricultura i la infraestructura . Els experts destaquen una caiguda significativa en la producció agrícola i un augment de la inseguretat alimentària, mentre que els sistemes sanitaris i de transport s'han hagut d'adaptar a les noves exigències derivades de la calor.
A nivell laboral, treballadors exposats a l'aire lliure i dones embarassades presenten riscos afegits . S'ha observat un augment dels dies perillosos per a embarassades a gairebé el 90% dels països europeus, un fet que posa en perill els sistemes de prevenció i salut infantil.
Un futur immediat amb més calor extrema
Tant l'OMM com altres organismes internacionals apunten que no es preveu una reducció significativa d'aquests episodis els propers anys . El període entre 2025 i 2029 podria situar-se entre 1,2 i 1,9 °C per sobre dels nivells de referència industrials , i hi ha un 86% de probabilitat que, en aquest lustre, almenys un any sobrepassi el límit simbòlic d'1,5 °C.
L'Àrtic, estretament lligat al clima europeu, s'escalfa més de tres vegades per sobre de la mitjana mundial , cosa que accelera el desglaç i la pujada del nivell del mar. Aquest fenomen amplifica els efectes no només a les regions polars sinó també a les àrees costaneres europees i en el propi clima del continent.
Un efecte visible de l'escalfament a Europa és l'augment d'esdeveniments extrems, com ara pluges torrencials al nord o estius secs i calorosos al sud. D'altra banda, el risc d'incendis forestals es dispara amb la repetició d'onades de calor , tal com s'ha vist a Grècia, França, Itàlia o Espanya durant els darrers estius.
El canvi climàtic també altera el calendari i la intensitat de fenòmens com la floració del fitoplàncton, una peça clau a la cadena tròfica marina, i amenaça la biodiversitat local i global.
Què s'està fent i fins on arriben les solucions?
L'adaptació i la mitigació són les dues grans estratègies plantejades per la comunitat internacional . Tot i això, els informes subratllen que, encara que adaptar-se és imprescindible, només una reducció dràstica de les emissions de gasos d'efecte hivernacle pot frenar la tendència de rècords de calor i evitar conseqüències encara pitjors.
Organitzacions com l'ONU, l'OMM i el Climate Action Network consideren que la reducció global d'emissions ha d'assolir almenys un 43% per al 2030 i un 60% el 2035 si es vol mantenir l'escalfament per sota de límits perillosos. La reducció d'emissions a Europa serà clau per reduir els efectes de la calor rècord al continent. La COP30 serà clau per avaluar el compromís real dels països.
Europa i el món s'enfronten a un futur en què la calor extrema serà cada cop més habitual, amb impactes severs en salut, economia i biodiversitat. La ciència és urgent actuar de manera més ambiciosa i coordinada per evitar que el que avui és excepcional es converteixi en la nova normalitat climàtica al nostre continent.
