L'arribada de l'estiu a Espanya ve marcada aquest any per una primavera excepcionalment plujosa que ha donat un respir a la sequera que arrossegava el país des de finals del 2022. Les intenses precipitacions, sobretot durant el mes de març, han aconseguit registrar valors històrics a moltes regions, permetent que els embassaments recuperin part de la seva capacitat i generant un canvi notable en la situació hídrica nacional.
Segons dades de la Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), la primavera del 2025 se situa com la cinquena més humida des que hi ha registres el 1961, i la tercera més plujosa del present segle. L'estació ha deixat una mitjana de 279 litres per metre quadrat a la península, fet que suposa un 151% sobre el valor habitual i ha contribuït a fer que Espanya abandoni la sequera de llarga durada Balears també ha viscut una primavera humida, ia les Canàries, les pluges han duplicat els registres habituals, destacant zones especialment humides a les illes més muntanyenques.
Rècords de precipitacions i distribució geogràfica
La pluja ha caigut de manera especialment intensa al març, considerat el tercer mes més plujós des de 1961, només per darrere de 2013 i 2018. Algunes estacions han batut rècords històrics: al Port de Navacerrada es van arribar a recollir a prop de 952 litres per metre quadrat, superant àmpliament els valors anteriors, i al parc del Retiro de Madrid es van acumular 418 litres, gairebé el que sol ploure en un any complet en aquesta zona. Altres ciutats, com Huelva, també han vist les seves xifres de pluges disparar-se, amb 339 litres acumulats que tripliquen el màxim anterior.
En termes generals, la península ibèrica ha presentat un caràcter humit o molt humit a gairebé tot el territori, amb l'excepció d'àrees del nord de Galícia, Castella i Lleó, i certs punts del nord-est i el Llevant, on les precipitacions han estat dins dels valors normals o per sota. Les Canàries i les Balears han destacat pel seu comportament especialment humit.
Temperatures: entre la normalitat i els extrems
Tot i la percepció popular d'una primavera fresca, les dades mostren que la temperatura mitjana a l'Espanya peninsular s'ha situat al voltant de 12,7 °C, només tres dècimes per sobre de la mitjana del període de referència (1991-2020). Març va ser especialment fred, fins a nou dècimes per sota del que és habitual, mentre que l'abril va compensar amb valors més càlids del normal. Maig, en canvi, ha estat en general dins de la mitjana, encara que a finals de mes es van assolir valors típics de ple estiu, amb rècords a diversos observatoris.
Al nord-oest, el sud i àrees costaneres, la primavera ha resultat càlida, arribant a ser molt càlida en parts de Galícia i Castella i Lleó. Balears ha destacat per temperatures més altes del que és habitual, mentre que a les Canàries el panorama varia d'una illa a una altra. Entre els extrems de temperatura registrats aquest any destaquen els 40,7°C als aeroports de Còrdova i Sevilla, Així com els -7°C al Port de Navacerrada.
Un estiu que apunta a més calor i escassa previsió de pluges
Les perspectives de cara a l'estiu, que va començar climatològicament l'1 de juny, apunten a temperatures superiors al normal a tot el país. Segons l'AEMET, la probabilitat d'un estiu més càlid del que és habitual supera el 60% i arriba al 70% a l'àrea mediterrània i als dos arxipèlags. A més, hi ha entre un 50% i un 70% de possibilitats que aquest trimestre estival se situï entre els estius més calorosos dels darrers anys.
Pel que fa a la previsió de precipitacions estiuenques, els models meteorològics actuals no mostren una tendència clara. L'estiu a Espanya sol caracteritzar-se per la sequera, llevat de comptades tempestes intenses, per la qual cosa cal mantenir una gestió responsable de l'aigua. No es descarten episodis càlids perllongats, amb onades de calor i temperatures per sobre de la mitjana durant diverses setmanes, especialment al sud i aquest peninsular. Pots ampliar la informació sobre les probables estius més calorosos.
Context climàtic i evolució de les darreres primaveres
Des dels anys 90, Espanya ha anat experimentant primaveres cada cop més càlides. Les set últimes han estat per sobre o molt a prop de la mitjana normal, i la darrera primavera més freda es remunta al 2018. Aquesta tendència confirma que, mentre les precipitacions presenten gran variabilitat, l'augment de les temperatures i els estius calorosos es consoliden com a escenari habitual al nostre país. A Andalusia, les dades reflecteixen una evolució similar: la primavera del 2025 és la tercera més plujosa de la sèrie històrica i la temperatura mitjana, encara que es considera 'normal', se situa entre les més càlides de les últimes dècades. El mateix patró es repeteix a altres comunitats, on l'anomalia de temperatura positiva es manifesta, encara que amb episodis puntuals de fred i de calor excepcional.
Impactes i recomanacions per al proper estiu
L'augment previst de les temperatures a l'estiu pot comportar diversos efectes, com ara més risc d'incendis forestals, increment del consum energètic per lús de sistemes de refrigeració i pressió sobre els recursos hídrics. La calor extrema també pot afectar la salut pública, especialment entre els col·lectius més vulnerables. Per aquest motiu, l'AEMET recomana seguir de prop les actualitzacions meteorològiques i fer atenció als avisos per onades de calor i esdeveniments extrems.
Tot i que les pluges han permès una recuperació parcial dels embassaments i una millora en l'abastament d'aigua, la prudència continua sent clau per evitar tornar a situacions de sequera. La gestió eficient i responsable encara serà més important si l'estiu finalment resulta especialment càlid i sec. Per comprendre com gestionar millor els recursos en aquestes condicions, pots consultar el nostre article sobre els vents d'Espanya i la seva influència al clima.
Després d'una primavera que passarà a la història per les intenses pluges i el paper fonamental per alleujar la sequera, Espanya es prepara per a un estiu on la calor serà protagonista a la majoria del territori. La vigilància sobre l'aigua, l'adaptació a temperatures més altes i l'atenció als riscos associats a la calor es converteixen en aspectes essencials de cara als propers mesos.