Per conèixer l'onatge i l'estat de la mar s'utilitza la escala Douglas. Segurament hagis sentit mil vegades al telenotÃcies quan veiem el temps que es refereixen al temps al mar com marejada, marejol, mar gruixuda, etc. Tots aquests termes fan referència a l'estat del mar en aquell moment en funció del vent i la intensitat. S'empra bà sicament per poder descriure el comportament de l'onatge en els dies següents.
En aquest article t'explicarem totes les caracterÃstiques, el significat i la importà ncia de l'escala Douglas en la meteorologia.
Origen de l'escala Douglas
Aquesta nomenclatura que es fa servir per conèixer l'onatge i l'estat del mar va ser creada per l'almirall anglès Henry Percy Douglas. Aquesta escala va ser creada l'any 1917 i s'utilitzava en el servei meteorològic de l'armada brità nica. Aleshores era una escala amb dos codis, un que servia per poder estimar l'estat del mar en aquell moment i un altre per descriure l'alçada de les onades afectades pel vent.
No hi ha dubte que es tracta d'una de les escales més utilitzades durant tota la història de la meteorologia. Fins a dia d'avui se segueix emprant per descriure l'onatge i l'estat de la mar en els propers dies. S'utilitza principalment en els parts meteorològics que es donen a la televisió i que tenen gran utilitat per als vaixells pesquers i els vaixells comercials.
El triomf que ha tingut l'escalada Douglas és que té una gran simplicitat i una forma molt descriptiva d'explicar les condicions marÃtimes en cada moment. Aquestes caracterÃstiques han fet que l'escala Douglas duri moltÃssim temps i qualsevol professional de la mar o aficionat a nà utica puguin vendre les previsions meteorològiques.
Per poder entendre l'escala Douglas hem de conèixer l'altura relativa de les ones. Aquesta alçada ve reflectida en el primer codi de l'escala. Significa l'altura significativa de les ones. Aquest primer codi fa referència a l'alçada de les onades que un observador experimentat podria apreciar a simple vista en un punt de partida. Aquest punt de partida no té perquè ser des de la costa. És equivalent a l'alçada mitjana de l'terç de les onades més altes.
Estat de la mar a les costes espanyoles
Aquesta escala es fa servir per conèixer l'estat de la mar a les nostres costes adreces marÃtimes. Això es pot saber grà cies a les boies marÃtimes que existeixen de la xarxa d'aigües profundes situades lluny de la lÃnia de la costa ia gran profunditat. normalment estan situades a una profunditat d'uns 200 metres de tal manera que les seves mesures no estan pertorbades per diferents efectes locals que puguin representar alguns canvis per culpa de la mar obert.
Tota la xarxa de boies costaneres està distribuïda a les proximitats de les instal·lacions portuà ries. Aquestes boies estan fondejades a uns 100 metres de profunditat.
Com cal esperar, l'estat del mar està Ãntimament lligat a la força del vent. La intensitat del vent estava tabulada a la escala Beaufort, que permet comprendre millor la escala Douglas i la seva importà ncia en meteorologia. Aquesta escala estava enumerada des del 0 a el 12 amb una denominació d'adjectius bastant emprats en el llenguatge col·loquial mariner. Segurament hagueu sentit parlar alguns d'aquests termes que posarem a continuació sobre l'escala de Beaufort:
- Calma
- Ventolino
- Fluixet, Fluix
- Bonancible, Fresquet
- Frescató
- dur
- molt dur
- Temporal
- borrasca
- huracÃ
Alçada de les onades de l'escala Douglas
El primer codi que té l'escala Douglas és l'alçada significativa de les ones. Analitzarem quins són aquests valors:
- Grau 0: sense ones. L'estat de la mar es pot veure que la superfÃcie està llisa a com un mirall. No hi ha onades
- Grau 1: mar arrissada. El mar comença a alterar-se per algunes parts. Les onades són fins a 10 centÃmetres de mida.
- Grau 2: marejol. Aquà es formen ones més curtes però ben marcades. Comencen a trencar en crestes petites amb escuma que no és molt blanca sinó d'un aspecte vidriós. Les onades poden arribar fins a una grandà ria de 50 centÃmetres.
- Grau 3: maror. És aquella en què l'estat de la mar es poden veure com es formen boles llargues amb crestes d'escuma blanca ben caracteritzades. És aquà on el vent marà està bastant definit i es distingeix fà cilment de la mar de fons que pogués existir. A l'trencar les ones es produeix un murmuri que s'esvaeix rà pidament. Les onades arriben a una mida de 1.25 metres.
- Grau 4: forta maror. Es formen cues més llargues amb crestes d'escuma per tot arreu. El mar es trenca en un murmuri constant. Aquà les onades poden arribar a tenir una mida de 2.5 metres.
- Grau 5: gruixuda. Comencen a formar-onades molt altes amb zones d'escuma blanca que cobreixen una gran superfÃcie. A l'trencar les ones es produeixen soroll sord com de llançar coses. Aquà les onades arriben a tenir una mida mà xima de 4 metres.
- Grau 6: molt gruixuda. La mar s'esvalota per complet i l'escuma blanca es forma a trencar les crestes de les ones i comencen a disposar-se en bandes en la direcció de vent. Aquà les onades arriben a tenir una grandà ria mà xima de 6 metres.
- Grau 7: arbrada. Aquà augmenta notablement el alçada i longitud de les ones i les seves crestes. L'escuma es disposa en bandes estretes en la direcció de vent. Aquà les onades arriben a tenir una mida mà xima de 9 metres.
- Grau 8: muntanyosa. Aquà es veuen onades altes. Les grans superfÃcies s'arriben a cobrir d'escuma a la direcció de vent. Aquà les onades poden arribar a tenir una mida mà xima de 14 metres.
- Grau 9: enorme. Les onades es fan tan altes que de vegades els vaixells poden arribar a desaparèixer de la vista en els seus pits. El mar s'arriba a cobrir d'escuma blanca disposada en bandes en la direcció de vent. Aquà les onades arriben a tenir mides majors de 14 metres.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre l'escalada Douglas.