L'escalfament global és un fenomen climàtic que es manifesta mitjançant l'augment de les temperatures mitges globals. Aquest fenomen, impulsat majoritàriament per les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils i la desforestació, té efectes dispars a diferents regions del planeta. A Colòmbia, les repercussions de l'escalfament global són particularment alarmants i varien entre les diferents regions del país. A més, resulta crucial entendre l'origen i les causes de l'escalfament global per abordar adequadament el problema.
En aquest context, a Colòmbia es va publicar la Tercera Comunicació Nacional de Canvi Climàtic, que presenta un informe exhaustiu sobre com el canvi climàtic afectarà diverses àrees del país en els propers 100 anys. Aquest informe és fonamental per entendre les projeccions i dissenyar polítiques adequades que mitiguin aquests efectes adversos.
Augment de temperatures globals
Les dades revelen que, per a finals del segle XXI, s'estima que la temperatura a Colòmbia podria augmentar al voltant de 2.4 ° C. Aquest augment de temperatura no només provocaria el desglaç de les glaceres i nevades del país, sinó també un increment en el nivell del mar, cosa que podria resultar en inundacions costaneres i la degradació d'ecosistemes marins. A més, s'anticipa una reducció significativa en la producció agropecuària, un increment de la desertificació de sòls i un augment en la freqüència i la intensitat de fenòmens climàtics extrems. Per aprofundir sobre la desertificació, podeu consultar l'article sobre diferències entre canvi climàtic i escalfament global.
Entre el període de 1971 i 2015, les temperatures mitjana a Colòmbia han augmentat en 0.8 ° C, situant-se actualment en una mitjana de 22.2°C. Les projeccions suggereixen que, a nivell nacional, la temperatura mitjana podria arribar a augmentar 2.4 ° C cap a finals del segle.
Gairebé tots els municipis del país es troben en una situació d'alt risc a causa de l'augment de temperatures. L'informe identifica que el 59% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provenen de deu departaments: Antioquia, Meta, Caquetá, Vall del Cauca, Santander, Cundinamarca, Casanare, Boyacá, Guaviare i Bogotà. Per sectors, es destaca que el 62% de les emissions provenen del sector agrícola, principalment per canvis en lús del sòl, mentre que els sectors del transport i la indústria manufacturera contribueixen amb un 11% cada un.
Conseqüències de l'canvi climàtic
L?informe també detalla les repercussions que el canvi climàtic tindrà en el futur de Colòmbia. Encara que el país només és responsable del 0.42% de les emissions globals, es troba en la posició número 40 a nivell mundial i cinquena a Llatinoamèrica quant a contribucions a les emissions. Per conèixer més sobre els efectes globals, podeu revisar l'article sobre els efectes de l'escalfament global.
Un dels impactes més preocupants és l'augment en la freqüència i la severitat de les sequeres i les inundacions, que amenacen l'agricultura, la seguretat alimentària i els recursos hídrics. Per exemple, cultius essencials com el cafè, el blat de moro i l'arròs podrien veure's greument afectats, cosa que posaria en risc l'alimentació i l'economia de milions de colombians. Això es relaciona amb el fet que són diversos i significatius, tal com es detalla a l'anàlisi de els sòls boscosos i la seva aportació al canvi climàtic.
La salut pública també es veurà compromesa. L'augment de les temperatures incrementarà la proliferació de malalties transmeses per vectors, com el dengue i el paludisme. Així mateix, es preveu que l'estrès hídric afecti la qualitat de l'aigua, cosa que podria derivar en un augment de malalties relacionades amb la contaminació. Això fa necessari que s'avaluïn les conseqüències de l'escalfament global, ja que ambdós conceptes tenen implicacions en salut.
Les comunitats costaneres enfrontaran desafiaments greus a causa de l'augment del nivell del mar, que podria portar a la pèrdua d'hàbitats i afectar la infraestructura urbana. En aquest sentit, s'estima que els ecosistemes marins i costaners, com els esculls de corall i els manglars, estaran en risc de destrucció, tal com passa en altres llocs del planeta i s'ha documentat a l'article sobre els riscos de l'escalfament global en diversos ecosistemes.
Un altre aspecte crític és la desaparició de les glaceres colombianes. Segons l'IDEAM, es preveu que per al 2050, la majoria de les glaceres als Andes colombians podrien desaparèixer, afectant així fonts hídriques crítiques per a la població rural i urbana. Això ressalta la urgència d'entendre les implicacions de l'escalfament global a Colòmbia i la necessitat de seguir de prop la situació dels glaceres a diverses regions.
Escenaris futurs i polítiques necessàries
Per enfrontar el canvi climàtic, Colòmbia necessita implementar polítiques que prioritzin l'adaptació i la mitigació. L'execució de projectes de conservació, restauració forestal i desenvolupament sostenible són crucials per protegir la biodiversitat i els ecosistemes del país. Aquests programes s'han d'integrar dins dels plans de desenvolupament locals i nacionals, tenint en compte les especificitats regionals.
A més, cal fomentar la conscienciació i participació de la població en l'adopció de pràctiques sostenibles, així com la inversió en tecnologies netes i energies renovables. La col·laboració entre el sector públic i privat serà fonamental per assegurar un enfocament multidimensional que impulsi la resiliència climàtica al país. És aquí on es pot fer una crida a la importància de conèixer com de l'escalfament.
D'altra banda, l'informe destaca la importància de la cooperació internacional i la participació de Colòmbia en iniciatives globals, com ara l'Acord de París, on s'estableixen compromisos per reduir les emissions de gas i mitigar els efectes del canvi climàtic. La versió més recent de l'Acord que s'ha validat cerca assegurar que tots els països adoptin mesures més ambicioses per limitar l'augment de la temperatura global a menys de 1.5 graus centígrads.
L'augment de la temperatura també impactarà la salut pública, incrementant la morbiditat i mortalitat associades a malalties relacionades amb la calor. Segons estudis recents, s'estima que l'augment de les temperatures podria portar a un increment de fins 44 milions de persones a l'extrema pobresa per a l'any 2030. Aquest fenomen es relaciona amb el fet que el canvi climàtic podria impactar greument la salut i l'economia.
Desafiaments econòmics i de salut pública
L'impacte del canvi climàtic a la salut pública a Colòmbia és significatiu. Les temperatures extremes no només representen un risc per a la vida humana, sinó que també incrementen les càrregues econòmiques del país. Les projeccions suggereixen que els costos associats al canvi climàtic podrien assolir fins al 1.6% del PIB de Colòmbia per al 2050, cosa que emfatitza la necessitat d'adoptar mesures eficaces des de la gestió pública.
Mentrestant, és crucial que les polítiques de salut pública incloguin mesures de prevenció i mitigació davant dels efectes del canvi climàtic, així com l'adaptació del sistema de salut per fer front als riscos associats a fenòmens climàtics extrems. Un enfocament de salut pública que integri el canvi climàtic és essencial per salvaguardar la salut de la població, incloent-hi estratègies per al monitoratge de malalties i la capacitació de professionals en gestió de desastres naturals.
Els sectors més vulnerables a aquests canvis, com els que depenen de l'agricultura, la pesca i la mineria, necessiten suport immediat per adaptar-se a les realitats noves. Això inclou capacitació en pràctiques agrícoles resilients, així com el marc normatiu que faciliti la transició cap a economies menys contaminants, i la inversió en infraestructura que resisteixi els efectes de fenòmens climàtics severs.
La resiliència econòmica i social davant del canvi climàtic és un repte per al país, però també una oportunitat per desenvolupar un model de desenvolupament sostenible que beneficiï tots els sectors de la societat. La recerca de recursos per finançar l'adaptació i la mitigació ha d'incloure una anàlisi de les inversions públiques i privades, així com facilitar una major participació de les comunitats en el disseny i la implementació de polítiques climàtiques.
Com un país ric en biodiversitat i recursos naturals, Colòmbia ha d'aprofitar el seu potencial per liderar solucions sostenibles i resilients al clima. Això pot incloure iniciatives de reforestació, conservació de la biodiversitat, i estratègies innovadores per a la gestió de l'aigua i el sòl, tal com es discuteix a l'article sobre .
Amb el compromís de tots els sectors, és possible convertir els desafiaments del canvi climàtic en oportunitats per a un futur més sostenible i just per a les generacions presents i futures. L'educació ambiental i la capacitació són essencials per a la formació d'una ciutadania que comprengui i actuï davant d'aquesta crisi global.
Colòmbia s'enfronta a grans desafiaments, però també compta amb grans oportunitats per adaptar-se i mitigar els efectes adversos del canvi climàtic a les seves comunitats i la seva biodiversitat.
